Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate

Columnes

Primer cap de setmana de març*

Primer cap de setmana de març*

// Judith Bielsa

Gran part de la riquesa cultural dels àmbits rurals radica en les seves tradicions, les quals constitueixen el teixit que uneix les comunitats amb el seu passat, transmetent valors, costums i sabers ancestrals. Tot i això, en els darrers temps, hem vist una transformació gradual d’aquestes tradicions cap a una major inclusivitat, un procés necessari per garantir la seva continuïtat i rellevància. Les tradicions rurals són el testimoni viu de la història d’una comunitat: des de les festes populars fins als oficis artesanals, aquestes pràctiques reflecteixen la identitat única de cada lloc i el seu patrimoni cultural. Preservar-les és fonamental per mantenir viva la memòria col·lectiva i enfortir el sentiment de pertinença.

llegir-ne més

Mar

Mar

// Carles Terès

El mar exerceix un influx poderós sobre la majoria de persones. Se l’associa amb la llibertat; tot i que, si ho mirem fredament, això no té cap sentit: el mar és una barrera que no ens permet anar més enllà amb els nostres mitjans anatòmics. Malgrat aquesta evidència, quan vaig decidir anar a viure terra endins, sentia, de vegades, una sensació d’ofec. Alguna nit m’abocava al balcó i imaginava que, en la foscor, el mar llepava els contorns del tossal on hi ha el poble.

llegir-ne més

Protocols de la vergonya*

Protocols de la vergonya*

// Antoni Bengochea

Fins a dia d’avui cinc són les fases de l’argumentari de la presidència de la Comunidad de Madrid per eludir la seva responsabilitat en les 7.291 morts a les residències de la seva comunitat. 1a: Desviar la responsabilitat cap a Pablo Iglesias. La gran majoria de la premsa escrita (destacant OK Diario i El Mundo) i totes les televisions (sobretot Antena 3 i Telecinco) van participar de la caça mediàtica del llavors vicepresident, que va ser acusat d’«homicidi imprudent», «negligència immoral», o de convertir les residències en «Cases dels horrors».

llegir-ne més

Mòbils*

Mòbils*

// Estela Rius

Recentment, s’ha ficat damunt la taula lo debat de la regulació de l’ús dels telèfons mòbils entre els xiquets i adolescents. Per parlar-ne partiré d’un cas personal:

L’any 2007 vaig fer la comunió i, a mi i a pràcticament tots los meus quintos, algun familiar (oncles, padrins…) mos va regalar lo nostre “primer mòbil”. Teníem 8 / 9 anys en aquell moment. Lo meu ere un NOKIA blau marí i platejat amb tapa, teclat i sense càmera de fotos ni, evidentment, internet. De manera que no servie per gaire cosa més que per telefonar i enviar algun SMS, si tenies “saldo” (sinó ni això).

llegir-ne més

Pastar fang

Pastar fang

// Patrici Barquín

Lo fang ha acompanyat a la humanitat al llarg de la seua història i, inclús, podríem dir que, anteriorment a la història de la humanitat, també la no humanitat ha tingut al fang com a company d’aventures i, concretament, lo fang pastat ha estat un company humil i inseparable de la espècie humana.

llegir-ne més

Tot recordant n’Ánchel Conte*

Tot recordant n’Ánchel Conte*

N’Anchel Conte Cazcarro nasquè el 1942 a Alcolea de Cinca, on son pare, guàrdia civil, estava destinat. La família procedia de Robres. Seguint els trasllats paterns visquè a Sariñena i Barcelona, i ací féu el batxillerat i estudià Filosofia i Lletres (Secció d’Història). Acabada la carrera, desitjant tornar als orígens, el 1968 trobà plaça de professor de secundària al Colegio Libre Concertado de l’Aínsa, on féu una gran feinada, amb esplèndida pedagogia trencadora, no gens del grat del Governador Civil d’Osca, en Víctor Fragoso del Toro, que el 1973 va manar que no li renovessen el contracte. Després de breu temps ensenyant a Saragossa, Terol i Osca Conte tornà a Barcelona on obtingué càtedra de professor de secundària i s’hi doctorà a la Universitat.

