Columnes
El capitalisme terminal*
// Luismi Agud Sorli
Quan un historiador comença a enfonsar-se en el mar de documents que recullen la memòria del passat contemporani, sempre arriba a la mateixa conclusió: no són els polítics els qui governen, sinó el poble, de la mateixa manera que qui mana d’un genet és el cavall, capaç d’aturar-se si vol o inclús de fer-lo caure.
LLEGIR-NE MÉS
Pedra en sec*
// Ana Soriano
Era una vegada un xiquet fascinat per les pedres. Quan anava al camp amb el pare, no veia els sarments per recollir, ni si hi havia guaret, ni si arribaven núvols de pluja, només es fixava en els rocs del terra. Això no es un conte, sinó un fet de la infància de Francesc Xavier
LLEGIR-NE MÉS
El camí de l’escola*
// Vicent Pallarés
Als masos de les nostres muntanyes, abans anar a l’escola semblava quasi una expedició. Els nens i les nenes sortien de casa, a vegades, de matinada, baixaven pels camins de pedra, travessaven barrancs i tornaven quan ja es feia fosc.
LLEGIR-NE MÉS
Eleccions i habitatge*
// José Miguel Gracia
A les envistes tenim les eleccions generals i em fa una mica de basarda quan penso que aviat s’encetarà la campanya electoral. Seguirà la brutal i descarnada polarització, la confrontació total i la mala educació, d’alguns més que d’altres?
LLEGIR-NE MÉS
Canvi climàtic*
// Tomàs Bosque
No es la primera ni la radera volta que plorem a les portes del desiart, per lo poc que plou a l’ample territori del Baix Aragó. Perquè sempre hem segut una terra i una gent que ha passat set, però ara és molt pitjor. I ho és perquè nantros mateixos, tots sense excepció, mos estem
LLEGIR-NE MÉS
Garbí que mou*
// M. D. Gimeno Puyol
A la Vall de l’Ebre sempre ham sabut que els vents tenen caràcter. Los principals són un parell: garbí i cerç. Lo cerç és lo dominador: bufa fred des de l’Est interior i travessa la gran vall, conducte natural que connecta d’esquerra a dreta i viceversa les terres aragoneses i les catalanes.
LLEGIR-NE MÉS
Un estat, una llengua i una espasa*
// Artur Quintana
En el món hi ha, sembla, uns 195 estats, potser uns quants més, però no gaires. De llengües n’hi deu haver devers 6.500, diuen. I quasi tots els estats tendeixen a tenir una sola llengua oficial. I què en fan de les 6.305 llengües que no oficialitzen?
LLEGIR-NE MÉS
Les jóvens que no voten extremadreta (Extremadreta XII)*
// Natxo Sorolla
Continuant la reflexió sobre l’auge de l’extremadreta al món occidental, i al Matarranya, hi ha qui privilegie aquella hipòtesi que els jóvens voten més extremadreta per culpa dels influencers i la immigració. Hi tinc una objecció: i per què elles no? Si internet manipule a la joventut i els perills del masclisme islàmic són tan
LLEGIR-NE MÉS