Columnes
Déu castiga sense totxo
Escrit per Patrici Barquín a 14 de febrer de 2026
A la radera columna, que vaig ser capaç d’escriure i entregar al Temps de Franja, dissertava sobre la conveniència de gaudir de les pantagruèliques lifares nadalenques com a forma de resistència al feixisme (ospa!, dit així queda força estrany) I confessava que estava proper a reconciliar-me en les festes eixes. I com que cap bona
Publicat a Se va solsint
Bon any!*
Escrit per Marina d'Algars a 3 de febrer de 2026
Una de les tradicions que tinc més arrelada en relació amb la nit de Nadal és fer cagar el Tronc: «Tronc de Nadal, caga torrons i pixa vi blanc». El 24 de desembre dedico tot el dia a embolicar regals i fer el sopar, mentrestant rumio, rumio…
Publicat a Entre dos aigües
Dones iranianes contra el silenci*
Escrit per Judith Bielsa a 19 de gener de 2026
Quan una societat s’aixeca de manera massiva, no ho fa per capritx, ho fa perquè ha tocat fons. El que està passant aquests dies a Iran va molt més enllà d’un enfrontament puntual entre manifestants i forces de seguretat.
Publicat a Lo cresol
Que Mèxic pago el mur… i el resort de Gaza (Extremadreta VI)*
Escrit per Natxo Sorolla a 3 de desembre de 2025
I aquí tanco la revisió que Stanley mos fa a Fatxa sobre l’emergència de l’extremadreta els últims anys. A l’epíleg destaque la dinàmica de l’extremadreta per a normalitzar allò que fins aquell moment havia sigut impensable.
Publicat a Viles i gents
Sempre*
Escrit per carles teres a 28 de novembre de 2025
‘Sempre’ és una paraula de la que solem abusar, sense adonar-nos que gairebé «sempre» faltem a la veritat. Com a molt, eixe ‘sempre’ es limita al que guardem a la memòria —i ja sabem que la memòria fa el que vol. Per tant, si volem ser una mica honestos, només hauríem d’usar ‘sempre’ per referir-nos
Publicat a Viles i gents
Al·legoria del dingú
Escrit per Patrici Barquín a 15 de novembre de 2025
Ara fa temps que gairebé no ho faig, però quan llegia entrevistes o les veia a la tele i coincidia que entrevistaven alguna personalitat, sigue de les lletres o de les músiques, sempre acabava eixint la maleïda pregunta; i no, no estic parlant de les preguntes clàssiques de que si diners al banc i de
Publicat a Se va solsint
Per la mort d’en Xuan Bello
Escrit per Artur Quintana a 16 d'octubre de 2025
La llengua asturiana i la cultura que conforma estan de dol. En Xuan Bello ha mort , inesperadament, d’un aneurisma el 26 de juliol d’enguany. Li faltaven poc més de tres mesos per a fer els seixanta anys. Amb ell s’apaga una de les veus més profundes i tendres de la literatura asturiana. La seva
Publicat a Columnes
L’Habitatge i l’ansietat
Escrit per Patrici Barquín a 2 d'octubre de 2025
Això va passar fa una bona pila d’anys; i sé que fa tant de temps perquè ja fa molts d’anys que no tinc jaia i quan va passar això que vull explicar, la dona, encara tot just era mare.
Publicat a Se va solsint