Columnes
Matarranya Íntim*
// Ana Soriano
Un meravellós daltabaix es produeix al Matarranya tots els estius des del 2013; és el Matarranya Íntim, un cicle de teatre d’avantguarda, de molta qualitat i petit format, que es representa en espais generalment privats i que remou la vida i l’ànima d’un poble de la comarca.
LLEGIR-NE MÉS
Les xarxes estimen Dostoievski*
// Lluís Rajadell
Entres a una llibreria i pegues una ullada a les piles dels títols més venuts. Estan al entrar, només passar la porta, com una ratera parada per caçar lectors desprevinguts. Destaca el claper d’un llibret menut de tapes roges i disseny acurat, Les nits blanques, de Fiodor Dostoievski. A les tapes informa que es tracta
LLEGIR-NE MÉS
Molts i molts focs*
// José Miguel Gracia
La canícula avança i els incendis s’estenen pet tot arreu. Any rere any els efectes del canvi climàtic són més que evidents. Algú ho pot negar? Doncs sí, en trobareu aquí i enllà: negacionistes, descerebrats i, fins i tot, desinformats.
LLEGIR-NE MÉSSabata
// Ramon Sistac
Bé; no és un mot carregat d’èpica, i potser tampoc de lírica. No conec cap poema dedicat a la sabata, ni tinc notícia de cap confraria, club o partit de la sabata (per bé que sí que hi ha un Frente Zapatista de Liberación Nacional, però això són figues d’un altre paner). Sabata és un
LLEGIR-NE MÉS
Vida al poble
// Carles Terès
Una col·laboradora d’esta revista m’ha dit que, des que ens estem tot l’any al poble, no se’ns veu el pèl. Potser és perquè vivim a una punta de la comarca, i tenim més a prop Morella que Vall-de-roures. Però no és ben bé això. Al poble sempre hi ha coses a fer, més enllà de
LLEGIR-NE MÉS
Somnis que no ho són tant
// Patrici Barquín
Ma jaia, de la mateixa manera que una gran quantitat de persones de la seua generació, va viure una vida dura. Ja sabeu, una infantesa mísera de treball, una joventut mísera de treball i una espurna d’il·lusió, que va durar més que una flor, trencada pel feixisme. Així, l’edat adulta va ser repressió, gana, alguna
LLEGIR-NE MÉS
Salut!
// Marina d'Algars
Començar la columna dient que vivim en un món dominat per l’ansietat és obvi. No em refereixo a l’ansietat vital de l’ésser humà: sentit de la vida, malalties… la mort. No, a l’ansietat que se t’apodera quan has de resoldre un cúmul de gestions vinculades a la quotidianitat. El calvari comença quan hi ha una
LLEGIR-NE MÉSOrdet & Sirat
// Esteve Betrià
L’altre dia —sense anar més lluny—, mentre veia la darrera pel·lícula, de colors crus, del director gallec Óliver Laxe Sirât (2025) no vaig saber deixar de pensar en un altre film —de brillant blanc i negre— d’escassa normativitat estrenat just fa setanta anys: Ordet (1955) del director danès Carl Theodor Dreyer.
LLEGIR-NE MÉS