Josep Carbonell Vidallet
// Esteve Betrià
Nascut a Mequinensa el 1956, aquest 23 de febrer ha mort a Menorca Josep Carbonell Vidallet. En Josep —‘lo Sastre’, com encara ara és conegut pels mequinensans— es mostrà de sempre apassionat per la història antiua i, molt especialment, per l’arqueologia de Mequinensa. Col·laborà, fa quaranta anys, en el número 7 (hivern de 1990) de la històrica revista Desperta ferro! amb un breu article, «Prehistòria i romanització de Mequinensa», on donava notícia de l’inici de l’excavació del jaciment de l’Edat del Bronze dels Castellets —les restes d’un estratègic poblat ibèric situat dalt d’un tossal al marge esquerre de l’Ebre al seu pas pel terme de Mequinensa— a càrrec d’un grup d’arqueòlegs de la DGA coordinat per José Ignacio Royo Guillén, investigador amb qui va col·laborar en aquest i en altres jaciments neolítics i descobrir vestigis prehistòrics i romans en diferents punts del terme municipal de Mequinensa (Barranc de Julia, Riols, Vallfera, Vallmajor…).
Amb tot, és gràcies a diverses xerrades i articles, en col·laboració, publicats a l’anuari L’Angorfa del Grup d’Investigació Coses de Poble, on amb més detall descriu restes arqueològiques i notícies de la prehistòria i del passat romà de Mequinensa, en especial a propòsit de la localització d’Octogesa, població esmentada per Juli Cèsar en De Belli Civili com a punt per poder travessar l’Ebre, una oppidum que, sens dubte, en Carbonell situa al terme municipal de Mequinensa, en concret a prop dels Castellets, sinó el mateix poblat.
Josep Carbonell, administratiu jubilat de mina, autodidacte de formació —tot i que estudià Humanitats a la UNED—, també es mostrà implicat en difondre la història de les explotacions mineres del terme de Mequinensa.
Quan la vida el va portar a Vilanova i la Geltrú, a la riba de la Mediterrània, va fer que, inevitablement, s’impliqués en les recerques a propòsit del passat romà del Garraf, on abocà una gran passió i empatia per difondre coneixements tant amb la canalla com amb la gent adulta.
Josep, com diem amics i família, Sit tibi terra levis.
Publicat a Temps de Franja n. 157, abril 2023
Tags: U12
