Entre dos aigües

//Marina d’Algars

Estem tan acostumats a visualitzar imatges que duren segons en la pantalla de la tele i també en el cine d’acció que ens resulta difícil trobar la calma per a sentir emocions davant la lectura d’un llibre o simplement de contemplar amb calma una fotografia artística més enllà de les fotos de familiars o d’amics.

// Marina d’Algars

Era 14 de setembre de 1994, un incendi originat a l’abocador de Nonasp cremava amb força i les flames van afectar 5.175 hectàrees distribuïdes entre els termes municipals de Nonasp, la Pobla de Massaluca, Vilalba dels Arcs, la Fatarella i Riba-Roja d’Ebre.

// Marina d’Algars

Estem de tertúlia una alcaldessa de la Ribagorça, un diputat en actiu i una servidora. Comentem el premi Desideri Lombarte i la difusió important de l’obra de Jesús Moncada que fa el grup de teatre La Garbinada de Mequinensa.

// Marina d’Algars

El feminisme és un moviment social i polític que s’inicia en el segle XVIII (sense adoptar encara la denominació actual). Suposa prendre consciència de les dones com a grup col·lectiu i humà, de l’opressió, dominació i explotació que han estat, i encara i són, per part del col·lectiu d’homes dins d’una cultura i d’una societat patriarcal, en l’àmbit laboral, familiar, social.

// Marina d’Algars

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l’Edat Mitjana a Europa. La societat estava estructurada en diferents estaments. Gràficament es pot representar amb una piràmide dividida en tres parts. A la punta o vèrtex estaria el rei, continuant cap a la base els nobles, el clero, i a la base, el poble, les classes populars, urbanes i pagesos.

// Marina d’Algars

La primera noció que tenim de l’alè, la tendresa, el contacte, la seguretat, la sensualitat prové de la mare. A la meua època, i al poble, es naixia a casa. El metge o el practicant (com en el meu cas), la matrona (no de titulació sinó d’especialització per la pràctica) i totes les dones de la família que rondinaven per la casa, estaven presents en el moment del part per acollir la nova criatura.

// Marina d’Algars

La meua quinta teníem onze anys quan la dictadura callava les veus de protestes, vagues i manifestacions succeïdes a França en la primavera de 1968. Però la Universitat, les reunions clandestines, algunes lectures i els líders d’aquell temps ens van obrir els ulls vers aquelles protestes contra el capitalisme, el consumisme, l’imperialisme americà i les institucions tradicionals de l’establishment, el rebuig a la guerra del Vietnam.

// Marina d’Algars

Penso que, a hores d’ara, tothom està assabentat de la vaga internacional i reivindicativa de dones, el 8 de març de 1018, dia Mundial de la Dona, convocada per diferents col·lectius i associacions feministes a més de 150 països.

// Marina d’Algars

El plaer d’escriure amb llapis o ploma sobre un full en blanc no ha trobat cap substitut ni a l’ordinador al mòbil o les tauletes. Els avantatges d’utilitzar qualsevol d’aquestes eines és evident: rapidesa, arxivar documents, correcció i modificació del text escrit, possibilitat de compartir de manera immediata i sense distàncies la informació, accés a eines de la xarxa importants per al procés d’escriptura i d’altres.

// Marina d’Algars

Desembre desperta amb presentacions de llibres: bona cosa. La fira del llibre aragonès a Montsó dóna la possibilitat de parlar, llegir, escoltar autors i autores que presenten les seues obres, rebran homenatges i signaran llibres. (Espills trencats, d’en Màrio Sasot, Arredol, mètode d’aragonès, dels amics de Gara d’Edizions, poetes, narradors…).

// Marina d’Algars

M’apassiona la Literatura amb majúscula; també algunes disciplines vinculades a ella com la Teoria Literària i Pensament literari contemporani, entre altres. Fa uns dies vaig assistir a la conferència Els videojocs com univers narratiu, impartida a la Universitat de Saragossa, per Dan Tarodo (Filòleg i Periodista).

//Marina d’Algars

Primera setmana de setembre. L’onze és història: les Torres de New York, la diada, el cop d’Estat a Xile… Quan arriba el temps de tornar a l’escola, faig el meu petit homenatge a Víctor Jara: les seues cançons, el compromís, les tortures i la mort.