llegir-ne més

La darrera flama*

La darrera flama*

// Lluís Rajadell

«Pots parlar amb ell per telèfon i et contarà coses d’en Francesc Boix, el fotògraf de Mauthausen, perquè van passar la Guerra Civil junts a Terol». Josep Cruanyes, expert en la vida i obra d’en Boix, em remetia el desembre de 2023 a Miquel Morera, l’últim supervivent de la 30 Divisió republicana, la unitat destinada a les Conques Mineres on Boix va «fer la guerra».

llegir-ne més

De facilitar i garantir*

De facilitar i garantir*

// Raquel Llop

Quan parlem de la participació juvenil als espais associatius sempre acabem sentint la mateixa sentència, i és que el jovent no participa, que està  desconnectat dels cercles de presa de decisions, que als joves no els hi importe el que passe al món, que només pensen en les seues prioritats… en definitiva, que no s’impliquen, que actuen com si això de la vida pública no anés amb ells. Si, a més a més, al vector «joves» li afegeixes la mostra del jovent «rural», les dades encara poden sobtar més.

llegir-ne més

L’esperit de ximplesa i la ximplesa de l’esperit*

L’esperit de ximplesa i la ximplesa de l’esperit*

// Luismi Agud Sorli

Avui en dia tot ha de ser curt. Vivim a un món minimalista, simple, telegràfic. Al periodisme, t’exigeixen frases curtes i articles diminuts. Hi ha qui només llegeix els titulars. A Netflix, sèries que no passon dels 30 minuts. I no parlem dels micro-vídeos de deu segons que trobes a Instagram. Sense saber com, hem acabat al món de la ximplesa més absoluta.

llegir-ne més

Estrany país aquest*

Estrany país aquest*

// José Miguel Gràcia

Estrany país aquest que utilitza el terrorisme com a arma política entre el partits, o per anorrear als que no combreguen amb unes idees determinades sobre el concepte d’unitat de la Pàtria. Estrany país aquest on les víctimes del terrorisme no s’aixequen contra aquells que les utilitzen indecentment en el seu joc polític menyspreant les morts i extorsions de les víctimes de malaurats temps passats. Quina vergonya! Estrany país aquest que trivialitza sobre el que és terrorisme estenent-lo a fets que no hi tenen res a veure i que alguns magistrats retorcen les lleis per trobar alguna petita escletxa per on encabir acusacions, tan greus com inexistents.

llegir-ne més

Un plat de farinetes*

Un plat de farinetes*

// Vicent Pallarés Pascual

En l’actualitat, el concepte de «slow food» està en boca de tothom. Parlem de plats cuinats a foc lent, amb ingredients de temporada i preferiblement locals. Una pràctica que ens fa recordar els costums del passat. De fet, aquesta manera de cuinar no és cap novetat; els nostres avantpassats ja ho feien fa molts anys. En aquella època, no hi havia més opcions: calia cuinar amb els ingredients disponibles. El ritme de vida i l’organització del temps eren molt diferents dels que tenim avui dia.

llegir-ne més

Sant Antoni popular*

Sant Antoni popular*

// María Dolores Gimeno

Sant Antoni Abat és un sant primerenc, que reapareix cada 17 de giner en este món de comunicacions audiovisuals i en continua evolució tecnològica. És un supervivent popular a la nostra geografia rural d’uns temps en què l’agricultura era majoritària, és a dir, fa uns pocs anys pretecnològics, quan los animals presidien les faenes agrícoles o constituïen la base de la subsistència, criats a casa. Humil patró de l’estament popular a l’antiua corona d’Aragó, en lo gorrinet davant del cavaller Sant Jordi dels nobles, ara la seua festa és d’interès turístic a la comunitat autònoma, una etiqueta moderna. Al Matarranya se li han dedicat festes estos dies entre la devoció i el folklore.

llegir-ne més

Entrades més antigues >>

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: