Resòleg*

// Carles Terès

No sé si els soferts lectors d’esta columna s’han adonat que no sempre apareix —possiblement no. A voltes és per qüestions d’espai, però he de confessar que sovint m’ho faig vindre bé per no haver de publicar-la. Des que vaig començar a fer columnes l’any 1995, en dec haver escrit més de 400. No sé si hi deu haver gaire cosa aprofitable, francament. Com a mínim hauran servit per demostrar que allò del “parlat, no escrit” d’algunes pancartes és una mentida podrida.

Ja he comentat alguna volta que soc (ara molt menys), consumidor de tertúlies radiofòniques, on els participants opinen sense vergonya de tot allò que se’ls posa al davant. El company Natxo Sorolla em va informar que hi ha una definició d’estos individus: totòleg, és a dir, especialista en tot.

A mi em passa el contrari. Quan em poso davant del teclat a fer un article, tinc el cap ple de totes les coses d’actualitat que m’indignen, m’estimulen o em meravellen, però quan intento escriure’n alguna cosa, m’adono que no tinc cap fonament per fer-ho de manera honesta amb el possible lector. Només una opinió basada en altres opinions emeses segurament sense cap base. Al final acabo interrompent la redacció i desant el document a una carpeta anomenada “Apunts-articles fallits”. Ho faig perquè mantinc l’esperança —vana, és clar— que algun dia el reprendré amb coneixement i inspiració. En definitiva, sóc el que se’n podria dir un resòleg: expert en res.

*Publicat a Temps de Franja n.142, juliol-agost 2019