Lluís Carulla i Canals (l’Espluga de Francolí, 21 de febrer de 1904 – Barcelona 3 de novembre de 1990) va ser un gran empresari i també un important mecenes català. Com a empresari, va desenvolupar els cubs de brou concentrat de la marca Gallina Blanca. L’any 1965 l’empresa va canviar el nom i esdevé Agrolimen, un grup d’indústria alimentaria amb vocació internacional. Com a mecenes va ser un dels membres que l’any 1961 van fundar l’Òmnium Cultural, va revitalitzar l’Orfeó Català, va fundar la Fundació Jaume I, actualment anomenada Fundació Carulla, l’editorial Barcino i finalment el Museu de la Vida Rural ubicat a l’Espluga de Francolí.
Oh, tornar a aquells anys adolescents, quan el dolor era gran però dolç! Saber, sense haver de pensar-ho, que darrere meu sempre hi havia els braços dels pares per sostenir-me si de cas queia. L’angoixa, la por… però dins la cambra menuda i pròpia, amb la mare i el pare a l’altra banda de la porta, procurant-me el menjar i la roba i els estudis i el que calgués. Poder ser un petit tirà amb ells perquè sabia —d’una manera instintiva, animal— que mai no em fallarien.
Les batalletes entre els de Beseit i els de Vall-de-roures. Entre els del Barça i els del Madrid. Entre els francesos i els alemanys. Entre Estats Units i Xina. La vida està plena de batalletes, que van des de les íntimament personals fins la geoestratègia global. «Caure bé» és un motor a les nostres vides.
Obituari. Aquest matí, amb el butlletí de Núvol, ens hem assabentat de la notícia de la mort d’en Néstor Macià i Fontanilles, ‘Néstor’, l’autor del magnífic Bernat Corremón al Matarranya. Recordo la impressió que em va fer descobrir, en una llibreria d’a prop del taller d’esmolet del carrer Sant Cristòfor, un àlbum de còmic on eixien moltes de les viles de la comarca. Em vaig quedar d’una peça. Naturalment vaig comprar-lo sense pensar-m’hi gens.
He sentit a la ràdio un reportatge sobre les empreses que van a netejar els pisos de la gent que ha mort sola, sense que ningú l’hagi trobada a faltar. La descripció ha estat esfereïdora. El més colpidor, però, ha estat el procés d’abandonament en què cau una persona, fins al punt de convertir casa seua en un podrimener.
El passat 7 de febrer, es va celebrar al saló d’actes de la Comarca del Matarranya l’assemblea general de l’associació Gent del Matarranya. Lo secretari va començar pel tema principal que havia convocat als assistents, los parcs eòlics projectats en diversos indrets de la comarca.
Va explicar les accions que s’han fet fins ara i les que hi ha previstes: al·legacions al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, signatures d’artistes i també a través de la plataforma change.org. Fins al moment ja hi ha més de 2.600 signatures. També van organitzant xerrades informatives per diverses viles per a conscienciar a la gent.
A Fraga des de fa gairebé un any n’hi ha un grup de gent que s’organitza a través de les xarxes socials per eixir a recollir residus a la vora del riu o a espais verds que estiguen a prop del casc urbà.
La iniciativa, la va començar una colla de joves i després van difondre el projecte a diferents col·lectius per si hi havia d’altra gent que s’hi volgués apuntar, com així va ser. Un camí cada dos mesos miren d’organitzar una quedada i se’n van cap a la zona que han marcat prèviament per arreplegar les escombraries que la gent llença sense contemplacions.
El temporal batejat com a Glòria, està portant a terres matarranyenques greus destrosses a instal·lacions particulars i públiques i afectacions a les infraestructures necessàries per a la vida de la població.
La nostra web Temps de Franja utilitza cookies pròpies i de tercers per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continues navegant entenem que n'acceptes el seu ús de conformitat amb la nostra Política de Cookies.TancarVeure més informació
