Gran Recapte 2018
Menús temàtics dela Fàbrica de Solfa

Arxiu d'Autor

En el centenari d’Edmon Vallès*

// Berenguer de Mussots

Edmon Vallès Perdrix naix a Mequinensa el 9 d’agost de 1920 —ara fa cent anys— i mor a Barcelona el 7 d’octubre de 1980. El 1929 la família Vallès-Perdrix, per motius laborals del pare, es trasllada a Tarragona, però conserven els lligams amb la vila. A Tarragona, Edmon Vallès continua la formació acadèmica fins que amb motiu de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) s’incorpora, sense haver complert els devuit anys, a la denominada Quinta del Biberó de l’Exercit Popular de la República. Amb la victòria de l’Exèrcit Nacional franquista s’exilia, durant un període d’uns sis mesos a Marsella, a casa d’uns parents. Retorna a Catalunya l’agost de 1939. Fruit d’aquest convuls període, és el breu text memorialístic Dietari de guerra (1938-1939), publicat el 1980, en què a les notes escrites com a jove soldat republicà E. Vallès hi afegeix, 40 anys més tard, breus comentaris redactats per l’historiador madur en què s’havia convertit.

llegir més 1 Comentaris

Enclaustrat al bell mig de març*

// Esteve Betrià

Enclaustrat (relativament, ¡encara puc visitar l’estanc de la cantonada per abastir-me de tabac i pòlisses!) i a poques jornades del meu aniversari, no puc deixar de pensar en com, al llarg de la història de l’alimentació humana, diversos ingredients, condiments i conservants que en molts moments tingueren una importància capital, a hores d’ara no en tenen mica, o gairebé gens, d’importància.

llegir més Sense Comentaris

En la mort de Jordi Estruga i Estruga

// Hèctor Moret

Obituari. El dimecres 8 d’abril va morir a Barcelona Jordi Estruga i Estruga als 85 anys víctima del coronavirus Covid-19. Nascut el 1934 a Barcelona, al barri de Gràcia —una exvila plena llavors de mequinensans, com ara els seus pares. En esclatar la Guerra Civil, en Jordi, amb dos anys, i la mare van anar a viure a Mequinensa, però el 1938 retornaren a Gràcia on, en la dècada de 1940 i en els primers anys de la de 1950, va continuar formant-se i hi va estudiar el peritatge i el professorat mercantil.

llegir més Sense Comentaris

Follar nius*

// Esteve Betrià

Per a bona part del sector masculí de la meua generació rural —i, encara més, en infinitat de generacions pretèrites—, una de les activitats predilectes dels adolescents d’aquells temps (anys seixanta del segle passat) consistia —així que entrava la primavera—, en ‘anar a follar nius’ de moixons (verderols, gafarrons i, especialment, cardalines; mai aurinetes, perquè resulta impossible nodrir en captivitat els ocells insectívors) per a criar-los engabiats i alimentar-los a casa amb una massa massegada de pa i aumetlles i, si sobrevivien al procés de criança, gaudir dels seus cants cautius).

llegir més Sense Comentaris

Poetes del nord extrem de l’orient d’Al-Andalus*

// Esteve Betrià

Ja fa set anys que el meu entranyable amic Berenguer de Mussots —sempre atent al passat islàmic del país— em va fer a mans el compendi antològic de poesia àrab Llibre de La Frontera, de Musa ibn al-Tubbi, en edició a cura del poeta i crític lleidatà Jaume Pont (Edicions Proa, Barcelona, 2000).

llegir més 1 Comentaris

Toponimia popular, o no*

// Esteve Betrià

En el treball que ja fa força anys vaig dedicar a la toponímia del Poble vaig indicar que el ’Barranc d’Alcanyís’ es trobava (i es troba): “A l’esquerra de l’Ebre després de l’aiguabarreig amb el Segre. També conegut com el barranc de l’Arquet.

llegir més Sense Comentaris

La llengua d’anar per casa*

// Esteve Betrià

Fa força temps que vaig llegir El català no morirà, de Lluís-Anton Baulenas. Sempre traus cosa de profit en textos que tracten d’un tema tan estimat pel col·lectiu dels catalans com és reflexió sobre llur llengua. En aquest cas hi vaig trobar un parell d’anotacions dignes de rescatar.

llegir més Sense Comentaris

Obertures i tancaments vocàlics*

// Esteve Betrià

En el número de TdF de gener de l’any passat, m’esplaiava –a través de diversos comentaris que volien tenir un caràcter ludicolingüístic– a propòsit de les obertures i els tancaments en les vocals tòniques e i o característiques en el lèxic del parlar del Poble i localitats veïnes. Més en concret, centrava els comentaris en el topònim menor ‘Vérp’ i en els antropònims, també locals des del punt de vista fonètic, ‘Manòlo’ i ‘Miguèl’. Tot plegat em semblava indicar que aquestes dues vocals tòniques (e i o)

llegir més Sense Comentaris

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: