Manifestacions 8 M

// Marina d’Algars

Samarretes i mocadors de color lila van omplir els carrers lo passat 8 de març. Tot i que algun partit ho censura i alguns ho critiquen amb comentaris masclistes,  cal manifestar-se per a denunciar la violència contra les dones i les noies. Només cal llegir els informes oficials i les estadístiques per a esgarrifar-se. En el moment d’escriure la columna, 5 dones han estat víctimes mortals per violència de gènere des de gener, 4 d’elles no havien fet denúncia prèvia. L’any 2023 foren 58 i solament 10 havien denunciat. El

58% són assassinades per la seua parella o exparella (dades del Ministeri d’Igualtat i l’Institut de la dona). Segons els informes d’Amnistia Internacional, entre gener i setembre de l’any 2023, va haver-hi 3693 violacions, 405 més que l’any anterior; el 95% dels responsables d’aquests delictes contra la llibertat sexual són homes. Les dones amb discapacitat sofreixen percentualment més violència sexual o física per part de les seues parelles (enquesta, AI del 2019).  La violència de gènere entre les dones, el nombre d’orfes a causa del masclisme no tenen visibilitat. Cal lluitar per aconseguir, com diu l’ONU, que la violència contra les dones no sigui una pandèmia mundial. Cada comunitat autònoma té les seues institucions d’ajuda. A Saragossa, la Casa de la mujer i l’IAM, ofereixen serveis d’atenció psicològica, jurídica… amb delegacions a Terol i Osca, i convenis amb les entitats locals. 016 és el telèfon gratuït d’ajuda que no apareix en el resum de trucades. 

Disculpeu aquesta columna informativa. La meua intenció és mostrar la gravetat d’un assumpte que s’ha fet habitual en les notícies, que m’afecta, que em planteja moltes preguntes sense respostes, que em fa sentir molta ràbia. Davant la meua impotència, solament em queda la paraula, com canta el poema de Blas de Otero.

---

Publicat a Temps de Franja n. 161, abril 2024