Fernando Camps, president de la Comarca del Matarranya i alcalde de Queretes
El president de la Comarca del Matarranya i alcalde de Queretes, Fernando Camps (PP), demana que les ajudes del Govern d’Aragó per a pal·liar les destrosses de les ‘danes’ de la tardor s’ampliïn als 19 pobles de la demarcació comarcal, perquè «tots» s’han vist afectats per les inundacions, que van deixar pobles sense aigua —Massalió va ser el principal afectat—, bancals regallats i camins destrossats, entre altres afeccions. Les intenses pluges han tingut també un efecte positiu a l’assegurar l’aigua de boca per a la conca, que perillava per a l’any vinent. Camps, que defineix la llengua que es parla al Matarranya com a «català», considera que la seua vitalitat és alta.
Com han afectat les successives ‘danes’ de la passada tardor a la Comarca del Matarranya?
Hi ha hagut afeccions a quasi tots els municipis, en alguns el temporal ha afectat a les captacions d’aigua, que ha sigut la principal incidència, com li ha passat a Massalió, Lledó o la Vall del Tormo, per la creixcuda del riu Matarranya. Les captacions s’han omplit de fang i és un desastre. Després, a la resta dels pobles, ha perjudicat als camins i màrgens dels bancals, que han caigut.
Massalió ha estat el poble més perjudicat?
Crec que sí, perquè a la vora del riu tenen moltes plantacions de presseguers i sistemes de reg que s’ha emportat l’aigua i, sobretot, per les destrosses a la captació d’aigua. Amb la Diputació Provincial se farà un nou sondeig prop del riu però on l’aigua arribarà filtrada.
Entraran tots els pobles afectats al decret d’ajudes del Govern d’Aragó?
Estem en això. Se’ls ha dit als municipis que preparon una memòria amb tots los desperfectes que tenen i des de la Comarca l’enviarem a la Delegació Territorial de la DGA. Los primers pobles afectats pel subministre d’agua de boca van ser Massalió, la Vall del Tormo i Valljunquera. Es van queixar per este problema i són els que han entrat al decret d’ajudes. Los altres pobles han hagut d’actuar amb los seus mitjans per a arreglar los camins i obrir pas. Los pobles que estan més prop dels Ports han de tindre els camins oberts pel risc d’incendis i, a pobles com Queretes, l’aigua s’ha emportat màrgens i camins. El Govern d’Aragó mos diu que lo decret és d’ajudes d’emergència, però se’ls ha dit als municipis que preparon una relació d’afeccions i veurem quina resposta se’ls done. Lo més normal és que entraren a les ajudes la majoria dels pobles de la comarca, perquè tots han tingut mal.
S’ha fet una valoració global dels desperfectes al Matarranya?
No, però Beseit, per exemple, va arreglar los camins cap al Parrissal i una setmana després una altra riuada va destrossar tot lo que havien reparat. Va baixar tanta aigua com lo primer dia.
Es poden prendre mesures per evitar les destrosses pels temuts temporals de llevant, ara anomenats ‘danes’?
Ara pareix que estos temporals seran la normalitat. Se pot fer alguna cosa per a previndre les maleses. Per exemple, en les captacions d’aigua, sí. S’han de protegir. Les afeccions als màrgens i als camins són normals quan s’omplin d’aigua. Va ploure damunt del plogut i estave la terra amerada.
La gran barrumbada va arribar a continuació d’un estiu amb una gran sequera que va posar el perill el subministrament d’aigua als pobles. No hi ha terme mig al Matarranya?
Lo pantà de Pena quasi que se va quedar buit. Ja no se podie soltar aigua per a reg, s’havie de guardar la poca que quedave. Si no arribe a ploure, l’any 2025 haguérem tingut problemes d’aigua de boca a tots los pobles que la capten del Matarranya. A Queretes, vam fer una bassa al riu Algars de 20 milions de litres que, normalment, s’utilitza al mes de juliol, quan baixe menys agua pel riu, però enguany, per la sequera, ja la vam haver d’utilitzar al mes de maig.
Però la situació de les reserves d’aigua ha millorat molt amb els darrers temporals. Encara pensa que fa falta regulació a la conca del Matarranya?
Les tres basses laterals pendents són primordials. El pantà de la Torre es va descartar i es va passar a l’alternativa de les basses laterals com a solució de regulació per a assegurar el reg i l’aigua de boca. Estan previstes a l’Algars, per aigua de boca; al Tastavins, per a reg i aigua de boca; i al Matarranya, per a reg. Són tres obres pendents i volem que al 2027 estiguen dins del Pla Hidrològic per a què les pugue construir lo Govern d’Aragó o l’Institut Aragonès de l’Aigua. Si no hi entren, ¿com hem de redactar els projectes? Són essencials per la conca.
