Litterarum 2026

Albert Aragonés

Escrit per Esteve Betrià a 21 de juliol de 2026

bookmark_fill [#1227] Created with Sketch. Publicat a

// Esteve Betrià

El proppassat 3 de setembre va morir de manera sobtada l’estimat lingüista i poeta Albert Aragonés, als 62 anys, a Fes (Marroc). Ho va fer discretament, com havia viscut, però deixant rere seu una empremta fonda i inesborrable en la comunitat educativa, cultural i lingüística de les Terres de l’Ebre i encara més enllà. Era, per a tots els qui el vam conèixer i gaudir de la seua amistat i saviesa, l’home del somriure permanent: amable, proper, entusiasta, sempre disposat a compartir coneixement i a encendre il·lusions.

L’Albert va dedicar gran part de la seua vida a l’ensenyament. Va exercir de docent a l’Institut de l’Ebre, al de Roquetes i, sobretot, a l’Institut Cristòfol Despuig, on el seu record és encara ben viu. No només formava alumnes dins l’aula: va dinamitzar la biblioteca, va impulsar blogs i va promoure concursos narratius d’abast de totes les Terres de l’Ebre. La seua idea de la docència anava molt més enllà de la transmissió de coneixements: era crear vincles, despertar curiositats i transmetre estima per la llengua i la literatura.

Apassionat de la llengua, va estudiar amb profunditat el subdialecte tortosí i en va publicar nombrosos estudis que avui són referència. Va ser ànima de la revista BeCeroles i del portal homònim, espais de difusió i recerca lingüística, i també del portal Beabà (www.beaba.info), on va posar a l’abast de tothom una immensa informació bibliogràfica sobre els autors dels Països Catalans, en especial de les Terres de l’Ebre i Matarranya. El seu rigor acadèmic, però, anava sempre acompanyat d’una voluntat de compartir, d’apropar la recerca a la gent.

Darrerament, estava immers en un projecte majúscul: l’edició de les obres completes del lingüista Joan Salvador Beltran i Cavaller, de la mà d’Onada Edicions i Miquel Àngel Pradilla. Al llarg de la seua trajectòria, havíem col·laborat en la recerca folklòrica sobre figures com Joan Prades i Cid o Salvador Redó del Priorat, publicant articles i, sobretot, compartint entusiasme per les nostres dites i proverbis. També en els darrers anys va col·laborar en la revista del Baix Aragó Compromiso y Cultura. Era també membre actiu del Centre d’Estudis Lingüístics i Literaris de les Comarques Centrals dels Països Catalans. Com a poeta publicà enguany el seu únic poemari sense paraules Obra orba, editat per LaBreu Edicions.


Publicat a Temps de Franja n.168, gener 2026

Etiquetat a