Melancolia*
// Marina d’Algars
Feia nou anys que ja caminava Temps de Franja quan vaig començar a col·laborar amb la columna Dones, concretament parlava sobre Marta Mata (TdF 83, febrer 2009). El director de la revista era en Màrio Sasot. La darrera dona de la columna va ser la cantant algeriana Souad Massi (TdF 29, setembre-octubre de 2016). I així, de cop i volta, es va acabar la columna sobre dones. El grup de redacció va decidir que ja n’hi havia prou del tema. Confesso que encara em queda una melancolia per escriure sobre dones significatives, per a mi i per a la cultura, però sembla que no interessa… Marina d’Algars em va substituir. També he entrevistat a persones interessants, alguna crònica… Un camí d’aprenentatge, de vida.
Repassant les revistes, he constatat els canvis físics, l’evolució… i de nou, la melancolia. Ens hem fet grans! Ara tenim un coordinador (un aplaudiment, Carles), un format diferent, noves incorporacions; d’altres ja no hi són, i continuen els resistents. Ens han deixat persones inoblidables com Jesús Moncada, Josep Galán, Toni Llerda, Teresa Maria Ballester…
Vint anys amb canvis en el món de les tecnologies (naixement de Facebook, Wikipèdia, iPhone), socials (terrorisme, immigració, pandèmia…), legislatius (lleis de llengües, normatives) i polítics. Canvis en el terreny personal (la mort del pare, la mare, los iaios…, o el naixement de fills, néts, nebots…). I Temps de Franja aquí està cada mes, amb les noves criatures: Styli locus i Temps d’escola.
Enhorabona a tots i a totes qui la feu possible. Felicitats!
*Publicat a Temps de Franja n. 147, novembre 2020
Tags: Entre dos aigües
Trackback from your site.