Obituari. Aquest matí, amb el butlletí de Núvol, ens hem assabentat de la notícia de la mort d’en Néstor Macià i Fontanilles, ‘Néstor’, l’autor del magnífic Bernat Corremón al Matarranya. Recordo la impressió que em va fer descobrir, en una llibreria d’a prop del taller d’esmolet del carrer Sant Cristòfor, un àlbum de còmic on eixien moltes de les viles de la comarca. Em vaig quedar d’una peça. Naturalment vaig comprar-lo sense pensar-m’hi gens.
He sentit a la ràdio un reportatge sobre les empreses que van a netejar els pisos de la gent que ha mort sola, sense que ningú l’hagi trobada a faltar. La descripció ha estat esfereïdora. El més colpidor, però, ha estat el procés d’abandonament en què cau una persona, fins al punt de convertir casa seua en un podrimener.
El passat 7 de febrer, es va celebrar al saló d’actes de la Comarca del Matarranya l’assemblea general de l’associació Gent del Matarranya. Lo secretari va començar pel tema principal que havia convocat als assistents, los parcs eòlics projectats en diversos indrets de la comarca.
Va explicar les accions que s’han fet fins ara i les que hi ha previstes: al·legacions al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, signatures d’artistes i també a través de la plataforma change.org. Fins al moment ja hi ha més de 2.600 signatures. També van organitzant xerrades informatives per diverses viles per a conscienciar a la gent.
A Fraga des de fa gairebé un any n’hi ha un grup de gent que s’organitza a través de les xarxes socials per eixir a recollir residus a la vora del riu o a espais verds que estiguen a prop del casc urbà.
La iniciativa, la va començar una colla de joves i després van difondre el projecte a diferents col·lectius per si hi havia d’altra gent que s’hi volgués apuntar, com així va ser. Un camí cada dos mesos miren d’organitzar una quedada i se’n van cap a la zona que han marcat prèviament per arreplegar les escombraries que la gent llença sense contemplacions.
El temporal batejat com a Glòria, està portant a terres matarranyenques greus destrosses a instal·lacions particulars i públiques i afectacions a les infraestructures necessàries per a la vida de la població.
Lo dia 5 de gener d’enguany, van tornar a sonar els calderons a la Freixneda. Segons ens explica el company José ‘Marco’ Querol, la tradició té com a objecte fer molt de soroll per a que ses Majestats no passin de llarg per la carretera, ja que la vila en queda una mica apartada.
Sonen The Waterboys. La cançó em transporta a un temps on lo món pareixia molt ample. No ho era gens, d’ample, però era bonic que ho paregués. Una feina prou bona, un piset compartit en un edifici rònec de Gràcia, esta mena de coses.
Així, amb un “Querida abuela”, començava les cartes que li enviava a la iaia Rosario de Queretes. Però va arribar un dia que vaig sentir que aquella “abuela” no era ma iaia, ni jo el “nieto” que signava. Fins allavons només havia escrit en castellà; i haig de dir que treia notes molt altes en redacció, però una cosa eren los deures de classe i l’altra explicar a la iaia les meues coses. Aquell dia, doncs, vaig agafar una altra quartilla i vaig provar d’emprar les nostres paraules, les de Queretes. Així va ser, si fa no fa, lo meu “primer camí”.
La nostra web Temps de Franja utilitza cookies pròpies i de tercers per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continues navegant entenem que n'acceptes el seu ús de conformitat amb la nostra Política de Cookies.TancarVeure més informació
