Posada Guadalupe

Columnes

Lo meu 68

Lo meu 68

// Esteve Betrià

Ara fa 50 anys (sembla mentida com passa el temps! I no diu res!) d’un seguit d’esdeveniments de transformació política, cultural i social que han marcat / van marcar intensament la segona meitat del proppassat segle XX i, de retruc, la posterior societat occidental (la qualifico d’occidental en un sentit ampli, gairebé global).

llegir-ne més

1968-2018

1968-2018

// Francesc Ricart

Han passat cinquanta anys! Aquell maig del 68, el del «maig francès», semblava que ho havia de canviar tot. Aquest articulista, el 1988, quan en feia vint, com un Joan Manuel Serrat qualsevol, va escriure un article a la revist(et)a Batecs i recordava el paisatge humà de Fraga que coincidia amb aquell temps de revolució.

llegir-ne més

Iaies, mares, filles

Iaies, mares, filles

// Marina d’Algars

La primera noció que tenim de l’alè, la tendresa, el contacte, la seguretat, la sensualitat prové de la mare. A la meua època, i al poble, es naixia a casa. El metge o el practicant (com en el meu cas), la matrona (no de titulació sinó d’especialització per la pràctica) i totes les dones de la família que rondinaven per la casa, estaven presents en el moment del part per acollir la nova criatura.

llegir-ne més

Barranc*

Barranc*

// Ramon Sistac

És una paraula fonèticament i semànticament brutal: “Excavació de vessants abruptes que fan les aigües de la pluja, d’un riu, d’una riera o d’un torrent en la terra. Torrent entre roques i timbes”. De fet, la definició canònica no deixa gaire clara la diferència amb torrent: “Corrent impetuós d’aigua, especialment el que es forma sobtosament per una forta ploguda. Barranc, pendís, etc., per on davalla atorrentada l’aigua de la pluja, sovint completament eixut o amb molt poca aigua”.

llegir-ne més

Desconnexió*

Desconnexió*

// Patrici Barquín

Podríem pensar, o donar per sabut, que estem davant d’un fenomen que ha succeït de forma gradual i pausada, però la veritat é que ha sigut una evolució, de fet, anomenada revolució, bastant sobtada. Prova d’això é lo que en una ocasió m’explicava mon sogre:
Deia l’home, que en un camí va aparèixer per la finca de la família un senyor, suposadament vingut de Saragossa.

llegir-ne més

Transversal

Transversal

// Carles Terès

L’Eix Transversal és una via que ens permet anar de la Franja a Girona sense passar per Barcelona. Infraestructures que ajuden a ‘desradialitzar’ una mica les Catalunyes, i que són una oportunitat de gaudir de paisatges plens de contrastos.
L’altre dia, doncs, vam travessar les comarques aragoneses cap al nord: Alcanyís, Casp, Mequinensa, Torrent i Fraga; carreteres silencioses envoltades, a partir de Casp, de camps de fruiters ben pentinats i nodrits per l’aigua del pare Ebre.

llegir-ne més

A la conquesta de la Roca*

A la conquesta de la Roca*

// J.A. Carrégalo

Un dia de matí, a punta de sol,

van dir els més vells del nostre territori:

«amunt i crits»,

i en la punta dels dits

d’ungles ben esmolades,

senyalaven les costes i les moles

als jóvens que escoltaven.

«Amunt i crits», fills nostres.

[…]

llegir-ne més

El maig francès, cinquanta anys

El maig francès, cinquanta anys

// Marina d’Algars

La meua quinta teníem onze anys quan la dictadura callava les veus de protestes, vagues i manifestacions succeïdes a França en la primavera de 1968. Però la Universitat, les reunions clandestines, algunes lectures i els líders d’aquell temps ens van obrir els ulls vers aquelles protestes contra el capitalisme, el consumisme, l’imperialisme americà i les institucions tradicionals de l’establishment, el rebuig a la guerra del Vietnam.

llegir-ne més

La Celidònia de Proust

La Celidònia de Proust

// Patrici Barquín

Ara ja fa un temps, per algun estrany motiu que a camins s’apodera de jo, vaig parar atenció a la manera com se feien los exàmens per a elaborar l’informe PISA, que vol dir programa per a l’avaluació internacional d’estudiants, per si algú quedava sense saber-ho.

llegir-ne més

Som en un moment crucial i no ens podem inhibir

Som en un moment crucial i no ens podem inhibir

// Joaquim Torrent

Les comarques de la Franja presenten una catalanitat primigènia, consubstancial —molts cops, però, no autopercebuda pels mateixos habitants—, de la qual la mateixa llengua n’és la mostra més evident, fins al punt que el concepte de “Franja” en depèn, ja que si en negues la llengua també en negues la seua mateixa existència.

llegir-ne més

Històries de la mili*

Històries de la mili*

// Carles Sancho Meix

Quan vaig començar a estudiar a Terol magisteri, el curs 1974-1975, vam coincidir un grup d’estudiants del Matarranya que ens coneixíem i teníem amistat perquè havíem fet el batxillerat a l’Institut d’Alcanyís. A primer curs, en l’especialitat de Ciències Socials, vam trobar-nos amb la presència a l’aula de tres estudiants valencianes que eren amigues i sempre anaven juntes i entre elles parlaven la seua llengua. Nosaltres estàvem sorpresos perquè les enteníem perfectament, així que, quan coincidíem, parlàvem elles en valencià i nosaltres en allò que en dèiem xapurreau, sense cap problema de comunicació. Que això passés a Terol, un territori de parla castellana, significava per a nosaltres una agradable novetat respecte a la nostra llengua.

llegir-ne més

‘Unfollow the leader’

‘Unfollow the leader’

// Patrici Barquín

Expliquen que, durant los dies previs a la Revolució Francesa, estava Robespierre fent un beure a una cantina, bar o fonda, quan va veure una cridadissa de gent que passava pel davant del finestró del local. Sense pensar-s’ho ni un instant va arrencar a córrer com un esperitat cap al carrer. Los acompanyants, sorpresos per la reacció, lo van increpar:

llegir-ne més

Entrades més antigues >>

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: