Articles publicats per carles teres
Déu, humans i intel·ligència*
30 de gener de 2026
Les darreres notícies que ens arriben de la intel·ligència artificial són inquietants. Diuen que, si li calgués per sobreviure, seria capaç d’acabar amb la vida humana. No sé si és verídic o només un altre clickbait, però és del tot versemblant.
Publicat a Viles i gents
Etiquetat a Viles i gents
Sempre*
28 de novembre de 2025
‘Sempre’ és una paraula de la que solem abusar, sense adonar-nos que gairebé «sempre» faltem a la veritat. Com a molt, eixe ‘sempre’ es limita al que guardem a la memòria —i ja sabem que la memòria fa el que vol. Per tant, si volem ser una mica honestos, només hauríem d’usar ‘sempre’ per referir-nos
Publicat a Viles i gents
Etiquetat a Columnes,Viles i gents
L’esforç efímer*
10 d'octubre de 2025
Enguany fa trenta-dos anys del meu retorn a aquestes terres. Malgrat tot, encara tinc la percepció (del tot equivocada) que tot el que ha passat del 1993 ençà és recent. L’altra nit, però, en passar pel davant de casa l’Obrera —la primera on vaig viure—, vaig ser conscient que les sensacions que m’envaïen tenien poc
Publicat a Viles i gents
Etiquetat a Viles i gents
EOI Alcanyís: Oberta la matrícula de català
30 d'agost de 2025
A partir del 29 d’agost i fins el 29 de setembre, us podeu inscriure en línia als cursos de català de l’Escola Oficial d’Idiomes d’Alcanyís. També als altres idiomes que s’hi imparteixen: anglès, francès i alemany.
Publicat a Esdeveniments
Etiquetat a Esdeveniments
Hipòlit*
22 d'agost de 2025
Finalment, l’amic Hipòlit ens ha deixat aquest 15 d’agost. Ens vam conèixer l’any 1994, quan el van fer president de l’Associació Cultural del Matarranya. Ell i la Dolors tot just s’acabaven d’associar i… patapam!: president. Jo feia poc més d’un any que havia anat a viure a Torredarques i, només calcigar la comarca, l’enyorat amic
Publicat a Viles i gents
Etiquetat a Viles i gents
L’«scroll» infinit de la vida*
4 de juliol de 2025
De bon matí, falcilles arran de cara. Passen tan a prop, que el bategar de les ales em faria voleiar el cabell (si en tinguera). Poc després, el sol s’enfila a tot drap i el dia s’esborra de tanta calor. Miro l’era —que ja no ho és, d’era, tot i que ho era— coberta de
Publicat a Viles i gents
Etiquetat a Viles i gents
La possibilitat de Déu*
16 de maig de 2025
Aquests dies de conclave ma mare em va informar que, entre els cardenals, hi havia un vell conegut nostre —a banda de l’arquebisbe Omella, que és del poble—: Cristóbal López Romero. El vaig conèixer al grup d’esplai del Pont del Treball, a Sant Martí de Provençals, on molts dels monitors eren salesians jóvens i entusiastes.
Publicat a Viles i gents
Etiquetat a Viles i gents
Com un rellotge*
28 de març de 2025
Fa uns anys, les filles em van regalar un rellotge d’aquests que mesuren els batecs del cor, la distància recorreguda, les hores que dorms i un llarg etcètera. Al principi vaig fer una ganyota (interior, que no volia ser aixafaguitarres), ja que en tenia un que m’havia regalat la meua dona, vint-i-molts anys enrere, amb
Publicat a Viles i gents
Etiquetat a Viles i gents