Onomàstica vergonyant? 

// Esteve Betrià

Observo, cada dia amb més freqüència, com existeix arreu un corrent nominalista que consisteix en designar vies urbanes, —i en ocasions interurbanes—, institucions i organismes de tota mena amb noms de personatges públics ja traspassats. I no em refereixo només a noms de carrers i altres vies urbanes, sinó també instal·lacions hospitalàries com ara les catalanes Germans Trias i Pujol, Arnau de Vilanova, Joan XXIII, Moisès Broggi, Josep Trueta… A centres universitaris com són Pompeu Fabra, Rovira i Virgili, Ramon Llull, Abat Oliba… A multituds d’instituts d’ensenyament secundari, a l’autopista Pau Casals, o a l’aeroport Josep Tarradellas —a imitació dels noms dels aeroports internacionals ben coneguts com ara el John F. Kennedy i el LaGuardia de Nova York, el Charles de Gaulle de París, l’Adolfo Suárez de Madrid o el Pablo Picasso de Màlaga. No deixa de ser curiós, o no, que l’únic aeroport internacional batejat amb el nom d’una dona del qual tinc notícia siga el de Sabiha Gökçen, filla adoptiva de Mustafà Kemal Atatürk, nom amb què es conegut l’altre aeroport internacional d’Istanbul.

Esclar que, ara per ara, la major part d’aquestes grans instal·lacions sanitàries, universitàries o de transports tenen noms descriptius, relacionats amb la salut o la seua ubicació geogràfica (Hospital Clínic, Vall d’Hebron, Mútua de Terrassa, Bellvitge, etc.), universitat de Barcelona o aeroport de Reus.

En canvi, entre els centres penitenciaris catalans mai no en trobarem amb el nom d’un personatge famós, ni home ni dona, sinó majoritàriament amb el topònim local on són ubicats: Brians/Can Brians, Lledoners, Mas d’Enric, Puig de les Basses, Quatre Camins,…).

És evident que les presons catalanes són grans instal·lacions civils d’extensió pareguda a la de molts hospitals o universitats perquè no resulten dignes de ser nomenades a partir del nom i el cognom d’un personatge il·lustre; per què serà?

---

Publicat a Temps de Franja n. 161, abril 2024