L’esmolet
Vida al poble
// Carles Terès
Una col·laboradora d’esta revista m’ha dit que, des que ens estem tot l’any al poble, no se’ns veu el pèl. Potser és perquè vivim a una punta de la comarca, i tenim més a prop Morella que Vall-de-roures. Però no és ben bé això. Al poble sempre hi ha coses a fer, més enllà de
LLEGIR-NE MÉS
Infern
// Carles Terès
Al TdF de gener de 2022, vaig reivindicar la necessitat d’un infern «ben roent». Quatre anys més tard —quatre anys més vell— se m’ha refermat la convicció. En déu no hi puc creure encara, però sento que l’infern ha d’existir per acollir tota la purrialla infecta que, sense cap vergonya ni mania, deshumanitza els més
LLEGIR-NE MÉS
Lèmmings
// Carles Terès
Quan era adolescent van cristal·litzar en el meu tendre conscient les idees i vivències que m’havia transmès el meu entorn humà, principalment el familiar. La inquietud social, l’estima per la llengua, el gust per la natura… Aquests sentiments portaven la promesa que el progrés era no només tecnològic, sinó sobretot humà. És a dir, que
LLEGIR-NE MÉS
La necessitat del l’infern*
// Carles Terès
M’he criat en una família creient, de les de l’època dels capellans obrers, quan s’intentava fer realitat el missatge igualitari i pacifista de Jesucrist. Malauradament per mi, malgrat els bons exemples que vaig veure al meu entorn, va arribar un dia en què vaig haver d’admetre la meua incapacitat per creure en el més enllà,
LLEGIR-NE MÉS
Inuits de secà*
// Carles Terès
L’altre dia vam veure la pel·lícula Professor a Groenlàndia, presentada com el ‘Doctor en Alaska’ europeu. Tal i com ens temíem, les peripècies del mestre danès que va destinat voluntàriament a Tiniteqilaaq, un poblet de 80 ànimes, no tenien res a veure amb les tribulacions d’en Joel Fleischman.
LLEGIR-NE MÉS
La necessitat de l’infern*
// Carles Terès
M’he criat en una família creient, de les de l’època dels capellans obrers, quan s’intentava fer realitat el missatge igualitari i pacifista de Jesucrist. Malauradament per mi, malgrat els bons exemples que vaig veure al meu entorn, va arribar un dia en què vaig haver d’admetre la meua incapacitat per creure en el més enllà,
LLEGIR-NE MÉS
El fulgor i la decadència*
// Carles Terès
Oh, tornar a aquells anys adolescents, quan el dolor era gran però dolç! Saber, sense haver de pensar-ho, que darrere meu sempre hi havia els braços dels pares per sostenir-me si de cas queia. L’angoixa, la por… però dins la cambra menuda i pròpia, amb la mare i el pare a l’altra banda de la
LLEGIR-NE MÉS
Descomposició*
// Carles Terès
He sentit a la ràdio un reportatge sobre les empreses que van a netejar els pisos de la gent que ha mort sola, sense que ningú l’hagi trobada a faltar. La descripció ha estat esfereïdora. El més colpidor, però, ha estat el procés d’abandonament en què cau una persona, fins al punt de convertir casa
LLEGIR-NE MÉS