
Nova senyalització al Matarranya… monolingüe!
La Comarca del Matarranya, sempre capdavantera en lo tema turístic, ha substituït los panells d’informació turística (molts dels quals ja estaven força deteriorats, quan no directament desapareguts) que hi havia a totes les viles de la comarca, per uns petits quadradets amb lo nom del recurs i un QR per accedir a la informació que hi ha al web. En principi és una bona decisió, alliberar els nostres carrers d’un excés de senyalització. Però resulta que, mentre els panells anteriors estaven en la llengua de la comarca i en castellà, ara només hi ha aquest segon idioma. És cert que, una volta entres al web, pots triar l’opció de llegir la informació en català, però açò no treu que, a primer cop d’ull, hagin desaparegut los castells, llavadors, forns, esglésies o capelles i només hi ha quedat la denominació castellana. O sigue que tant podem ser a Calaceit com a Castejon de las Armas. Tota la faena de toponímia que els voluntaris matarranyencs van fent a còpia d’esforç i hores personals, queda anul·lada per una decisió que va contra la cultura i el patrimoni. Vull creure que s’ha fet sense mala intenció, però el resultat és el mateix: la nostra llengua queda invisibilitzada de nou en els nostres carrers. A qui li fa nosa? O és que senzillament té tan poc valor per als tècnics de turisme que ni tan sols l’han tinguda en compte? La nostra parla és cultura i patrimoni, no? Serà que encara pensen (ni que sigue inconscientment) que parlar-la és cosa de llauradors i gent de poca importància i nul·la cultura, quan és just lo contrari.
Higinio Ferrer. Vall-de-roures
Publicat a Temps de Franja n. 162, juliol-agost 2024
Tags: Cartes dels lectors