Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

Columnes

Optimisme crònic*

Optimisme crònic*

// Raquel Llop

Conèixer la veritat no et fa indiferent a ella. O no hauria. El camí més fàcil acaba sent esquivar la realitat, creure el discurs que es ven des dels grans altaveus i ser una ovella més del ramat, minvant així qualsevol escletxa d’autocrítica i confrontament. Assumir, assumir i assumir. Escapar del conflicte. Per què evitem els conflictes? Perquè fan mal i amb allò que mos fa mal no sabem relacionar-nos. Tenim complexe d’inferioritat i per això no volem exposar-mos a situacions en les què podem perdre els papers, per por a no saber gestionar allò que és incontrolable: la ràbia.

llegir-ne més

Seguidisme o convicció*

Seguidisme o convicció*

// Lluís Rajadell La Comarca del Baix Aragó s’ha posat al front del corrent que nega la catalanitat de la llengua parlada al Matarranya i a part del Baix Aragó. Ha decidit promoure i patrocinar projectes secessionistes, com el documental Lo Chapurriàu, de Ferran Rañé, o el llibre Historia del Aragón oriental y su lengua, de Juan José Barragán i Héctor Castro. Sense cap recolzament acadèmic i en contra del criteri de la Universitat de Saragossa, la Direcció General de Política Lingüística i la Real Academia de la Lengua, la Comarca defensa que al Matarranya i al Baix Aragó no es parla català, sino una altra llengua denominada xapurriau —textualment, mal parlat—.

llegir-ne més

L’ombra del Gran Zombi és allargada*

L’ombra del Gran Zombi és allargada*

// Antoni  Bengochea

Quan va morir el Dictador, no estava de moda anar de feixista. Ara les tendències han canviat. No crec que hi hagi més feixistes que abans, però ara ja no tenen vergonya i fan sentir la seua veu. El Mort s’ha convertit en el Gran Zombi, del que se’n parla contínuament i de qui es reivindica el seu llegat. Ja ho va dir Ell: “Ho he deixat tot lligat i ben lligat”, i quina raó tenia! Ens va imposar la monarquia borbònica.

llegir-ne més

La torre de marfil*

La torre de marfil*

// Luismi Agud Sorli

Ara per ara, existeix la convicció general de que la història és una ciència inútil, avorrida i sense sentit, que només val per a fer suspendre als sagals. Al nostre present, d’episodis efímers i fugaços, no es pot admetre una ciència de lenta producció, de llegir, rellegir i tornar a rellegir documents de davant i de l’endret, interpretant totes les interpretacions hagudes i per haver, per a formular hipòtesis fràgils i volubles que, moltes vegades, un fort cop de vent por emportar-se per davant.

llegir-ne més

Cançó del palau-castell*

Cançó del palau-castell*

// Tomàs Bosque

Vall-de-roures té un castell
on los Reis de l’Aragó
feien corts, justes, lifares
i es menjaven lo millor.

Un castell en amples cambres,
passadissos, finestrals,
església i altes muralles,
escales i amagatalls.

llegir-ne més

La higiene, la dutxa i la tecnologia

La higiene, la dutxa i la tecnologia

// Patrici Barquín

Quan era petit lo de la higiene general quedava circumscrit al dissabte. Així que durant la setmana calia sobreviure com bonament podíem. Colònies comprades a granel per onzes i nebulitzada excessivament per cabell i roba; ràpides rentades de cara i mans a correcuita a l’aigua gelada, i mocadors humits, que haguera dit que eren fets de paper de vidre, refregats per la cara, pa intentar mantenir-me mínimament polit mentre tocava acudir un dia i un altre a mestra, a la mestra franquista.

llegir-ne més

Lo pitjor enemic de la gestió del temps*

Lo pitjor enemic de la gestió del temps*

// Natxo Sorolla

Fa més d’una dècada escrivia a esta columna que tots tenim les mateixes hores al relonge. I que per a gestionar bé el temps va bé agilitzar la resolució del que és urgent, i aixina prioritzar el que és important. Uns anys més tard tornava a parlar aquí de la gestió del temps, explicant com de bé va distingir allò que té dia i hora (calendari), d’allò que està a la cua de pendents (tasques), i d’allò que només són idees que en algun moment podran entrar a la cua (notes). Estes ferramentes m’han anat molt bé per a gestionar les meues hores, i ser eficient de manera assossegada.

