Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

Columnes

Toponímia aragonesa*

Toponímia aragonesa*

// María Dolores Gimeno

La Dirección General de Política Lingüística aragonesa, a través de la Comisión Asesora de Toponimia de Aragón (CATA), té engegat un projecte de recollida i verificació dels topònims de la comunitat. Sovint sotmesos a irregularitats a la cartografia i amenaçats per l’oblit, es pretén incloure els termes originaris dins del Nomenclátor de Aragón, que gestiona l’Instituto Geográfico de Aragón (IGEAR), i oficialitzar-los. Cada procés encomença en la presentació d’un llistat provisional a la CATA fins a l’aprovació successiva del Consell Cartogràfic d’Aragó i del Consell de Govern, que acaba amb la publicació al BOA.

llegir-ne més

Riu avall*

Riu avall*

// Carles Terès

Los barrancs i rambles de la part més oriental del terme de Torredarques desaigüen al Tastavins, que, al seu torn, ho fa al Matarranya, que flueix cap al nord fins a Faió, on desemboca a l’Ebre. Pocs quilòmetres abans, als peus de Nonasp, s’ajunta amb el seu afluent principal, l’Algars, lo riu de la meua infància. Este recorregut aproximat és lo que vam fer la colla ‘toponímica’ de Torredarques lo darrer dissabte de gener. N’érem vuit, repartits en dos vehicles: la més jove en tenia tretze i el més vell —un servidor—seixanta. Lo motiu del viatge no era conèixer les particularitats toponímiques de la conca del Matarranya, sinó visitar el Museu Etnològic dels Amics i Amigues de Nonasp.

llegir-ne més

Futbol femení hispànic*

Futbol femení hispànic*

// Antoni Bengochea

S’ha fet viral el ridícul protocol del lliurament de medalles de la supercopa femenina de futbol. Resulta singular que molts mitjans de comunicació de totes les tendències polítiques hagin parlat de menyspreu i fins i tot de masclisme. El problema no és aquest (que també). A la Copa de la Reina, aquesta persona que dona el nom al torneig, només hi ha assistit una vegada, i mai ha transcendit. Però el que és veritablement patètic és el cas de la selecció futbolística femenina, ja que la majoria de les jugadores que anaven sempre a les convocatòries, es neguen a jugar perquè no estan d’acord amb el seleccionador, ni amb el sistema de preparació que du a terme la federació.

llegir-ne més

ChatGPT: salvació o autoengany?*

ChatGPT: salvació o autoengany?*

// Estela Rius

Fa uns dies, vaig veure a les notícies un reportatge que parlave del ChatGPT, un sistema de xat basat en el model de llenguatge per intel·ligència artificial GPT-3. Es tracte d’un model amb més de 175 milions de paràmetres que ha estat entrenat en grans quantitats de text per fer funcions relacionades amb lo llenguatge. És capaç de donar respostes coherents, ben argumentades i amb sentit a les preguntes que se li han formulat, així com també, donant-li unes premisses bastant senzilles, pot generar textos, escriure poemes i resoldre operacions matemàtiques, entre altres coses.

llegir-ne més

‘Aragonés y catalán en la literatura de Aragón’*

‘Aragonés y catalán en la literatura de Aragón’*

// Artur Quintana i Font

En aquest llibre es recullen les dotze ponències presentades del 14 al 16 de juliol del 2021 als cursos d’estiu a Jaca de la Universitat de Saragossa, publicades el 2022 com a volum 9 dels «Papers d’Avignon» per la càtedra Johan Ferrández d’Heredia i les P.U.Z. Els directors-editors del volum, J. Giralt i F. Nagore, declaren al pròleg que el aquest ofereix una visión amplia de una realidad poco conocida y poco atendida —tratada de soslayo en los estudios de la literatura en Aragón. Al llibre es deixa de costat el soslayo de costum, per a tractar-hi com cal les literatures en aragonès i català, les nostres pròpies i històriques.

llegir-ne més

La trufa, una desconeguda*

La trufa, una desconeguda*

// Lluís Rajadell

La província de Terol i, més concretament, les terres altes de la comarca de Gúdar-Javalambre, està vivint una autèntica febre trufera que, en pocs anys, ha transformat l’economia, la demografia, el turisme i la gastronomia comarcals. Sarrión, que s’ha guanyat el títol de capital de la trufa negra, experimenta un continu creixement poblacional de la mà d’un fong que alguns anomenen ja «el nou or negre». Les perspectives immediates són que el creixement de la producció i, per tant, dels seus efectes socioeconòmics, continuarà a curt termini per l’ampliació de les plantacions d’alzines truferes i pels nous regadius que entraran en servei en 2023.

llegir-ne més

Tatuatge*

Tatuatge*

// Marina d’Algars

L’últim pont de desembre el vaig passar en una platja d’Almeria. Com no volia conduir hi vaig anar en tren i en bus. De tornada, havia d’agafar el tren a les set del matí. En arribar a l’estació m’adono que porto la motxilla oberta i no tinc ni la cartera ni el mòbil. Ja està, quan m’he aturat a preguntar a aquell senyor que quasi trepitja amb mi, m’ho ha robat tot! Busco els guàrdies de seguretat: «Mire nosotros no podemos hacer nada». En els seients de la sala hi havia mitja dotzena de persones amb cara de son. «M’han robat la cartera i el mòbil, em pot deixar fer una trucada?» Un girament de cara per resposta. Ningú en va fer cas.

llegir-ne més

Cal tornar-nos a posar les piles

Cal tornar-nos a posar les piles

Primer de tot, el meu reconeixement a tots els que fan possible tirar endavant Temps de Franja.

Amb aquest article voldria expressar la meua preocupació per l’actual situació sociolingüística de la Franja, que pateix una gran problemàtica demogràfica, en uns llocs, la majoria,  per despoblament i envelliment, i en uns altres, concrets, per la instal·lació de nouvinguts que ignoren les nostres especificitats lingüísticoculturals. Per això mateix crec que caldria incidir més en aquestes qüestions per part de TdF.

llegir-ne més

La petita mort

La petita mort

// Patrici Barquín

¡Un moment! A veure si tenim una mica de tranquil·litat. Que teniu la ment molt bruta. Ni quan penso en muntar a cavall me ve al cap la pobra Caterina de Rússia, de la que si voleu algun dia en parlarem; ni quan parlo de la petita mort m’estic referint a aquell concepte francès de «petite mort» que va pels canals, diguem, alegres d’internet. Igual que en la equitació de Caterina de Rússia, la «petite mort» també transita els camins de la polisèmia.

Del que parlo, quan dic petita mort, é de quan estic malmarrós, que sol coincidir en los períodes en què puc gaudir de vacances. Passa que dec tenir una mena de gen productiu, me cago en tot!, que fa que esperi en candeletes les pauses laborals pa patir petites morts; no res seriós, normalment un refredat, una grip, una contractura o, com me va passar no fa massa, una passa, que diem a Fraga.

llegir-ne més

Entre la pertinença i la riquesa*

Entre la pertinença i la riquesa*

// Luismi Agud

L’any 1993, Samuel P. Huntington va escriure una polèmica investigació titulada Lo xoc de civilitzacions?, on intentave predir com serie el món a la nova era que, després de la caiguda del mur alemany, s’obria. Segons ell, lo nou ordre mundial havie canviat totalment. Ara, los conflictes del segle XXI ja no serien per la col·lisió d’ideologies, com la guerra freda havie segut. Més aviat serien una col·lisió de diferents civilitzacions, que ell dividia en: occidental, eslava, confuciana, japonesa, islàmica, hindú, llatinoamericana i africana. És a dir, lo motor de les guerres actuals seria, segons ell, una diferencia cultural i identitària.

llegir-ne més

Responsabilitat dels ciutadans*

Responsabilitat dels ciutadans*

// José Miguel Gràcia

L’espectacle dels polítics al Parlament amb les seves intervencions, interpel·lacions i sortides de to és un panorama lamentable i criticable es miri per on es miri. Gairebé sempre els partits polítics es dediquen a la defensa d’ells mateixos més que a la defensa dels interessos dels ciutadans. Sembla que els períodes de les legislatures han esdevingut períodes electorals en tota la seva extensió. No cal dir que els partits polítics per governar han de guanyar vots i eleccions, això està fora de dubte, tot i que en l’aplicació dels seus programes electorals —lleis, polítiques de tota mena, justícia social i llibertats— haurien de dedicar la major part del temps, que són els objectius i bases del sistema democràtic.

llegir-ne més

Botànica al Matarranya*

Botànica al Matarranya*

// Vicent Pallarés Pascual

Els coneixements sobre la botànica han estat presents a les nostres societats des dels inicis de la Humanitat. Éssers humans i plantes han tingut una estreta relació: amb elles s’han alimentat, s’han curat o han alimentat els seus animals. Fins i tot, a algunes se’ls ha atribuït propietats màgiques. Tal com ens hem distanciat en la nostra vida de la Natura, s’han oblidat els seus noms i els usos per als quals, tradicionalment, s’han utilitzat. Uns coneixements que s’han mantingut gràcies a la transmissió oral, bé de les persones que n’han tingut una relació estreta, o bé, directament, d’estudiosos de la botànica.

llegir-ne més

Entrades més antigues >>

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: