Entre dos aigües

// Marina d’Algars

A mesura que em faig gran em costa més assimilar els canvis sociològics, entendre les respostes actuals a les preguntes inherents a l’ésser humà: Qui sóc? Quina és la finalitat de la vida? Què fem aquí? Etcètera. El sociòleg Zygmunt Bauman parla de la Modernitat líquida. Abans les decisions es prenien segon uns patrons preestablerts, en l’actualitat tot és canviant i té data de caducitat ràpida.

// Marina d’Algars

Vint-i-tres de gener, tercer dia de reclusió a casa per un constipat molest. Connecto l’ordinador per tal de buscar una informació, em disposo a entrar a Google i un desplegable de notícies, que no m’interessen gens ni mica, omplen la pantalla del meu ordinador.

//Marina d’Algars

Estem tan acostumats a visualitzar imatges que duren segons en la pantalla de la tele i també en el cine d’acció que ens resulta difícil trobar la calma per a sentir emocions davant la lectura d’un llibre o simplement de contemplar amb calma una fotografia artística més enllà de les fotos de familiars o d’amics.

// Marina d’Algars

Els nenets són un poble indígena minoritari del nord de Rússia que viuen als districtes autònoms de Nenètsia i Iamàlia on l’hivern dura nou mesos. Es dediquen a la pesca i al pasturatge nòmada de rens, cacen animals i aprofiten la seua pell. Parlen nenet, una de les llengües samoiedes, família de llengües parlada als dos vessants dels Urals a la part més septentrional d’Euràsia. S’estima que els seus parlants són unes 30.000 persones.

// Marina d’Algars

Era 14 de setembre de 1994, un incendi originat a l’abocador de Nonasp cremava amb força i les flames van afectar 5.175 hectàrees distribuïdes entre els termes municipals de Nonasp, la Pobla de Massaluca, Vilalba dels Arcs, la Fatarella i Riba-Roja d’Ebre.

// Marina d’Algars

És un corrent filosòfic que veu en el plaer la font de la felicitat. El terme està derivat del grec antic i significa satisfacció, desig. El refús del plaer és el contrari, propi dels ascetes. Els primers texts que en parlen són d’Epicur. Tothom no entén el plaer de la mateixa manera. Per a Joan Fuster, plaer és l’absència de dolor, el principal simbolisme estaria en “l’aspirina”, altres ho relacionen amb la satisfacció dels instints. Sembla que hi ha unanimitat en admetre que el plaer té molt a veure amb el sistema de valors morals personals. El plaer és el principi i fi de la vida feliç. Les principals religions prediquen la renúncia als plaers i la mortificació per a fer-se independents de les passions corporals i trobar la felicitat en valors espirituals.

// Marina d’Algars

Llegeixo les declaracions d’un militant del partit “X”, que aspira a un càrrec important en la política, sobre el deteriorament del medi natural i del planeta, el reciclatge, la contaminació i el consum desbordat que ens ha envaït. Conec la seua trajectòria professional i pública. He seguit les seues declaracions des de fa anys.

// Marina d’Algars

Estem de tertúlia una alcaldessa de la Ribagorça, un diputat en actiu i una servidora. Comentem el premi Desideri Lombarte i la difusió important de l’obra de Jesús Moncada que fa el grup de teatre La Garbinada de Mequinensa.

// Marina d’Algars

El feminisme és un moviment social i polític que s’inicia en el segle XVIII (sense adoptar encara la denominació actual). Suposa prendre consciència de les dones com a grup col·lectiu i humà, de l’opressió, dominació i explotació que han estat, i encara i són, per part del col·lectiu d’homes dins d’una cultura i d’una societat patriarcal, en l’àmbit laboral, familiar, social.

// Marina d’Algars

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l’Edat Mitjana a Europa. La societat estava estructurada en diferents estaments. Gràficament es pot representar amb una piràmide dividida en tres parts. A la punta o vèrtex estaria el rei, continuant cap a la base els nobles, el clero, i a la base, el poble, les classes populars, urbanes i pagesos.

// Marina d’Algars

La primera noció que tenim de l’alè, la tendresa, el contacte, la seguretat, la sensualitat prové de la mare. A la meua època, i al poble, es naixia a casa. El metge o el practicant (com en el meu cas), la matrona (no de titulació sinó d’especialització per la pràctica) i totes les dones de la família que rondinaven per la casa, estaven presents en el moment del part per acollir la nova criatura.

// Marina d’Algars

La meua quinta teníem onze anys quan la dictadura callava les veus de protestes, vagues i manifestacions succeïdes a França en la primavera de 1968. Però la Universitat, les reunions clandestines, algunes lectures i els líders d’aquell temps ens van obrir els ulls vers aquelles protestes contra el capitalisme, el consumisme, l’imperialisme americà i les institucions tradicionals de l’establishment, el rebuig a la guerra del Vietnam.