Relats dels tres rius
// Esteve Betrià
Amb pare de Mequinensa i mare de Ginestar —dues viles ebrenques— Jaume Arbiol, nascut el 1979 a la ciutat d’Elx, resideix de 1980 ençà a la vilanova de Mequinensa. Llicenciat en història per la Universitat de Lleida, ha donat a conèixer diversos treballs relacionats amb la història mequinensana del segle XIX publicats a l’anuari local L’Angorfa i és autor del volum historiogràfic Mequinensa 1808-1898: 90 anys del segle dinou (2021) amb el qual obtingué el III premi d’Investigació Jesús Moncada el 2020; i encara el passat desembre ha estat guardonat amb la beca de l’IEBC.
L’any passat es va donar a conèixer com a escriptor de ficció amb la publicació del volum Relats dels tres rius, obra narrativa amb 19 històries que ixen de la realitat i de la llegenda del territori. Encara que focalitzades principalment en la nova vila de Mequinensa, també persones i poblacions de la resta del Baix Cinca tenen el seu protagonisme i conformen, en conjunt, el nervi principal de les narracions.
Relats dels tres rius naix d’un fet que aquest escriptor va viure quan era un adolescent mequinensà: va adonar-se que en un mateix dia, una persona podia fàcilment observar les aigües de tres rius: al maití podia caminar pel pont de Fraga veent les aigües vives del Cinca, a la tarde passejar per la vora del Segre a prop de l’actual Mequinensa, i, si es donava el cas, emprar la bicicleta per traslladar-se al Poble vell i contemplar l’Ebre calm i quiet; és a dir, visitar en una mateixa jornada, en unes poques hores, els tres rius que conformen la coa de l’embassament de Riba-roja.
Amb aquesta obra, Jaume Arbiol s’afegeix a la nòmina de narradors mequinensans en català que s’han donat a conèixer en el darrer lustre: Pilar Arbiol Sagarra, Sílvia Ferragut Borbon i, d’alguna manera, Pepita Gonzàlez Santolària.
Publicat a Temps de Franja n. 160, gener 2024
Tags: U12