Quan era petita i anava a ca l’oncle Benicio, m’assentava al sofà de la sala i, al marge de la conversa dels grans, em quedava mirant los objectes de decoració que hi havie al meu voltant. Recordo en claredat lo molinet de color roig, lo quadro en xinxetes que formave un cotxe antiu, lo cartell de les festes del 1994 que va fer lo padrí… i també un peix decoratiu de vidre semitintat, que estave damunt de la tauleta. Al cap d’alguns anys, un dia me’n vaig fixar que al moble del saló de ca la tia Estebenia hi havie exposat un peix exactament igual, però una mica més petit que l’altre. Este detall em va cridar l’atenció, però ja no hi vaig pensar més.
Estava esperant en candeletes lo dia de la preestrena de llargmetratge “Terenci. La fabulació infinita”, al cinema Verdi de Barcelona. Quan va arribar lo moment, no vaig apartar la mirada de la pantalla en los 91 minuts que dure el film perquè la història, estratègicament narrada a partir dels testimonis d’amics i familiars de Terenci i de l’arxiu de TVE —principalment—, em va atrapar. Quan va acabar, vaig tindre la sensació que se m’havie fet curt i que alguns temes s’havien quedat una mica en l’aire. No obstant, este fet no desmereix gens la pel·lícula, perquè, com van anunciar los seus creadors, podríem saciar la nostra set en la sèrie-documental de quatre capítols, que es va estrenar a FILMIN lo 22 de setembre i que aprofundix més gràcies a les tres hores que dure.
Este mes d’agost, al Museu Etnològic de Nonasp, estam celebrant lo 25 aniversari de la seua creació. Un dels nostres objectius —entre altres— és crear noves sinergies en altres entitats i aubrir-mos a nous horitzons. És per això que al llarg d’este mes d’agost tenim la sort de comptar amb tres estudiants universitàries en pràctiques.
Dos d’elles venen de la Universitat de Torí (Itàlia). Una és graduada en Comunicació Intercultural i estudiant d’Antropologia i Etnografia, i l’altra és graduada en Llengües Estrangeres i estudiant del grau en Traducció. La tercera d’elles ve de la Universitat de Saragossa i és estudiant de Física.
Hasta mitat dècada de 1930, l’Ermita de la Mare de Déu de les Dos Aigües de Nonasp, va tindre la figura de l’ermità: un home o una família que vivie a una casa annexa a l’Ermita i se’n encarregave de cuidar-la.
La matinada del 21 de juliol de 1895, Dionisia Suñer (la dona de l’ermità Marcelino Alfonso) va trobar a la creu que estave tocant la porta de l’entrada de l’Ermita a un xiquet recent nascut a dins d’una canasteta. De matí, Dionisia va anar a Ca la Vila en lo xiquet, per declarar los fets i presentar-lo. Com que ere de pares desconeguts, al registre civil se li va ficar de nom Dionisio (per la dona que l’havie trobat) i d’apellit únic «de Nuestra Señora de Dos Aguas» (pel puesto on havie aparegut).
L’altre dia passava per la plaça Nova. Ere de nit i vaig veure una il·luminació una mica diferent de l’habitual i això em va cridar l’atenció. Vaig tirar la vista cap amunt i… sorpresa! Havien canviat les faroles.
Resulte que esta plaça se va construir per urbanitzar uns terrenos que havien set unes eres, però que en aquell moment ja estaven en desús. La plaça es va inaugurar l’any 1999 i no se li va ficar cap nom concret. La gent va començar a dir-li “la plaça Nova” i així s’ha quedat. Però al principi de tot, també ere coneguda com “la plaça del Chupa-Chups”. Per què? La morfologia d’esta plaça és molt senzilla. De fet, l’únic element que té (o que tenie hasta fa poc) eren unes faroles que el “globo” que protegix la llum ere rodó. I gràcies a n’esta característica és com la gent li va començar a dir “la plaça del Chupa-Chups”.
Este 2023 fa cent anys que va arribar la llum a Nonasp. Un avenç que va vindre a trastocar los hàbits de viure dels nostres avantpassats, que hasta aquell moment s’havien enllumenat en lo cremaller, la llum d’oli o la de carburo.
Lo 7 d’octubre de 1923, Mariano Ràfales Llop, Sinyoreta, és nomenat alcalde de Nonasp. A finals d’este mateix any, va arribar la llum al poble des d’un salt del riu Guadalop pròxim a Alcanyís, a través del servei elèctric contractat a Electricitat Grasa, de Maella. La primera “Caseta dels llums” on es va situar lo transformador estave al carrer Maella. Treballaven en la instal·lació, ajudant al Sr. Grasa, los veïns Emilio Bes Alfonso, Xalapes, i Miguel Folquer Salvador, Collet.
Fa uns dies, vaig veure a les notícies un reportatge que parlave del ChatGPT, un sistema de xat basat en el model de llenguatge per intel·ligència artificial GPT-3. Es tracte d’un model amb més de 175 milions de paràmetres que ha estat entrenat en grans quantitats de text per fer funcions relacionades amb lo llenguatge. És capaç de donar respostes coherents, ben argumentades i amb sentit a les preguntes que se li han formulat, així com també, donant-li unes premisses bastant senzilles, pot generar textos, escriure poemes i resoldre operacions matemàtiques, entre altres coses.
Este estiu vam saber que el Govern d’Espanya havie aprovat una ajuda en la qual, a partir de l’1 de setembre del 2022, se ficarien en funcionament uns abonaments gratuïts pa viatjar en tren entre dos destinacions concretes. L’única gestió pa accedir serie dipositar una fiança a l’inici, que es retornarie si es fee un determinat número de viatges. Esta ajuda (juntament en altres) naixie pa intentar fer front a una sèrie de problemàtiques que mos afecten com a societat, com són la inflació econòmica derivada de la guerra d’Ucraïna i els efectes del canvi climàtic.
