Fa poc que han condicionat la carretera que uneix la capital del Baix Aragó amb la costa del Baix Maestrat. Aquells revolts infernals del port de Querol han desaparegut sota una obra ingent de viaductes. Vaig veure’n la construcció i impressionava. No tant, però, com els quilòmetres i quilòmetres
de marges de pedra seca que s’enfilen pels rostos de les muntanyes que voregen la ruta. Murs que sostenen (o sostenien, perquè molts s’han esventrat per l’abandó de l’agricultura i la ramaderia) estretes feixes de terra d’on treure’n l’aliment, ja sigue en forma de conreu o de pastura. Imagino els enginyers de les grans constructores d’infraestructures i els paredadors ancestrals. Les eines d’uns i altres no tenen res a veure, però el resultat és equiparable. Acabarà la intel·ligència artificial substituint els enginyers, igual com ells han fet amb els constructors de parets i marges?
Carles Terès, Torredarques
Publicat a Temps de Franja n. 162, juliol 2024