Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate

cartes lectors

No ho puc entendre

No ho puc entendre

Vaig assistir a la taula rodona de ‘Veus en el cerç’ a Alcanyís. Volia saber coses del col·lectiu de dones que han triat escriure en uns idiomes tan minoritaris dins la nostra comunitat autònoma, un fet molt desconegut per a la majoria d’aragoneses castellanoparlants com jo. Els ponents i l’actuació artística van

llegir-ne més

No podem aturar-nos

No podem aturar-nos

El mes de març ens ha portat una bona notícia a la gent que treballem pel medi ambient a Aragó: El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat ha fallat contra la concessió d’una pròrroga a Forestalia per poder instal·lar una planta de biomassa a uns 600 m del nucli urbà de Montsó.

llegir-ne més

De catedràtics i mosques

De catedràtics i mosques

Vaig anar el mes passat al Paranimf de la Universitat de Saragossa per a veure l’acte de nomenament del president de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua i em vaig adonar, pel que vaig veure allà, tant en els bancs del públic com als seients dels acadèmics, que hi havia a l’entorn d’una vintena de professors i catedràtics d’universitat, tots ells doctors en diferents especialitats filològiques com ara la Dialectologia, la Teoria Literària, la Història de la Llengua, la Història de la Literatura, Crítica literària, d’Història pròpiament dita, de Filosofia, etc. 

llegir-ne més

Propietaris

Propietaris

Aquí als pobles la majoria som autònoms: som llauradors, grangers, tenim un talleret o fem de paleta. Per regla general hem treballat molt, no hem anat de vacances, no hem fet «soparets» cada dos per tres i el nostre cotxe acumula anys i ITVs. Ho hem fet perquè la feina, per nosaltres, no és un càstig, sinó l’estat

llegir-ne més

«Sierras del Matarraña»

«Sierras del Matarraña»

A la part més alta de la comarca del Matarranya hi ha una nova oferta per als amants dels esports de muntanya, concretament pels ciclistes de muntanya més exigents. Espero poder vindre-hi amb la colla a gaudir-la. 

llegir-ne més

‘Aragón es mi tierra… pero sin pasarse’*

‘Aragón es mi tierra… pero sin pasarse’*

Primer van desaparèixer de balcons i xalets per ser substituïdes per les espanyoles. Dien que ere una reacció a l’esclat de banderes independentistes que n’hi havia a Catalunya. Però ara, un cop escapçat l’independentisme i deteriorades les estelades a la major part dels edificis catalans, les «rojigualdes» s’han apoderat del espais públics de manera permanent. Per a més inri, les estanqueres són les que predominen de manera absoluta en les protestes que omplixen los nostres carrers. Tractors, camions i furgonetes flamejant la bandera «que nos une a todos (en castellano, claro)». Això sí, sempre es pot veure, si forcem la vista, alguna bandereta aragonesa, molt escadussera, molt menudeta, per a dissimular.

llegir-ne més

Forasters de la llengua pròpia*

Forasters de la llengua pròpia*

Este istiu vam voltar pel Matarranya, un espai familiar perquè mon iaio era de Lledó i ma iaia d’Arnes, i de menut solíem passar algun istiu a un o altre poble, i anàvem a banyar-mos als tolls dels Estrets i de l’Algars. Jo sóc de Tortosa i fa temps que visc a Torredembarra, després de dècades de fer-ho a Barcelona. Pos bé, fea molts anys que no baixava per allà i tenia ganes de tornar al Parrissal i la Peixquera.

llegir-ne més

Aragón TV, la tele de tots?*

Aragón TV, la tele de tots?*

Que la invisibilitat del «catalán d’Aragón» a Aragón TV és absoluta no suposa cap novetat, i això des dels seus orígens a finals dels 80, quan la sensibilitat autonòmica de la jove democràcia mirava amb bons ulls les diferències. Des d’allavòrens han passat governs de tots los colors, avenços i retrocessos en la legislació lingüística, retorns de béns eclesiàstics, guerres de banderes…, i la cadena s’ha mantingut impertorbable.

llegir-ne més

Els assassins del xapurreau*

Els assassins del xapurreau*

He anat seguint via web los articles inefables del “Mundo del chapurreau”, i també algunes notícies sobre les iniciatives relacionades amb eixe món imaginat. Precisament l’aparició d’eixos nyaps a La Comarca va ser el motiu principal de donar-me’n de baixa com a subscriptora. És lo mateix que faria si a Temps de Franja, per exemple, s’hi publiquessen continguts defensant lo creacionisme o el terraplanisme.

Los del “mundo” (perquè Déu-los-en-guard d’escriure ‘món’!), en la versió impresa, també hi publiquen llistats de paraules catalanes escrites en grafia castellana per demostrar que a cada poble es parla una llengua diferent, i que totes juntes fan el poti-poti/xip-xap que anomenen xapurriau.

llegir-ne més

Anant a peu es parle millor

Anant a peu es parle millor

Tinc la necessitat en definir-me ni “pan” ni “pro”, preferixco dir que soc del “lloc” on m’he criat.

Sí, del “lloc”, paraula que hem perdut per influència de la llengua ja quasi predominant al Matarranya gràcies a la deixadesa aragonesa.

Si no s’acabe fent res sèrio, acabarà oblidant-se, escrivint-se i dient-se en castellà oficial.

Volia dir que ni pancatalanista ni xapurrianista, i és que vull prendre’m la llibertat en lo suficient fonament, de defensar que soc més pròxim d’allò que històricament mos ha sigut més proper. No és altre que la proximitat geogràfica amb les terres de l’Ebre i Maestrat de Castelló. Simplement perquè algun dia, les nostres connexions eren a peu o a cavall d’un animal, i perquè si tracem una línia recta, sempre serà la més curta a pesar dels moderns estudis historicistes i tecnològics tergiversats i interessats.

llegir-ne més

L’escola*

L’escola*

Soc docent i resulta que, segons molta gent, tinc tres mesos de vacances, no faig res los caps de setmana i cobro una milionada.

La veritat és que n’estic farta d’eixos comentaris, sobre tot enguany. En primer lloc perquè són mentida i en segon lloc perquè fan molt de mal, sobre tot perquè mos desacrediten davant l’alumnat, que és amb qui tractem cada dia.

llegir-ne més

Un número excepcional*

Un número excepcional*

Cal felicitar la redacció i col·laboradors de Temps de Franja pels seus vint anys de vida —una fita increïble al seu context— i per haver-mos regalat lo número de novembre, excepcional en contingut i qualitat: síntesi del passat, celebració present i mirada al futur de les diverses comarques, tant en la seua llengua i cultura com en l’actualitat socio-política.

llegir-ne més

Entrades més antigues >>

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: