Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

Posts Tagged ‘Entre dos aigües’

Ma iaia*

// Marina d’Algars

Recordo que quan era petita acompanyava ma iaia a collir cireres, a buscar caragols per la síquia o pels bancals, també herbes entre les pedres del riu per condimentar les olives. Una cosa que m’emocionava especialment era aquell espectacle quan ella matava una gallina, la desplomava, la trossejava i fregia la sang per tastar-la. He d’admetre que he canviat; ara no sóc capaç ni de pensar com funciona un escorxador.

llegir més Sense Comentaris

Som del segle passat

// Marina d’Algars

Avui m’ha trucat la meua amiga Maria. Ho fa sempre que està molt cabrejada; diu que jo l’escolto sense jutjar-la. I es calma. Serà perquè avui és dimarts i tretze que no m’ix una de dreta, em diu. Mira que m’ha passat. Matino, em prenc un cafè carregadet i deliciós per tal de tindre energia ja que he d’emprendre un llistat de gestions burocràtiques desagradables. És el Sistema. Trampes de control i dominació. Amb bon ànim i voluntat començo amb la més urgent: sol·licitar el carnet europeu de vacunació COVID. Com soc funcionària de l’Estat, això vol dir que els canals d’internet disponibles tenen uns camins diferents; cosa que no acabo de comprendre, l’Agència Tributària no em considera diferent per reclutar impostos, s’entén, per a altres gestions sí.

llegir més Sense Comentaris

Parlo català

// Marina d’Algars

Sóc d’un poble de la Franja, nascuda a l’Aragó i parlo català. Bé, sóc moltes més coses, però últimament sembla que cal presentar-se amb aquesta rutina cada volta que alguna persona desconeguda em pregunta o he de parlar en públic. Això ja em passava de joveneta quan vaig començar a estudiar fora de les escoles del poble per qüestió d’edat. Aquí (a Aragó) i allà (a Catalunya), en escoltar la meua fonètica, la pregunta estava servida: D’on ets? Parles com els de Tortosa

llegir més Sense Comentaris

Melancolia*

// Marina d’Algars

Feia nou anys que ja caminava Temps de Franja quan vaig començar a col·laborar amb la columna Dones, concretament parlava sobre Marta Mata (TdF 83, febrer 2009). El director de la revista era en Màrio Sasot. La darrera dona de la columna va ser la cantant algeriana Souad Massi (TdF 29, setembre-octubre de 2016). I així, de cop i volta, es va acabar la columna sobre dones. El grup de redacció va decidir que ja n’hi havia prou del tema.

llegir més Sense Comentaris

Distopia*

// Marina d’Algars

Comença el curs, mes de setembre de 2022. L’entrada a la classe és per estricte ordre d’arribada. Dos metres de separació seguint les indicacions. A l’aula, els pupitres incrustats en una cabina de plàstic on hi ha un petit altaveu per escoltar les instruccions del professor o professora (protegit també per una pantalla) i les normes generals que es repeteixen al llarg de la jornada.

llegir més Sense Comentaris

«Pot ser verdat, i no haver passat mai»

// Marina d’Algars

Això die mon pare moltes voltes, especialment quan alguna cosa superava les seues expectatives de sorpresa. Ara que ja no hi és, penso molt en les frases que construïe per interpretar el món. Per què? Perquè cada dia necessito un temps per situar-me, aprendre a viure i buscar la cosa més pareguda a la veritat entre el bombardeig d’informació que mos arriba per les xarxes i els mitjans de comunicació. I com una inspiració en venen les seues sentències i penso: Tenia raó, mon pare!

llegir més 1 Comentaris

Ciència-ficció*

// Marina d’Algars

Avui els meus pensaments són Ciència-ficció. Parlar per parlar. La nit passada vaig tenir un mal somni. Inacabable. Veia la III Guerra Mundial, una guerra freda entre dos blocs: els Estats Units i la Xina. El primer tenia els millors laboratoris científics del món i el segon la tecnologia digital més avançada i, a més a més, posseïa el domini de molts països a causa de la dependència del deute extern d’aquells.

llegir més Sense Comentaris

Funeral

// Marina d’Algars

Totes les cultures tenen els seus rituals d’enterrament: egípcia, índica, xinesa, hebrea, islàmica… El funeral és un ritu que canalitza la nostra manera de reaccionar davant la mort i un tret diferencial amb la resta d’éssers vius. Ja els neandertals tenien un comportament col·lectiu i enterraven els morts de forma ritual.

llegir més 2 Comentaris

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: