Com deia Joaquín Sabina i, més endavant, també Porretas, Madrid és «allá donde se cruzan los caminos». Aquesta és una de les característiques bàsiques de qualsevol nucli que opera com a capçalera urbana, tant a gran escala com a petita. Saragossa també és una cruïlla de camins i, en un pla comarcal, així ho és Vall de Roures per als habitants del Matarranya.
Però no sempre ha segut així. Hi va haver moments de la història en què altres poblacions, com per exemple Beseit o Calaceit, van tenir més indústria i més activitat econòmica. No obstant això, aquestes poblacions no exercien el paper de cruïlla ni de centre institucional.
Amb el temps, Vall de Roures es va acabar consolidant com a centre administratiu i funcionarial de la comarca. Aquesta centralitat va afavorir la concentració de serveis com el centre de salut, un petit pol industrial i altres infraestructures necessàries per al desenvolupament econòmic del Matarranya. Vall de Roures no va créixer per casualitat, sinó com a resultat d’aquesta funció de node comarcal.
I, tot i això, aquests darrers anys s’ha decidit instal·lar pàrquings de zona blava a la meitat del poble, com si el temps cobrés per estar quiet; especialment a uns carrers construïts amb diners públics.
Perquè si Vall de Roures s’ha consolidat com a node comarcal és precisament perquè ha estat punt de trobada, lloc de pas i d’estada, espai compartit. Convertir aquest espai en un lloc on aparcar —i, en certa manera, estar— té un cost, pot acabar erosionant aquesta funció.
No es tracta només d’aparcar. Es tracta de decidir si el centre continua sent de tots o si, a poc a poc, s’anirà convertint en propietat d’uns quants… com sempre.
*Publicat a La Comarca, 17 d’abril de 2026