Columnes
La democràcia que ningú ens va regalar*
// Luismi Agud Sorli
Gasteiz, 3 de març de 1976. Els demòcrates alabesos eren debatent en una església. Es tractava d’una reunió pacífica. De sobte, la Guàrdia Civil i la Policia Armada van llançar, des de fora, gas lacrimogen. Es va estendre el pànic. Les cinc persones que van sortir de l’església amb els ulls cecs van rebre foc
LLEGIR-NE MÉSBon any!
// Marina d'Algars
Una de les tradicions que tinc més arrelada en relació amb la nit de Nadal és fer cagar el Tronc: «Tronc de Nadal, caga torrons i pixa vi blanc». El 24 de desembre dedico tot el dia a embolicar regals i fer el sopar, mentrestant rumio, rumio… Forma part del ritual. Recordo l’amiga ingressada a
LLEGIR-NE MÉSTeixons
// Patrici Barquín
Lo naixement de l’endocrinologia i el seu perfeccionament primigeni va tenir uns resultats nefastos a nivell social. Un dels seus precursors, Nicola Pende, era un metge feixista que va estar anomenat senador pel Benito aquell de les itàlies. Però no en va tenir prou de ser nomenat senador i va voler incidir en la política
LLEGIR-NE MÉS
Infern
// Carles Terès
Al TdF de gener de 2022, vaig reivindicar la necessitat d’un infern «ben roent». Quatre anys més tard —quatre anys més vell— se m’ha refermat la convicció. En déu no hi puc creure encara, però sento que l’infern ha d’existir per acollir tota la purrialla infecta que, sense cap vergonya ni mania, deshumanitza els més
LLEGIR-NE MÉS
Riu
// Ramon Sistac
Del llatí rivu. El trobem, amb poques variants o derivats, en occità, en romanès, en francès (rivière)… Tan sols d’entre les llengües romàniques les itàliques se’n distancien, segons el tipus fiume (del llatí flumen; però rio, ‘canal’, en venecià). El català antic també coneixia flum o flom. A la vora d’Osca hi ha una tautologia
LLEGIR-NE MÉSAlbert Aragonés
// Esteve Betrià
El proppassat 3 de setembre va morir de manera sobtada l’estimat lingüista i poeta Albert Aragonés, als 62 anys, a Fes (Marroc). Ho va fer discretament, com havia viscut, però deixant rere seu una empremta fonda i inesborrable en la comunitat educativa, cultural i lingüística de les Terres de l’Ebre i encara més enllà. Era,
LLEGIR-NE MÉSLlenya
// Roberto Albiac
Les gates del garatge, expectants, m’aguaiten mentres exploro pel tall i l’escorça les bades principals, eixe obrefàcil natural que els anys han anat imprimint al llarg de la fusta, ne trio una. Lo fet d’acomodar el tallant del tascó alerte les espectadores que, a la primera tamborinada del mall, apreten a córrer esfuriades en lo
LLEGIR-NE MÉSUn poble de merda
// Patrici Barquín
Per increïble que pugue parèixer, la colonització està més de moda que mai. El postureig viscut després de la segona guerra mundial no va ser més que això, un postureig; una manera de fer veure que la guerra ens havia fet millors persones i, en conseqüència, millors societats. Però la realitat és caburda com ella
LLEGIR-NE MÉS