Entrevista
«Vuitanta deportats del Matarranya van passar per Mauthausen»
// Lluís Rajadell
Amical de Mauthausen, premi Guillem Agulló per combatre el feixisme Juan Manuel Calvo, president de l’Amical de Mauthausen, va recollir el passat novembre a Barcelona el premi Guillem Agulló, concedit pel la Generalitat per la contribució de l’associació a prevenir el feixisme. Calvo ha participat darrerament en un cicle de conferències sobre el camp de
LLEGIR-NE MÉS
Llegir, xerrar i compartir
// Josep Espluga
Un intent d’entrevista al Club de Lectura del Campell Lo rader divendres de gener a les set de la tarda ja és de nit i fa un fred que pela, però pels carrers del Campell es veu caminar gent en direcció a la Casa de la Cultura. Van a fer-hi una cosa insòlita: comentar un
LLEGIR-NE MÉS
«Kant va revolucionar el pensament sense eixir de la seua petita ciutat natal»
// M. D. Gimeno Puyol
RAMÓN MUR GIMENO, PERIODISTA, PREMI FRANJA 2024 Periodista de llarga trajectòria —Deia, El Correo, ràdio—, escriptor i promotor cultural incansable, Ramón Mur Gimeno (Pamplona, 1944) acaba de rebre el Premi Franja: Cultura i Territori 2024 pel seu compromís amb la defensa del català a la Franja i la seua tasca de difusió cultural. Vinculat des
LLEGIR-NE MÉS
«Els bolets tenen moltes propietats saludables… I a més estan molt bons!»
// Josep Espluga
Ferran Sánchez i Júlia Terés, de La Mandraula La Mandraula és un projecte de producció i comercialització de fongs (bolets) impulsat per Ferran Sánchez i Júlia Terés, una jove parella instal·lada des de fa pocs anys a Estopanyà (Baixa Ribagorça). Amb la seua iniciativa no només han generat un projecte vital personal, sinó que contribueixen
LLEGIR-NE MÉS
«Sense la ‘dana’, l’any 2025 mos haguere faltat aigua de boca a molts pobles»
// Lluís Rajadell
Fernando Camps, president de la Comarca del Matarranya i alcalde de Queretes El president de la Comarca del Matarranya i alcalde de Queretes, Fernando Camps (PP), demana que les ajudes del Govern d’Aragó per a pal·liar les destrosses de les ‘danes’ de la tardor s’ampliïn als 19 pobles de la demarcació comarcal, perquè «tots» s’han
LLEGIR-NE MÉS
«Si mantenim la personalitat, tenim futur»
// carles teres
L’any 2000, Gregori Pons de casa Gaujola, li va dir a son fill Xavier (Barcelona, 1962) que li havien tocat de la família uns bancals a la partida dels Barrancs de la Portellada. Això el va estimular a recuperar una casa al poble, enyorat potser del paradís que havien significat els estius d’infantesa en aquells
LLEGIR-NE MÉS
«El percentatge de català parlat i escrit és molt inferior al que era fa 10 anys»
// Redacció
Ciutat de Balaguer, dimecres 6 de març de 2024, Museu de la Noguera. Aprofitem l’entrevista —destinada al número 58 (juny de 2024) de la revista Les Notícies de Llengua i Treball de la UGT de Catalunya— al prolífic escriptor, activista cultural i intel·lectual ponentí Josep Vallverdú i Aixalà —nascut a Lleida el 1923, Creu de Sant Jordi el 1989, membre numerari des de 1991 de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i Doctor Honoris Causa per la Universitat de Lleida el 2004 —per demanar-li sobre les relacions que tingué, especialment en els darrers anys de la dècada de 1960 i al llarg de la de 1970, per donar a conèixer les terres aragoneses de llengua catalana.
LLEGIR-NE MÉS
Entrevista a Artur Quintana a ‘Compromiso y Cultura’ sobre la nostra llengua*
// Redacció
Quins elements coexisteixen per saber que les varietats baixaragoneses formen part de la llengua catalana? En primer lloc, per observar que els baixaragonesos del triangle Faió-Aiguaviva-Pena-roja parlen en les seves varietats amb els catalans, siguin aquests d’on siguin, i sense acudir al castellà.
LLEGIR-NE MÉS