Més de 2.000 manifestants, convocats per les organitzacions agràries UAGA, Asaja, Araga i UPA, entre el quals hi havia un bon grapat de gent de les comarques franjolines Llitera, Baix Cinca i Matarranya, s’han concentrat aquest matí als accessos a la plataforma logística de Saragossa per a denunciar la “insostenible” situació que pateixen les seues explotacions pels baixos preus.
Setanta-quatre joves que van haver de deixar Aragó per treballar a l’estranger han pogut tornar al país durant el darrer any amb l’ajut del Pla Retorn del Talent Jove Aragonès. La major part dels que han tornat són dones —46 dones i 28 homes—. Els perfils professionals que més es repeteixen entre els que decideixen tornar són de branques sanitàries, científiques i d’enginyeria, així com de sectors com el màrqueting o el comercial.
La revista de cultura Turolenses del passat mes de novembre que rebrem pròximament tots els socis d’ASCUMA va estar dedicada a les parles de Terol. La filòloga valldesgorfana Elena Albesa escriu sobre les parles xurres de les comarques valencianes limítrofs amb Terol i sobre l’aragonès medieval a la província. Rosaura Albero sobre l’exposició itinerant ‘L’aragonés, un patrimonio común’. José María Enguita sobre les parles actuals castellano-aragoneses de la província.
El passat 15 de novembre va comparèixer Felipe Faci, Conseller d’Educació, Cultura i Esports del Govern d’Aragó, davant la Comissió d’Hisenda, Pressupostos i Administració Pública de les Corts d’Aragó, per explicar el projecte de pressupostos de 2020 pel que fa al seu Departament, dins el qual està inclosa la Direcció General de Política Lingüística (DGPL). Essent una de les primeres ocasions en què s’ha parlat (tot i que sigui només una mica) de política lingüística en aquesta legislatura, hem volgut escoltar i analitzar les breus intervencions del Conseller i dels diferents grups de les Corts, per tal de veure si hi ha hagut canvis de rellevància en les posicions d’aquests.
Els dies 6 a 8 de desembre s’ha celebrat a Montsó, vila que fou de llengua catalana fins al segle XVII, la XXIV Fira del Llibre Aragonès, així en català en el cartell trilingüe. Nosaltres hi som absents des que la Fira acull l’estand de l’editorial catalanofòbica i de lingüísticaficció FACAO.
REA publica una edició ampliada de les memòries aragoneses d’Artur Quintana.
L’associació cultural Rolde de Estudios Aragoneses (REA) acaba de treure a la llum la segona edició, augmentada en el temps i en l’espai, de les memòries aragoneses de n’Artur Quintana i Font que van publicar les associacions d’Iniciativa Cultural de la Franja: IEBC i ASCUMA, en els Quaderns de les Cadolles l’any 2003.
La novel·la de Màrio Sasot, Espills trencats, guardonada l’any 2017 amb el premi Guillem Nicolau de literatura en català que atorga el govern d’Aragó, acaba de sortir en versió castellana editada per l’editorial saragossana Erial. Aquesta entitat publica també la revista cultural Crisis, de la qual Sasot és membre del consell de redacció. La traducció ha estat realitzada pel mateix autor.
Lo passat dissabte 28 de setembre, coincidint amb la setmana de celebració del Dia Europeu de la Llengua Materna, la Sala Goya de Mequinensa va acollir l’acte de lliurament del Premi Desideri Lombarte 2019, que un jurat designat pel departament de Cultura del Govern d’Aragó va atorgar al Grup de Teatre Garbinada d’aquesta localitat, que porta 20 anys difonent i promocionant la cultura amb els seus muntatges teatrals. per “la continuada labor en benefici del català d’Aragó, especialment en lo referit a la dignificació, difusió i exaltació de l’obra de l’escriptor mequinensà Jesús Moncada”.
La nostra web Temps de Franja utilitza cookies pròpies i de tercers per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continues navegant entenem que n'acceptes el seu ús de conformitat amb la nostra Política de Cookies.TancarVeure més informació
