Columnes
Sabata
// Ramon Sistac
Bé; no és un mot carregat d’èpica, i potser tampoc de lírica. No conec cap poema dedicat a la sabata, ni tinc notícia de cap confraria, club o partit de la sabata (per bé que sí que hi ha un Frente Zapatista de Liberación Nacional, però això són figues d’un altre paner).
LLEGIR-NE MÉS
Vida al poble
// Carles Terès
Una col·laboradora d’esta revista m’ha dit que, des que ens estem tot l’any al poble, no se’ns veu el pèl. Potser és perquè vivim a una punta de la comarca, i tenim més a prop Morella que Vall-de-roures. Però no és ben bé això. Al poble sempre hi ha coses a fer, més enllà de
LLEGIR-NE MÉS
Somnis que no ho són tant
// Patrici Barquín
Ma jaia, de la mateixa manera que una gran quantitat de persones de la seua generació, va viure una vida dura. Ja sabeu, una infantesa mísera de treball, una joventut mísera de treball i una espurna d’il·lusió, que va durar més que una flor, trencada pel feixisme. Així, l’edat adulta va ser repressió, gana, alguna
LLEGIR-NE MÉS
Salut!
// Marina d'Algars
Començar la columna dient que vivim en un món dominat per l’ansietat és obvi. No em refereixo a l’ansietat vital de l’ésser humà: sentit de la vida, malalties… la mort. No, a l’ansietat que se t’apodera quan has de resoldre un cúmul de gestions vinculades a la quotidianitat. El calvari comença quan hi ha una
LLEGIR-NE MÉSOrdet & Sirat
// Esteve Betrià
L’altre dia —sense anar més lluny—, mentre veia la darrera pel·lícula, de colors crus, del director gallec Óliver Laxe Sirât (2025) no vaig saber deixar de pensar en un altre film —de brillant blanc i negre— d’escassa normativitat estrenat just fa setanta anys: Ordet (1955) del director danès Carl Theodor Dreyer.
LLEGIR-NE MÉS
La democràcia que ningú ens va regalar*
// Luismi Agud Sorli
Gasteiz, 3 de març de 1976. Els demòcrates alabesos eren debatent en una església. Es tractava d’una reunió pacífica. De sobte, la Guàrdia Civil i la Policia Armada van llançar, des de fora, gas lacrimogen. Es va estendre el pànic. Les cinc persones que van sortir de l’església amb els ulls cecs van rebre foc
LLEGIR-NE MÉSBon any!
// Marina d'Algars
Una de les tradicions que tinc més arrelada en relació amb la nit de Nadal és fer cagar el Tronc: «Tronc de Nadal, caga torrons i pixa vi blanc». El 24 de desembre dedico tot el dia a embolicar regals i fer el sopar, mentrestant rumio, rumio… Forma part del ritual. Recordo l’amiga ingressada a
LLEGIR-NE MÉSTeixons
// Patrici Barquín
Lo naixement de l’endocrinologia i el seu perfeccionament primigeni va tenir uns resultats nefastos a nivell social. Un dels seus precursors, Nicola Pende, era un metge feixista que va estar anomenat senador pel Benito aquell de les itàlies. Però no en va tenir prou de ser nomenat senador i va voler incidir en la política
LLEGIR-NE MÉS