José Ramon Mata, formatger creador de ‘Freixneda de Cabra’

// Lluís Rajadell

La vida de José Ramón Mata va donar un tomb fa 15 anys, quan va decidir complementar l’ofici de ramader per dedicar-se també a elaborar formatge artesà. Tenia una explotació de cabres i va aprendre la nova activitat de forma autodidacta fins convertir-se en el formatger més prestigiós del Matarranya, guanyador de dos premis al millor formatge d’Aragó i que acaba d’esser seleccionat per la revista Condé Nast Traveler com autor d’un dels sis millors formatges d’Aragó

Fernando Albiac, impulsor de la 1a Trobada Cultural del Matarranya

// M. Llop

Fernando té una memòria d’elefant. Cada Trobada Cultural del Matarranya que coincidim (la majoria) no mos cansam de parlar i parlar de la nostra cultura, de la gent, de la terra… M’ha costat convèncer-lo de preparar una entrevista sobre l’organització de la Primera Trobada Cultural del Matarranya, el 26 i 27 de setembre de 1987. Fernando rebutja qualsevol classe de protagonisme, no obstant això, és un maellà, un franjolí que viatja per tot el món i sempre parla en la seua llengua materna allà on té l’oportunitat de fer-ho. Moltes voltes troba algú de la nostra terra que en sentir-lo se li apropa per preguntar-li: Escolta, tu d’on ets?

Octavio Serret, llibreter i activista cultural

// Carles Sancho

Fa pocs dies la notícia es va estendre ràpidament pel nostre territori, la Llibreria Serret a Vall-de-roures, un referent cultural més enllà del Matarranya, tancarà el gener del 2020 i, Octavi, el seu propietari, explicava que el seu negoci canviava d’orientació i el seu local es convertia en la seu de l’Associació Cultural Ilercavònia, Terra Nostra, entitat que havia nascut al 2015 a Tortosa dirigida per Josep Miquel Martínez . Per això li hem fet una entrevista per a Temps de Franja a la seua llibreria, aprofitant l’estona entre client i client, per fer un balanç de les seues quatre dècades d’activitat dinamitzadora i per preguntar-li sobre el nou futur il·lusionant que té projectat i que ha anat madurant des del 2015 a conseqüència de la crisi que ha afectat a totes les llibreries del país.

José Ramón Bada publica el seu últim llibre Records per a la pau en castellà i català

// Ramón Mur

José Ramón Bada Panillo, 89 anys, natural de Favara de Matarranya (Baix Aragó-Casp), gaudeix d’una lucidesa mental envejable i des de la seua brillantor intel·lectual, acaba de publicar el seu últim llibre Records per a la pau del que diu que és com “la colom que surt del niu, com a paraula detinguda en el record”. Està editat de forma conjunta per la Fundació del Seminari per a la Pau de Saragossa i la comarca del Baix Aragó-Casp en la col·lecció bilingüe ‘Mangrana’. La versió castellana de l’obra està acompanyada d’una altra en català, traduïda per Carles Terès ja que Bada, que parla un català lluminós de la Franja, assegura amb humilitat “que no ho escric bé”. Des del pis catorze del número catorze de la Plaça de Santo Domingo, Bada contempla, als seus peus, aquest Ebre arrogant de Cap d’Any i més enllà a l’horitzó llunyà, els Pirineus que regnen sobre l’ample mar de terra que és Aragó. En aquest escenari amb llibres sobre Goya, de Filosofia i fins d’alta Teologia, converso amb qui va ser el primer conseller d’Educació i Cultura del Govern Autònom d’Aragó, presidit pel socialista Santiago Marraco.

Chusé Aragüés, un activista incombustible en les tres llengües

// Merche Llop

Chusé Aragüés ha rebut el premi Franja 2017 que atorga Iniciativa Cultural de la Franja (Institut d’Estudis del Baix Cinca i Associació Cultural del Matarranya) per la promoció, difusió de l’obra literària en català. Sempre ha recolzat i compartit les activitats de associacions culturals de la Franja relacionades amb el català. Fundador de l’editorial Gara d’Edizions, publica en aragonès, castellà i català. “Hem patit el menyspreu que han tingut a les nostres llengües i això mos ha retardat molt”.

José Ignacio Micolau Adell, tècnic cultural i membre del Consell de Llengües

// Artur Quintana

José Ignacio Micolau Adell, conegut com a home de concòrdia, va nàixer a la Torre del Comte, al Matarranya, el 1956 en una família de petits propietaris agrícoles. És llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona i des de 1981 treballa com a tècnic de cultura de l’Ajuntament d’Alcanyís. Com a tal ha donat una gran empenta a la biblioteca i l’arxiu municipals i a moltíssims actes culturals alcanyissans i del Baix Aragó en general. Va ser soci fundador i president del CESBA, i col·labora intensament amb l’Instituto de Estudios Humanísticos, importants entitats culturals, totes dues, d’Alcanyís. És també soci d’ASCUMA i sovint n’ha estat membre de la Junta. Escriu, en castellà i català, majoritàriament de temes d’història baixaragonesos. Una bona part dels seus treballs han estat aplegats al llibre Cuestiones Bajoaragonesas publicat a Alcanyís l’any 2009. Recentment ha estat nomenat membre del Consell de Llengües d’Aragó. Ens trobem al seu despatx de la Biblioteca Municipal un dia…

Víctor Vidal, agricultor ecològic i divulgador de la natura

// Lluís Rajadell

Víctor Vidal, de 49 anys, va ser pioner de l’agricultura ecològica al Matarranya. Porta prop de dues dècades cultivant a la Portellada aliments sense fertilitzants químics ni plaguicides. Recorda que va decidir canviar de model productiu al prendre consciència que al proporcionar aliments pel sistema convencional proporcionava també “petites dosis de verí” als consumidors. Vista l’experiència, afirma que l’agricultura ecològica és igual de productiva que la “química” però més rendible perquè les plagues desapareixen dels camps i els preus de venda són superiors. Sense comptar que és més saludable per al productor i el consumidor.

Un nonaspí propietari. Una vida de revista.

// Estela Rius

“La revista va ser lo que va portar al Teatre Còmic als seus anys de més popularitat, es per això que se’l coneixia com El palacio de la revista”

Solíem anar al Teatre Còmic a la funció dels dissabtes o diumenges en les nostres respectives famílies. Pel teatre hi van passar molts artistes com ara Trudy Boris, la ballarina Mercedes Mozart, Carmen de Lirio o Raquel Meller que ja era molt gran. Vaig veure dirigir l’orquestra al “maestro Alonso”, al “maestro Guerrero”, també recordo a Conchita Leonardo i a Alady i Mary Sampere, que improvisaven un vis a vis amb lo públic: divertidíssim! També va actuar Unus del circ Barnum, que anava vestit amb un frac i barret de copa. Elegantíssim!

El dia que creuàvem el Paral·lel per portar a enterrar el meu pare, estaven enderrocant el teatre.