La Comarca del Matarranya, sempre capdavantera en lo tema turístic, ha substituït los panells d’informació turística (molts dels quals ja estaven força deteriorats, quan no directament desapareguts) que hi havia a totes les viles de la comarca, per uns petits quadradets amb lo nom del recurs i un QR per accedir a la informació que hi ha al web.

He vist un programa de RTVE Las rutas de Ambrosio que anave al Matarranya, em feie goig però només començar ja se m’ha entravessat, imagino que els diners que li paguen ha de defensar el xapurriau* a tort i dret. Però quin mal de panxa i quina insistència, lo més greu que no deixen de fer referències

L’altre dia anava tranquil·lament per una carretera lliterana, quan em vaig creuar amb un d’aquells tractors mastodòntics que anava amb tot d’estanqueres amarrades a cada cantonada. Vaig patir que una cerçada violenta no s’endugués el tractorista patriòtic, que amb tant de drap onejant pareixia l’almirall d’un galió de la Armada Invencible.

M’ha arribat per un grup de WhatsApp una nadala animada dels Amics (sic!) del Chapurriàu (sic, sic!).  Un xiquet va dient un text sobre les coses que se solen dir en estes dates, en un català de la zona prou ben llegit. Això sí, la locució té un excés de castellanismes que converteixen l’idioma emprat en un xapurrejat del ‘chapurriàu’. A més, l’animació en forma de text que que il·lustra el vídeo, és íntegrament en castellà. Ni una sola paraula escrita en la llengua que diuen estimar. Ni una ni mitja! 

Cartell a l’esquerra de la porta de la notaria: “Horario de atención al público: lunes a viernes, 09:00-13:30. Horari d’atenció al públic: dilluns a divendres 09:00-13:30”. Cartell a la dreta: “Para consultas, pedir cita previa 976 63 84 99. Per a consultes, demanar cita prèvia 976 63 84 99”. No m’ho puc creure!

Voldria dedicar aquestes paraules a expresar com em sento amb la situació que s’està donant actualment amb l’aprenentatge del català a l’IES Matarranya.

Primer vull deixar clar que soc i que em sento aragonesa, i que estic molt orgullosa de ser-ho. No soc una perillosa independentista radical que considera que la Franja és o hauria de ser catalana (com pensen alguns de la gent que defenem la nostra llengua), jo soc i vull seguir sent aragonesa.

El passat divendres, 23 de juny, quan estava seguint en directe per la televisió autonòmica aragonesa l’acte de constitució de les noves Corts regionals i vaig veure com sortia elegida presidenta del Parlament d’Aragó (ella prefereix dir president) la diputada de Vox, Marta Fernández, em van vindre de sobte, com un gat llençat amb força vers el meu rostre, les imatges d’una jornada que des de fa un bon grapat d’anys, se celebra a un dels salons del Palau de la Aljafería, seu de la cambra de diputats.

Vaig assistir a la taula rodona de ‘Veus en el cerç’ a Alcanyís. Volia saber coses del col·lectiu de dones que han triat escriure en uns idiomes tan minoritaris dins la nostra comunitat autònoma, un fet molt desconegut per a la majoria d’aragoneses castellanoparlants com jo.