Amb el riu Matarranya estan molt vinculats el turisme i el sector porcí, que son bàsics per a l’economia comarcal. Són compatibles els tres elements?
Respecte del gorrino, parlem d’explotacions familiars, lo que no podem admetre és que s’instalon grans empreses de tossinos perquè farem curt per al subministre d’aigua. Les granges familiars i la cooperativa ArcoIris generen 600 llocs de treball. Jo crec que és compatible el sector porcí, el turisme i protegir el riu, perquè ja hi ha altres comarques on hi conviuen.
A més del riu, un dels principals fets diferencials de la comarca és la seua llengua. Com està de salut?
Respecte de la llengua, hi ha un sector que diu que és català i altres que diuen que és xapurriau. Jo opino d’una manera, però hi ha d’haver respecte entre les dos opinions.
Vostè, personalment, com defineix el parlar del Matarranya: català, xapurriu, lapao…?
Com a Fernando Camps, sempre he pensat que parlo català.
I com està de vitalitat el català a la comarca?
Jo crec que està molt viu. Al meu poble, Queretes, molt pocs jóvens parlen castellà. Igual n’hi ha més problemes a altres pobles, però a Queretes, joventut que parlo castellà, no n’hi ha. Jo veig l’idioma viu, però los problemes que hi ha amb l’independentisme poden influir en què una part de la població no vullgue que si li digue català. Però la llengua no s’ha d’associar amb una ideologia. És un tema complicat, perquè estem a la vora de València, on hi ha gent que diu que el que es parle allí és valencià, mentre altres diuen que és català. Intento comunicar-me en tots, en l’Associació del Xapurriau i en l’Associació Cultural del Matarranya, i estar a bé en tots, però és molt difícil. Lo tema de la llengua és molt complicat per a una administració.
Què pot fer la Comarca per a reforçar la presència de la llengua pròpia a les institucions i al carrer?
Crec que les famílies han d’intentar que no es pergue lo parlar entre les joves generacions.
Els plens comarcals en quina llengua es fan?
Normalment, parlem com al carrer. A mi no em surt parlar en castellà quan la resta d’interlocutors parlen com jo.
Les intervencions es fan en català i l’acta s’escriu en castellà?
Sí.
El passat setembre, a les Corts d’Aragó, Vox va plantejar eliminar l’al·lusió al català com a llengua pròpia d’Aragó dins de la llei del patrimoni aragonès. El PP va votar en contra. Va estar encertada aquella decisió?
Jo crec que sí.
«Solo Houses ha estat una sort per a la comarca»
Com avança el projecte de crear un museu dedicat al famós torero de Queretes Nicanor Villalta (Queretes 1897-Madrid 1980)?
Ho tirem per avant. Ara el museu està a l’Ajuntament Vell, amb moltes fotos que mos ha cedit la neta de Nicanor Villalta, Almudena Villalta. Volem parlar amb lo Govern d’Aragó i, si tenim ajuda, buscarem un altre local més gran per a dedicar-lo a Nicanor.
També manté la intenció d’enterrar el torero al poble?
Estem mirant de quina manera pot ser. La seua neta vol que les cendres de Nicanor Villalta, son iaio, i també les de son pare i les d’unes ties —germanes e Nicanor— vinguen totes a Queretes. Ja hem parlat en funeràries per a fer-ho. S’haurien de cremar les despulles per a portar les cendres i depositar-les en un panteó del cementeri. No mos hem posat termini per a fer-ho, però tirem l’idea per avant.
Un projecte que ha donat molt protagonisme a Queretes és Solo Houses, un conjunt de cases avanguardistes integrades a la natura que ha estat escenari de rodatges i és destí turístic. Com el valora?
Per a Queretes i per a la comarca del Matarranya és una sort que estigue Solo Houses aquí, perquè ve molta gent a veure estes cases d’arquitectura moderna i, a més, el propietari ha comprat la bodega de la Venta d’Aubert per a fer un hotel dedicat a l’enoturisme.
Hi haurà més Solo Houses, perquè el projecte incloïa set cases, però només se n’han fet dues?
Eren set cases previstes, però ara l’empresari li done preferència a l’hotel. Havie recel pel fet de construir les cases dins del pinar, però el promotor, Christian Bourdais, és un enamorat de la natura. També n’hi havia temor dels caçadors, però el projecte conviu bé amb la gent del poble.
Fernando Camps // Arxiu F. Camps
Fernando Camps i el conseller Manuel Blasco, supervisen la crescuda del riu Matarranya durant la ‘dana’ dels darrers dies d’octubre.// Ll. R.
Publicat a Temps de Franja n. 164, gener 2025