Columnes
L’espectacle de la veritat*
// Judith Bielsa
Amb el cas Epstein hi ha una sensació estranya que no desapareix. Cada nova filtració promet sacsejar els fonaments del poder, però l’endemà tot continua exactament igual. Surten noms, apareixen correus, s’alimenten tertúlies, però el nucli dur roman intacte. Potser el problema no és què sabem, sinó com se’ns permet saber-ho. Les elits contemporànies han
LLEGIR-NE MÉS
Una gelada que va portar coa*
// Lluís Rajadell
La gelada de l’olivar del febrer de 1956, de la que enguany se’n compleix el 70 aniversari, va ofegar l’economia del Baix Aragó històric degut a la mort de la major part de les oliveres, la principal font d’ingressos del territori i, pràcticament, l’únic cultiu amb vocació comercial.
LLEGIR-NE MÉS
Els polarizats al pol Nord*
// Luismi Agud Sorli
El que vaig a contar en aquest article no hauria de sorprendre a ningú, però potser farà que més d’un es remogue incòmode a la cadira.
LLEGIR-NE MÉS
Visca la llibertat, carall!*
// Antoni Bengochea
Molts treballadors que van votar Milei estan sorpresos per la reforma que els ha endinyat. Què esperaven de l’anomenat anarco-liberalisme? Tampoc és tan difícil de comprendre. Llibertat total de l’oligarquia econòmica per imposar la seva llei.
LLEGIR-NE MÉS
Dies de tren*
// Vicent Pallarés
Vivim dies de tren, però no en el sentit romàntic del viatge pausat que cus territoris i històries, sinó en el del desgavell. Els accidents d’Adamuz i de Gelida, que desgraciadament han causat moltes morts, i els diversos incidents que s’han anat acumulant, han evidenciat el caos ferroviari.
LLEGIR-NE MÉS
Déu castiga sense totxo
// Patrici Barquín
A la radera columna, que vaig ser capaç d’escriure i entregar al Temps de Franja, dissertava sobre la conveniència de gaudir de les pantagruèliques lifares nadalenques com a forma de resistència al feixisme (ospa!, dit així queda força estrany) I confessava que estava proper a reconciliar-me en les festes eixes. I com que cap bona
LLEGIR-NE MÉS
Esperanto*
// Artur Quintana
Els humans, en néixer, estem oberts a aprendre qualsevol llengua. La que l’entorn ens ofereix. I això és així encara que el vostre entorn estigui fet per parlants naturals d’una llengua estesa gairebé per tot el món, o que aquest entorn estigui format per una sola persona que no és necessàriament parlant natural de la
LLEGIR-NE MÉS
Si li creix la barba a Abascal, a remullar… (Extremadreta VII)*
// Natxo Sorolla
Porto des de l’estiu parlant als Viles del ressorgiment de l’extremadreta, sobretot en un prisma molt nord-americà. Però a ningú se li escaparà que la preocupació de fons és allò que està passant aquí. Lo domenge vam tindre eleccions autonòmiques avançades, i van ratificar una dinàmica que ja coneixíem: l’increment de l’extremadreta, que a les
LLEGIR-NE MÉS