viles i gents
Henry Buckley, vida i mort de la República*
// Vicent Pallarés Pascual
El passat dia 25 de gener, a Pena-roja, la xerrada de Patricia Buckley va oferir una oportunitat única per connectar amb el testimoni de Henry Buckley, un fotoperiodista que va capturar moments decisius de la història a Terol.
Lo manto de la Mardedéu*
// Estela Rius
Lo passat mes de novembre vam presentar lo llibre de fotografies Nonasp. 1893-1935, i durant la presentació, vam ensenyar vàries imatges de l’interior de l’ermita, en les que es podie veure com ere lo retaule i la talla de la Mare de Déu de les Dos Aigües que hi havie en aquells moments.
Persimon contra caqui*
// Lluís Rajadell
Un estudi del Centre de Recerca i Tecnologia Agroalimentària d’Aragó (CITA en les sigles castellanes) va detectar fa uns anys 59 varietats autòctones de fruita a la comarca de la Serra d’Albarrasí, entre prunes, mançanes i peres —la resta de fruites, degut al fred, no s’hi crien— i plantejava la conveniència de recuperar-ne alguna o algunes com a varietats d’interès comercial.
Espurnes paganes*
// Luismi Agud
Alguna volta vos haveu preguntat per què encenem fogueres per a Sant Antoni? La tradició judeo-cristiana no té festes on hi hagi un protagonisme del foc, i encara aixina a dies com avui, o com Sant Joan, les espurnes són les protagonistes. I per què considerem a Sant Antoni el patró dels animals? Si ell va ser un eremita del desert? El motiu, per a sorpresa de ningú, guarda relació amb les festivitats paganes.
Caçadora de masies*
// Vicent Pallarés
Fa temps que segueixo amb interès la iniciativa de Marta Lloret, coneguda com La Caçadora de masies. La seva història és ben curiosa. Va descobrir la seva passió pel món de les masies mentre estudiava Humanitats, a través d’una primera feina amb la Fundació Mas i Terra. Des d’aleshores, aquesta fascinació s’ha convertit en una missió personal: salvar masies deshabitades i recuperar la seva memòria.
Benvingut 2025*
// Tomàs Bosque
Com ja és una vella costum, enguany al nostre poble també ens hem abocat al més que incert 2025, fent gambirots en totes les formes possibles: equipats en barrets de plàstic, garlandes i cabelleres de colors, mata-sogres desafinats, o la prova pràctica de la roba íntima de color roig.
La gestió del multilingüisme: consens i conflicte*
// Natxo Sorolla
Lo món és multilingüe, i això és un fet objectiu. Però si el multilingüisme és bo, i per tant, lo món ha de continuar sent divers, o si el multilingüisme per definició es roín, i per tant hauríem de tendir a parlar tots la mateixa llengua, és un judici de valor. A mi, personalment, m’agrade viure a un món divers, a on hi ha xiquets que parlen llengües menudes en tota la plenitud que els ha ensenyat la família.
Intel·ligència*
// Carles Terès
Emocional, artificial, natural… hem segmentat tant el concepte que al final se’ns difumina el sentit de la paraula. La intel·ligència és el conjunt de capacitats per a percebre informació, processar-la com a coneixement, emmagatzemar-la i utilitzar-la, que permeten a un ésser humà d’adaptar-se al món que l’envolta de manera satisfactòria i de resoldre els reptes als quals s’enfronta. Entre les aptituds que conformen la intel·ligència humana destaquen, entre d’altres, el raonament abstracte, el llenguatge o la memòria.
A la falda de la iaia*
// Estela Rius
Ere el mes de desembre de l’any 1934. La nit se n’havie anat, dixant una bona rossà que havie acabat de gelar les aufàdegues del balcó. Mentrestant lo rellotge tocave les vuit i los primers rajos de sol entraven cap dins, il·luminant l’alcova que tocave al foc.
Esgambi*
// Lluís Rajadell
El principal portal immobiliari del país, idealista.com, publicava fa pocs mesos un estudi al voltant de l’oferta residencial de les tres províncies més despoblades d’Espanya: Terol, Sòria i Conca. Segons este informe, Vall-de-roures és, dintre dels tres territoris analitzats, el poble on, proporcionalment, més cases compren els estrangers, que acaparen el 13% del total de les compravendes.
Gent meravellosa*
// Luismi Agud
La recent Dana, que ja ha segut més mortífera que els atemptats del 11 de Març de 2003, està sent un espill de la nostra societat actual: l’aparença és més important que la realitat.
Ciutats arrasades*
// Vicent Pallarés
Les ciutats arrasades per la guerra són un testimoni tràgic de la destrucció, però també un exemple de la resistència humana. M’impacta sempre veure com, després de ser devastades, aconsegueixen refer-se i renéixer. Un dels meus records més especials és Sarajevo, que vaig visitar fa anys durant el meu primer viatge als Balcans.