Entre dos aigües
Tatuatge
Escrit per Marina d'Algars a 10 d'abril de 2024
// Marina d’Algars L’últim pont de desembre el vaig passar en una platja d’Almeria. Com no volia conduir hi vaig anar en tren i en bus. De tornada, havia d’agafar el tren a les set del matí. En arribar a l’estació m’adono que porto la motxilla oberta i no tinc ni la cartera ni el
Publicat a Entre dos aigües
Fahrenheit 2022
Escrit per Marina d'Algars a 5 d'abril de 2024
// Marina d’Algars Un amic em contava, a l’hora del cafè, que el seu germà, Daniel, de vuitanta-tres anys, amb un estat de salut envejable, havia decidit anar a viure a una residència; a partir de la mort de la meua dona, la casa ja no és la mateixa —li deia. Daniel ha estat professor
Publicat a Entre dos aigües
Cine i un poema des del meu poble*
Escrit per Marina d'Algars a 7 de novembre de 2023
// Marina d’Algars Avui em situo a l’Argentina. Un bon amic em va parlar de La noche de los lápices (a YouTube). És una pel·lícula argentina dramàtica-històrica dirigida per Héctor Olivera que es va estrenar el 4 de setembre de 1986. Recrea el succés real conegut pel mateix nom: el setembre de 1976, durant els
Publicat a Entre dos aigües
Carícies neuronals*
Escrit per Marina d'Algars a 18 de juliol de 2023
// Marina d’Algars Fa temps vaig llegir una entrevista sobre Rita Lévi-Montalcini i des de llavors, de tant en tant, busco algun llibre seu i refresco la memòria. També li vaig dedicar una columna a TdF en l’anterior secció “Dones”. Rita Lévi-Montalcini fou una neuròloga italiana, premi Nobel de Fisiologia o Medicina l’any 1986. A
Publicat a Entre dos aigües
Tatuatge*
Escrit per Marina d'Algars a 18 de gener de 2023
// Marina d’Algars L’últim pont de desembre el vaig passar en una platja d’Almeria. Com no volia conduir hi vaig anar en tren i en bus. De tornada, havia d’agafar el tren a les set del matí. En arribar a l’estació m’adono que porto la motxilla oberta i no tinc ni la cartera ni el
Publicat a Entre dos aigües
Nit de pluja*
Escrit per Marina d'Algars a 5 de juliol de 2022
// Marina d’Algars Avui la meua escriptura és trista. Per què? Melancolia. Visc fora del meu poble, com altres oriünds. Els pares ja no hi són, ni ells ni la gent que em trobava a l’estiu a la fresca, però, de tant en tant, necessito visitar l’ermita, passejar per les pinyeres i per alguns carrers
Publicat a Entre dos aigües
El valor de la lentitud*
Escrit per Marina d'Algars a 13 d'abril de 2022
// Marina d’Algars He descobert un nou plaer. Bé, no és nou, simplement avui hi poso consciència. Actualment, la vida em dona el regal de poder organitzar el meu temps (no sempre) amb una lentitud que mai havia estat possible. És un objectiu potser utòpic, però, a poc a poc, ho vaig aconseguint. Puc seleccionar
Publicat a Columnes,Entre dos aigües
Quan hi ha esperança*
Escrit per Marina d'Algars a 31 de març de 2022
// Marina d’Algars Fa uns anys, una mestra, companya a la meua escola, venia participacions de loteria de Nadal per a una organització de voluntariat anomenada Telèfon de l’Esperança d’Aragó. Jo li vaig preguntar què era el TEA. Em va dir que era un servei telefònic que atenia des de l’anonimat i la confidencialitat en
Publicat a Columnes,Entre dos aigües