El Centre Aragonès de Barcelona o Casa d’Aragó situat al carrer de Joaquin Costa, a tocar de la Ronda de Sant Antoni, en ple cor de la ciutat, presenta un aspecte lamentable des de fa ja massa temps: les decorades cornises ara estan tapades amb xarxes, per evitar despreniments, els balcons-miradors de l’entrada principal també protegits, pintades a la frontera i a la porta d’accés… Només l’entrada a l’històric teatre Goya, en la planta baixa, dona senyals d’activitat cultural. És una llàstima que una monumental edificació tan singular trigui tant de temps perquè sigui aprofitada per acollir la població aragonesa migrada per oferir activitats culturals i lúdiques i oberta a tothom que va ser el seu objectiu inicial, ni tampoc serveixi com a lloc privilegiat per publicitar el nostre territori de gran potencialitat turística. Precisament en la planta baixa de la construcció estava instal·lada l’Oficina de Turisme d’Aragó, ara tancada, situada en un indret per on passen cada dia milers de visitants i de veïns de la ciutat. Enfront de la porta principal del centre, enganxat a la paret, un artístic cartell impactant de l’enyorat Àngel Conte recordant «2 años sin Ánchel, no deixemos morir a suya voz». I és que Conte (Alcolea de Cinca 1942-Almeria 2023) durant els anys que va residir a Barcelona, havia fet de professor d’aragonès al Centre i participava en activitats programades per la institució, per este motiu el 2019 el van distingir com a soci d’honor.
La Casa d’Aragó, com a entitat, va ser fundada el 1909 i l’actual edifici es va construir el 1916 projectat per l’arquitecte saragossà Miguel Angel Navarro Pérez. Entre les activitats que oferia l’entitat hi teníem: curs d’aragonès, rondalla, classes de jota, agrupació de música folk, biblioteca, cafè, restaurant, exposicions, presentació de llibres, actuacions musicals, excursions, conferències… El 2020 va tancar a conseqüència de la pandèmia i ja no ha obert més les seues portes. El 2022 va ser cedit pels seus socis gratuïtament al Govern d’Aragó, per manca de viabilitat econòmica, que té la intenció de restaurar-lo perquè pugui seguir oferint activitats culturals, formatives, d’oci i promoció del territori aragonès a la capital catalana. En una primera intervenció, està prevista que s’acabi l’estiu del 2027, s’actuarà en la restauració de la frontera i les cobertes de l’edifici, les parts més malmeses de la construcció. Esperem que el termini de les obres es compleixi perquè la imatge d’Aragó no potser més negativa en el mateix centre de Barcelona i s’obri novament a la ciutat, oferint les activitats que tenia programades abans de la pandèmia. I si cal una reestructuració i adaptació a les noves necessitats de la població que acull. Un espai de trobada, per fomentar la cultura i l’economia aragonesa i que faciliti un diàleg permanent amb Catalunya, molt necessari entre territoris veïns.
