Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

viles i gents

Seguidisme o convicció*

Seguidisme o convicció*

// Lluís Rajadell La Comarca del Baix Aragó s’ha posat al front del corrent que nega la catalanitat de la llengua parlada al Matarranya i a part del Baix Aragó. Ha decidit promoure i patrocinar projectes secessionistes, com el documental Lo Chapurriàu, de Ferran Rañé, o el llibre Historia del Aragón oriental y su lengua, de Juan José Barragán i Héctor Castro. Sense cap recolzament acadèmic i en contra del criteri de la Universitat de Saragossa, la Direcció General de Política Lingüística i la Real Academia de la Lengua, la Comarca defensa que al Matarranya i al Baix Aragó no es parla català, sino una altra llengua denominada xapurriau —textualment, mal parlat—.

llegir-ne més

La torre de marfil*

La torre de marfil*

// Luismi Agud Sorli

Ara per ara, existeix la convicció general de que la història és una ciència inútil, avorrida i sense sentit, que només val per a fer suspendre als sagals. Al nostre present, d’episodis efímers i fugaços, no es pot admetre una ciència de lenta producció, de llegir, rellegir i tornar a rellegir documents de davant i de l’endret, interpretant totes les interpretacions hagudes i per haver, per a formular hipòtesis fràgils i volubles que, moltes vegades, un fort cop de vent por emportar-se per davant.

llegir-ne més

Cançó del palau-castell*

Cançó del palau-castell*

// Tomàs Bosque

Vall-de-roures té un castell
on los Reis de l’Aragó
feien corts, justes, lifares
i es menjaven lo millor.

Un castell en amples cambres,
passadissos, finestrals,
església i altes muralles,
escales i amagatalls.

llegir-ne més

Lo pitjor enemic de la gestió del temps*

Lo pitjor enemic de la gestió del temps*

// Natxo Sorolla

Fa més d’una dècada escrivia a esta columna que tots tenim les mateixes hores al relonge. I que per a gestionar bé el temps va bé agilitzar la resolució del que és urgent, i aixina prioritzar el que és important. Uns anys més tard tornava a parlar aquí de la gestió del temps, explicant com de bé va distingir allò que té dia i hora (calendari), d’allò que està a la cua de pendents (tasques), i d’allò que només són idees que en algun moment podran entrar a la cua (notes). Estes ferramentes m’han anat molt bé per a gestionar les meues hores, i ser eficient de manera assossegada.

llegir-ne més

Càsti(n)gs*

Càsti(n)gs*

// Carles Terès

Les plataformes digitals s’han convertit en les noves biblioteques: ens deixen en préstec novel·les per capítols per a tots els gustos i estats d’ànim. La majoria de sèries ens arriben del món anglosaxó —bàsicament dels EUA—, amb alguna petita quota europea o de la resta del món. De produccions en idiomes com el nostres —mancats d’una estructura estatal que els recolzi sense escatimar recursos—, si ens n’arriben, és en dosis inapreciables.

llegir-ne més

Els casalicis de l’èxit*

Els casalicis de l’èxit*

// Lluís Rajadell

Les vores del riu Matarranya i del seu afluent el Pena estan esquitxades a Vall-de-roures d’una sèrie de grans casalicis assolats coneguts com la Fàbrica, la Fabriqueta, la Fàbrica de Fort i la Fàbrica Bonica. Els noms conserven la memòria d’un passat industrial paperer molt llunyà en un poble d’economia bàsicament agrícola i ramadera. Son edificis heretats de la florada industrial que es va estendre per Vall-de-roures i, sobre tot, Beseit el segle XVIII i que, aquí caigo aquí m’aixeco, va arribar viva fins a la segona meitat del segle XX. Pel camí va haver de renunciar a la producció paperera per adaptar-se a altres activitats més rendibles, com la fabricació de faixes, de cuir artificial o a la cria de pollastres.