llegir-ne més

El català en perill*

El català en perill*

// José Miguel Gràcia 

En el transcurs dels últims 15 anys s’han perdut mig milió de catalanoparlants  a Catalunya. Veritablement és una notícia ben trista i sorprenent per alguns, tot i que, lingüistes i observadors de la llengua ho venien manifestant reiteradament. Malauradament no hem fet massa cas de les seves alertes o no hem sabut aplicar  sistemes d’alerta primerenca (Early warning systems). De l’InformeCat 2021 de la Plataforma per la Llengua, publicat recentment, destacaré un quants punts. En l’àmbit de tots els territoris de parla catalana tan sols el 32,4% de la població parla habitualment en català.

llegir-ne més

El gran zombi*

El gran zombi*

// Antoni  Bengochea

Som en un procés de revisionisme històric que està blanquejant moltes de les persones i fets que s’haurien d’haver tancat quan la transició espanyola. L’entrada de Vox al parlament està canviant una situació que semblava més o menys estable. Ara resulta que la història no la fan els historiadors, sinó els tribunals de justícia. Així el de Madrid ha deixat clar que ni Millán Astray ni la División Azul participaren en el cop de estat del 36, ni eren feixistes, ni franquistes. En canvi la gent contra la que ells de manera idealista lluitaven eren comunistes, la pitjor forma de dictadura que hi pot haver. Aviat hem de veure que li trauran tots els carrers a Adolfo Suàrez per legalitzar el comunisme.

llegir-ne més

Orgull rural*

Orgull rural*

// María Dolores Gimeno

L’autobús, que ha amatinat mig ple des de Vall-de-roures, s’atura a Alcanyís, enmig de la fresca solitària de les primeres hores del dissabte 16 d’octubre: quatre habituals de les lluites, que es queixen de la poca implicació de la resta, més tres que venim de fora. A Alcorisa puja un grup gran, dominat pels jóvens, molt animats. Una parada puntual per replegar a Javier Oquendo, aplaudit per la seua recent intervenció al Senat, clara i contundent, en nom dels “Paisajes de Teruel”. Altres autobusos venen des de Cantavella, Mosqueruela i Calamocha, i des de Monreal fem junts lo camí a la capital, a través de quilòmetres de paisatge despoblat i majestuós, encara sense metal·litzar per la invasió dels aerogeneradors.

llegir-ne més

Càsti(n)gs*

Càsti(n)gs*

// Carles Terès

Les plataformes digitals s’han convertit en les noves biblioteques: ens deixen en préstec novel·les per capítols per a tots els gustos i estats d’ànim. La majoria de sèries ens arriben del món anglosaxó —bàsicament dels EUA—, amb alguna petita quota europea o de la resta del món. De produccions en idiomes com el nostres —mancats d’una estructura estatal que els recolzi sense escatimar recursos—, si ens n’arriben, és en dosis inapreciables.

llegir-ne més

La ‘Gramatica basica de l’aragonés’*

La ‘Gramatica basica de l’aragonés’*

// Artur Quintana

La Gramatica basica de l’aragonés, acabada el 30.3.2019 per l’Estudio de Filolochía Aragonesa s’ha publicat enguany per Prensas Universitarias de Zaragoza, obra que completa esplèndidament la Gramática d’en Nagore. En ortografia hi ha hagut un gran retorn a l’aragonès medieval i renaixentista, restituint sobretot la grafia “ny” que tant el Govern com el Consello no havien gosat fer de por a reaccions catalanòfobes —els de l’EFA no han estat tan conseqüents com la SLA, però deu-n’hi-doret! A la llista de superació de catalanofòbies s’ha d’afegir l’entrada del perifràstic a tots els paradigmes verbals.

llegir-ne més

Entrades més antigues >>

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: