Dilluns, 25 de febrer, es celebrà un any més, a la sala Pilar Sinués del Paranimf saragossà rebotida de gent, el dia de la Llengua Materna. L’activitat principal d’aquest acte, patrocinat per la Direcció General de Política Lingüística i la Universitat de Saragossa, va ser la projecció de la pel·lícula “Llum de setembre”, de la realitzadora ribagorçana Lola Gràcia. Es tracta d’un mig metratge ambientat en diferents punts de la Ribagorça aragonesa a finals de la Guerra Civil, parlat, sense traducció ni subtítols, en aragonès baix ribagorçà, benasquès i català d’Areny de Noguera. Una historia emotiva, gens maniquea, on entren en joc los matisos, les contradiccions, los sentiments, les traïcions, l’amor, la religió i la política. I tot això desenvolupat en uns paisatges pirinencs i prepirinencs bellíssims.
La web Lenguas de Aragón, de la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, ha publicat un calendari trilingüe i musical per a l’any que iniciem. A cada mes de l’any li ha dedicat dos cançons: una en català i una altra en aragonès. Sobre les interpretades en la nostra llengua tenim temes ben diversos. Algunes fan referència i homenatgen els llegendaris cantautors franjolins que van iniciar la seua lluita contra la dictadura durant el franquisme.
La vila riberenca de l’Ebre commemorà ahir diumenge el 35è aniversari de la Declaració de Mequinensa acollint l’acte central de la celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna a l’Aragó. A l’acte van estar presents, entre altres, l’alcaldessa, Magda Godia, i el director general de Política Lingüística del govern d’Aragó, Ignacio López Susín. Enguany es complia el 35è aniversari de la Declaració de Mequinensa, signada l’u de febrer de 1984 al Castell de Mequinensa per 17 alcaldes de localitats aragoneses catalanoparlants, que va facilitar, entre altres coses, l’ensenyament optatiu del català a les escoles i altres centres d’ensenyament dels municipis de la Franja Oriental d’Aragó.
‘Recuerdos para la Paz’, presentat al Centro Pignatelli de Zaragoza
// Ramón Mur
Recuerdos para la paz, l’últim llibre de José Bada (Favara del Matarranya, 1929), fou presentat el passat 16 de gener al Centre Pignatelli de Saragossa, seu de la Fundación Seminario de Investigación para la paz (SIP). De les paraules de José Alemany, president d’honor de la Fundació, del filòsof Andrés Ortiz Osés i del alcalde de Favara, Francisco Doménech en l’acte de presentació, podem deduir que Bada ha escrit un llibre “provocador”, que pretén provocar la pau.
Durant segles, los favarols, com tot lo país, van anar naixent a ca seua. A finals del Franquisme, les mares corrien a les clíniques de Móra de la mateixa manera que les actuals ho fan a Alcanyís. Entre Móra i Alcanyís, la meua generació va vindre al món a la nostra capital administrativa: Saragossa. Primer, a la vella “Casa Grande” (o Miguel Servet); més tard, los meus quintos, a la Clínica Ruiseñores i, acabada aquella reforma, de nou a la “Casa Grande”. Com a saragossà de naixement, d’universitat i ─sovint─ de segona residència, podria fer meua la lletra de Labordeta a Zarajota Blues: “La amo, la odio, le tengo un cariño ancestral”.
“Esta madrastra terrible que crece entre los secanos arrebatándole al Ebro la fuerza de entre sus manos”, i no sols a l’Ebre: ha crescut tant a costa del seu voltant que, per exemple, ha arribat a ser la primera localitat d’Aragó en aragonesoparlants (7.180, neofablants inclosos) i, curiosament, en catalanoparlants, uns 12.300 (lo 22% del total, superant los 7.350 de Fraga), alguns d’ells originaris de la meua comarca.
Els socis de l’Associació Cultural del Matarranya hem rebut per correu ordinari el poemari de José Miguel Gràcia Dietari en groc, el volum de l’amic codonyerenc que va obtenir el Premi Guillem Nicolau 2007 i dos revistes de Turolenses, la número deu i onze, la primera de l’any passat i la segona d’enguany.
El Seminari de llengua catalana té com a principal objectiu la formació del professorat d’educació infantil, primària i secundària, així com la coordinació i l’organització de la matèria o de l’àrea arran de tota la comunitat autònoma d’Aragó.
La Direcció General d’Energia i Mines del Govern d’Aragó, a través dels serveis provincials del Departament d’Economia, Indústria i Ocupació, ha autoritzat 53 projectes de parcs eòlics, amb 1.778,04 MW de potència, que van correspondre a la Comunitat Autònoma de Aragó en la segona subhasta de renovables organitzada per l’actual Ministeri de Transició Ecològica resolta en el mes de maig de 2017.
La nostra web Temps de Franja utilitza cookies pròpies i de tercers per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continues navegant entenem que n'acceptes el seu ús de conformitat amb la nostra Política de Cookies.TancarVeure més informació
