Durant el 2018 hem celebrat l’Any Pompeu Fabra, amb motiu d’escaure’s el 150è aniversari del seu naixement (1868) i el 100è aniversari de la publicació (1918) de la gramàtica que contenia la normativa de la llengua catalana fins al 2016.
Fabra ha estat sens dubte una de les personalitats més importants de la cultura catalana del segle XX. En opinió de Josep Pla, simplement, la més important. Va aconseguir, de manera explícita i indiscutible, realitzar una obra d’abast col·lectiu que va obtenir una adhesió total. Per això, la codificació lingüística de Fabra és el signe extern més clar de la unitat i cohesió dels catalanoparlants de tots els territoris que comparteixen la llengua. L’objectiu de l’Any Fabra ha estat commemorar el seu naixement i reconèixer la seva obra, de manera que tot plegat esdevingués un estímul per reforçar la vitalitat de la llengua catalana, la seva capacitat de cohesió social i la seva projecció de futur.
L’altre dia vam haver d’anar a Tarragona per solucionar uns assumptes. A la vesprada, amb la feina feta, ens vam regalar un passeig per la part vella, dins la muralla. Estàvem relaxats i amarats d’aquella predisposició a concedir-nos algun caprici.
Daniel Sesé és creatiu, ho porta en el seu ADN —afortunadament per als amants de la cultura. Empès per aquesta creativitat, tant en el terreny plàstic (il·lustració, disseny…) com en el literari i el musical, no es cansa mai d’explorar camins nous. És un receptor de totes les manifestacions de l’art, sempre atent a qualsevol espurna que voletegi dins el seu radi d’acció —que és dilatat— per agafar-la, gaudir-ne i, sovint, extreure’n matèria creativa per a transformar-la i regalar-nos-la.
L’Eix Transversal és una via que ens permet anar de la Franja a Girona sense passar per Barcelona. Infraestructures que ajuden a ‘desradialitzar’ una mica les Catalunyes, i que són una oportunitat de gaudir de paisatges plens de contrastos.
L’altre dia, doncs, vam travessar les comarques aragoneses cap al nord: Alcanyís, Casp, Mequinensa, Torrent i Fraga; carreteres silencioses envoltades, a partir de Casp, de camps de fruiters ben pentinats i nodrits per l’aigua del pare Ebre.
Fa ben poc ha aparegut el llibre: Sie manifesta cosa a tots hòmens. El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya (Terol) de Javier Giralt i María Teresa Moret de la Universitat de Saragossa, publicat per les Prensas Universitarias d’aqueixa universitat, ben editat i il·lustrat. Els autors tenen merescuda fama pels seus treballs de catalanística, sobretot en l’edició de textos catalans medievals aragonesos. Precedeix el llibre un informatiu pròleg de Jesús Vázquez, conegut romanista i aragonesista.
Obituari. El set de gener d’enguany vam perdre a Rubén, un matarranyenc de 35 anys i molt arraïlat al seu poble, Beseit. Un jove dels que aposten per quedar-se al territori, dels que estimaven la seua llengua i la seua gent. Rubén inicià un projecte de vida, en el seu cas com a director i xef de l’Hotel la Fàbrica de Solfa a Beseit.
El passat 17 d’abril, a les set del vespre es va presentar l’obra La Pèrdua, de Marta Momblant Ribas, editada per Arola Editors. Els assitents van gaudir d’un acte molt entranyable, preciós i càlid, amb l’assistència d’unes 45 persones al Teatre La Seca Espai Brossa de Barcelona.
Obituari. Lluís Virgili i Farrà, director de l’Orfeó Lleidatà durant prop de quaranta anys (del 1953 al 1991), ha mort recentment a l’edat de 92 anys. Sota la seua direcció, l’Orfeó Lleidatà es va endinsar en repertoris molt diversos, des de la polifonia clàssica, fins als Espirituals Negres, amb una especial dedicació a la música tradicional catalana i d’autor català.
La nostra web Temps de Franja utilitza cookies pròpies i de tercers per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continues navegant entenem que n'acceptes el seu ús de conformitat amb la nostra Política de Cookies.TancarVeure més informació
