Anys enrere, a totes les cases, se fee lo que s’anomene una economia de subsistència. Pal consum familiar, pels secans i hortes se tenie diferents arbres dels que s’arroplegave lo fruit, que s’aguardave pa minja’l durant l’hivern: anous, armelles mollanes, aulives, mangranes, codonys pa fer codonyat, raïm pa minjar i pa fer mostillo, figues seques…
La figuera és un arbre que encara avui en dia és fàcil troba’l a consevol finca de secà, com per les hortes de l’Algars i del Matarranya, sempre a prop del braçal de rec, cosa que fa que estos arbres tingon unes dimensions considerables. Podem trobar les figueres bordes, que creixen de manera espontània, les figueres setjoles, les figueres blanques i les negres. Los fruits maduren a principis de setembre, però en lo cas de les negres, a més d’esta collita, se’n fa una primera a finals de juny o principis de juliol, i els fruits s’anomenen “figues de flor”.
La literatura oral del poble també hi parle. De les figues de flor, diu: “Pa Sant Joan estaqueta i pa Sant Pere Madureta”. Això vol dir que, pa Sant Joan, a les figues de flor, si se’ls fique un totxet clavat al cul, maduren més prompte, és a dir, pa Sant Pere. Un altre diu: “Any de figues, no te’n rigues”. Si plou, les figues se fan malbé perquè de l’aigua se podrissen. L’any que no plou se poden arroplegar totes, però l’entrada de l’hivern és dolenta per falta de saó. També es diu: “La figa pa ser bona ha de tindre tres senyals: madureta, pansideta i picaeta dels pardals”.
Tenim cançonetes que es canten als xiquets: “A Pepito, colorito, l’han tancat a la presó, perquè ha anat a robar figues, a l’hort del senyor rector”. I frases fetes pa respondre a preguntes que no volem contestar o que són per xafarderia: “Què has portat?” – “Un ruc carregat de figues”.
*Publicat a La Comarca, 27 de juny de 2025