Viles i gents
Cendra de paraules*
// Carles Terès
S’ha fet de nit i el silenci s’apodera de la muntanya. A pocs quilòmetres crema l’enèsim incendi d’aquest estiu —que ja és una onada contínua de calor. Els pins esperen, els animals també. Potser aquest foc d’avui no girarà cap aquí, però qui sap si el proper, o el següent.
LLEGIR-NE MÉS
Va de balls*
// Estela Rius
Fa temps, estava veent un programa a la televisió sobre el fenomen sociològic del ball al llarg de la història contemporània i, l’historiador Ferran Aisa, autor del llibre Barcelona balla (2011), en la seua intervenció va dir que avui en dia «la gent ha deixat de participar (ballar) per a passar només a mirar», en
LLEGIR-NE MÉS
Les xarxes estimen Dostoievski*
// Lluís Rajadell
Entres a una llibreria i pegues una ullada a les piles dels títols més venuts. Estan al entrar, només passar la porta, com una ratera parada per caçar lectors desprevinguts. Destaca el claper d’un llibret menut de tapes roges i disseny acurat, Les nits blanques, de Fiodor Dostoievski. A les tapes informa que es tracta
LLEGIR-NE MÉS
La democràcia que ningú ens va regalar*
// Luismi Agud Sorli
Gasteiz, 3 de març de 1976. Els demòcrates alabesos eren debatent en una església. Es tractava d’una reunió pacífica. De sobte, la Guàrdia Civil i la Policia Armada van llançar, des de fora, gas lacrimogen. Es va estendre el pànic. Les cinc persones que van sortir de l’església amb els ulls cecs van rebre foc
LLEGIR-NE MÉS
Quan Veneçuela ere un bon destí*
// Tomàs Bosque
De ben xiquets ja sentíem parlar de les famílies del poble que havien emigrat a Catalunya i també a països llunyans de l’altre costat del mar, perseguint una vida millor que la que els esperava al rinconet atrasat del Mesquí.
LLEGIR-NE MÉS
La generació més mestissa i la més radicalitzada (Extremadreta X)*
// Natxo Sorolla
A l’anterior Viles proposàvem l’antifeminisme com a clau que havie radicalitzat als xics jóvens. Però l’extremadreta europea és diversa, i té partits liderats per dones (Aliança Catalana, Itàlia, França) o gais (Alemanya o, històricament, los Països Baixos). Entendre la radicalització pot ser més complicat del que pareix.
LLEGIR-NE MÉS
El mal*
// Carles Terès
El mal és un producte humà. El produïm, el patim i l’escampem pel planeta. A la ficció és fàcil d’identificar, ja que el creador reparteix els papers als seus personatges. Però al món real la cosa és diferent.
LLEGIR-NE MÉS
Casa*
// Estela Rius
Allà radere estava fent una explicació en veu alta a Batea i quan vaig acabar, un xiquet de no més de deu u onze anys se’m va arrimar i em va dir «Com és que has dit caso, acabat en o, i no casa?». Jo, que em vaig quedar parà, li vaig dir que no,
LLEGIR-NE MÉS