Columnes
Escenes íntimes al Matarranya*
// M. D. Gimeno Puyol
N’hi ha festivals que ocupen un recinte. I n’hi ha que ocupen una vila. Matarranya Íntim fa catorze anys ho aconseguís, convertint enguany, del 2 al 5 de juliol, la Torre del Comte en un escenari singular ple d’universos.
LLEGIR-NE MÉSPans
// Roberto Albiac
Quan la majoria d’edat me va fer volar del niu per a emprendre noves destinacions (universitàries i professionals) lluny del Baix Matarranya, a les successives neveres i rebosts sempre m’han acompanyat —frescos, en recipients o congelats— los vegetals de casa, l’oli de la coope i, també, lo pa de la vila. Sincerament, no he pogut
LLEGIR-NE MÉSEstació
// Ramon Sistac
La stagione dell’amore viene e va. I desideri non invecchiano quasi mai con l’età. El conegut tema de l’enyorat cantautor sicilià, Franco Battiato, em va com l’anell al dit per a parlar d’una paraula que en català té dos significats ben diferenciats: ‘aturada o lloc d’aturada’, com la dels trens, i ‘divisió de l’any’, com
LLEGIR-NE MÉSAvui no és un bon dia
// Marina d'Algars
Vuit de març, una altra dona assassinada per violència masclista. La ràbia em paralitza però no puc quedar-me a casa: aniré a la manifestació a cridar, a cridar al costat d’altres dones i algun home. A la nit, veurem les notícies on diran els percentatges de persones que han recorregut els carrers de ciutats i
LLEGIR-NE MÉSPlaça del Sol/Sòl (I)
// Esteve Betrià
L’octubre de 2016 l’IEC va anunciar la reducció a 15 els accents diacrítics dels 150 que fins aquell moment tenia l’ortografia del català, cosa que provocà una viva polèmica entre els usuaris de la llengua escrita i va eliminar-ne en alguns mots de molt utilitzats com ara dona, neta, adeu i os. El juny del
LLEGIR-NE MÉS
Quan Veneçuela ere un bon destí*
// Tomàs Bosque
De ben xiquets ja sentíem parlar de les famílies del poble que havien emigrat a Catalunya i també a països llunyans de l’altre costat del mar, perseguint una vida millor que la que els esperava al rinconet atrasat del Mesquí.
LLEGIR-NE MÉS
Tasmanià i guanxe*
// Artur Quintana
Ambdues llengües, i la cultura que conformaven, foren anorreades quasi del tot en breu temps: el tasmanià pels britànics al XIX, el guanxe del XV al XVI pels castellans.
LLEGIR-NE MÉS
La generació més mestissa i la més radicalitzada (Extremadreta X)*
// Natxo Sorolla
A l’anterior Viles proposàvem l’antifeminisme com a clau que havie radicalitzat als xics jóvens. Però l’extremadreta europea és diversa, i té partits liderats per dones (Aliança Catalana, Itàlia, França) o gais (Alemanya o, històricament, los Països Baixos). Entendre la radicalització pot ser més complicat del que pareix.
LLEGIR-NE MÉS