llegir-ne més

Les naus i lo toll*

Les naus i lo toll*

// Luismi Agud Sorli

Ara s’ha tornat a posar de moda l’etern debat de si realment s’ha de celebrar lo 12 d’octubre, de si Colom va ser un explorador o un genocida, de si la coneguda com a Llegenda Negra és real o, pel contrari, és una invenció creada a propòsit. És convenient recordar un factor clau: una cosa es lo que es diu, i l’altra és lo que es fa.

llegir-ne més

Torrocella i la Codonyera / Entre oliveres*

Torrocella i la Codonyera / Entre oliveres*

// Tomàs Bosque

El passat 26 de setembre es va celebrar al Rodigacho, partida d’oliveres centenàries de la Torrocella d’Alcanyís, un festival de música, cançons populars, jotes i poesia en les dos llengües del Baix Aragó. Un acte original carregat de significats. Un festival entre oliveres que ja donaven bones collides molt abans de que els dos pobles s’independitzaren d’Alcanyís, fa segles. Al bancal més alt l’escenari, i al de baix el públic que atenia en tota la naturalitat l’espectacle, que va començar quan el collidor muntat a l’escalera de la pardavall, va llançar a l’aire les dos primeres jotes acompanyades per la Chanera Folk, agrupació orquestral formada per músics dels dos pobles; que porta el nom d’una roca plana del toçal del Calvari amb ressonàncies mítiques pels torrocellans.

llegir-ne més

Renovables, sostenibilitat, Matarranya*

Renovables, sostenibilitat, Matarranya*

// Natxo Sorolla

Lo debat està al carrer: al Matarranya, renovables o no? Una línia de 84 molins de vent s’ha d’instal·lar des de Ràfels a Favara, al llarg de tota la part occidental del riu Matarranya. Lo debat de fons és bastant simple: la humanitat porte unes quantes dècades de creixement exponencial, gràcies a que ham après a explotar l’energia del carbó i el petroli per al nostre benefici. Però en algun moment sobrepassarem lo límit dels nous pous explotats, i serà més car usar eixa energia. O potser eixe moment ja l’ham sobrepassat. Perquè no serà la primera pandèmia ni el primer volcà que mos pose al nostre lloc. Los humans som molt menuts i dèbils davant lo planeta.

llegir-ne més

Fum*

Fum*

// Carles Terès

Alguns dels incendis d’este estiu s’han originat per cigarrets mal apagats. La desídia d’una part important de la població respecte al medi ambient és una xacra que no aconseguim eradicar amb cap programa educatiu ni campanya de sensibilització. Només cal anar per indrets accessibles als cotxes per topar-se amb la brutícia, que ha esdevingut la marca de la nostra espècie.

Lo residu més abundós, el que es troba arreu (camp i ciutat) són les puntes de cigarret. La gran majoria de fumadors van deixant llur rastre de burilles per allà on van; a voltes mal apagades, amb les conseqüències desastroses que he esmentat al principi.

llegir-ne més

Oh, oh, oh, Carolina!*

Oh, oh, oh, Carolina!*

// Estela Rius

Hi ha cançons que formen part de la banda sonora de vàries generacions, i per molt temps que passo des del seu llançament, seguixen sonant i la gent les seguix coneixent. Podria ficar molts exemples i segur que tots estam pensant en diferents grups o cançons que seguixen vigents tot i el pas dels anys, però del que m’interesse parlar avui és del cas de Fórmula V.

llegir-ne més

Com cal*

Com cal*

// Lluís Rajadell

José Ignacio Monreal Bueno publicave fa pocs dies en una carta al director a l’Heraldo de Aragón que “personas muy mayores” del Matarranya li deien “henchidas de orgullo” que parlen “chapurriau”. Monreal Bueno es llance a fer de filòleg i defineix el “chapurriau” com una llengua “propia” d’Aragó i de “fusión”. Si es “propia” d’Aragó, és distinta de la que parlen a Herbers (País Valencià) o a Horta de San Joan (Catalunya), encara que s’assemellen com tres gotes d’aigua. Misteris. El terme “fusión” podría substituir-se per “en proceso de sustitución por el castellano”. Més realiste.

llegir-ne més

Entrades més antigues >>

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: