// Redacció

Ja podeu visualitzar la taula rodona de Radio Universidad sobre el català a la Franja, amb la participació d’en Javier Giralt i Màrio Sasot. Aquest programa forma part del podcast Más Vale Maña Podcast, impulsat i presentat per Paula Gracia i Nicolás Lahoz, estudiants de 4t del Grau de Periodisme de la Universitat de Saragossa.

// Academia Aragonesa de la Lengua

El darrer Col·loqui de la Societat d’Onomàstica (SdO) es va celebrar a la Franja d’Aragó entre el 24 i el 26 de maig de 2024, aquesta vegada coorganitzat per l’Academia Aragonesa de la Lengua, l’Institut d’Estudis Catalans i els projectes de recerca Toponimia de Aragón, Cantabria y La Rioja i Toponímia de l’Arc Mediterrani (tots dos integrats en el macroprojecte Toponomasticon Hispaniae), i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Mequinensa, l’Ajuntament de Calaceit, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca (afiliat a l’Instituto de Estudios Altoaragoneses de la Diputació Provincial d’Osca), l’Associació Cultural del Matarranya, l’Institut Ramon Muntaner i l’Associació Coses del Poble de Mequinensa. Aquesta participació col·lectiva ha evidenciat, un cop més, que la implicació d’entitats i institucions properes al territori on se celebra el col·loqui assegura una feina ben feta.

// Redacció

Lo Diputat Jorge Pueyo, portaveu de Cultura del Grup Parlamentari Plurinacional SUMAR,ha presentat una proposició no de llei per al seu debat a la Comissió de Ciència, Innovació i Universitats perquè l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua (AAL) rebi finançament estatal, «com és el cas de la resta de les acadèmies de llengües de l’Estat, siguin cooficials o no» —segons explica en una nota de premsa el grup polític Chunta Aragonesista (CHA).

// J. Giralt, J. P. Martínez, M. Moret

El dissabte 10 de febrer l’Ajuntament de l’Aínsa va organitzar un emotiu i multitudinari homenatge a Ánchel Conte. Un acte en què la llengua aragonesa va tenir un paper central i que va comptar amb la participació de l’Academia Aragonesa de la Lengua. 

// Redacció

Prop de 300 professors i investigadors de la Universitat de Saragossa van signar el passat mes de març un manifest pel qual es veuen «obligats a posicionar-nos davant l’afirmació del president del Govern d’Aragó, Jorge Azcón, apareguda a la premsa el 31 de gener d’aquest any, manifestant que “en Aragón no se habla catalán”».

// Redacció

L’1 de febrer de 1984, ara fa 40 anys, va ser un moment històric per a la diversitat lingüística i cultural d’Aragó. La Declaració de Mequinensa va representar un pas crucial cap al respecte, preservació, promoció i ensenyament de les nostres llengües i en concret del català. Avui, en commemorar el 40è aniversari d’aquell moment històric i decisiu, reafirmem la nostra fermesa en la defensa d’aquestes llengües, tan de l’aragonès com del català, que són part fonamental del patrimoni cultural de tots els aragonesos.

// Artur Quintana

La nit del passat 21 de novembre va morir a Almeria n’Ánchel Conte Cazcarro després de llarga malaltia. El que en aquests moments era membre de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua i director de l’Instituto de l’Aragonés havia nascut el 15 d’octubre del 1942 a Alcolea de Cinca. Per a la nostra llengua aragonesa, que, amb la catalana, ens és pròpia i històrica, implica una irreparable pèrdua. 

 Sergi Massip

La creació en 1989 de l’Asociación Gaiteros de Aragón (AGA) va suposar una gran fita per a la difusió del patrimoni etnomusical i cultural del nostre país, en un moment en què la gaita (dolçaina) i el bot (sac de gemecs), les danses parlades i balls cerimonials, los nanos i gegants, la indumentària tradicional… experimentava un notable reviscolament com a elements identitaris, en sintonia amb la reivindicació de les llengües minoritàries d’Aragó.