El 14-4-2025 va morir a Lima Vargas Llosa, gran autor peruà en castellà, nascut a Arequipa el 8-3-1936. Les nombroses necrològiques que se li han dedicat en destaquen sobretot l’esponerosa activitat d’escriptura. Començant per les agres experiències en una acadèmia militar, on l’havia entaforat son pare, que li van anar d’allò més bé per a escriure el seu primer gran èxit narratiu el 1963: la Ciudad y los perros, on presenta la brutalitat dels nois criolls de casa bona, i amb la qual iniciava una carrera escripturística de 21 novel·les —La casa verde, Pantaleòn y las visitadoras, La guerra del fin del mundo..—, 4 reculls de contes, 11 obres teatrals i un fum d’assaigs, entre els quals Carta de batalla por Tirant lo Blanc, que li serví d’entrada als quatre anys —1970-1974— barcelonins, amb estada al Calaceit dels Donosos inclosa, atenent l’oferta de na Balcells per a deixar Londres i venir-se-n’hi. Després d’un remotíssim Premi de la Biblioteca Breve barcelonina del 1962 en va anar guanyant fins a assolir el tan ben dotat Premi Planeta el 1993, que, en certa manera li va obrir la porta al Cervantes el 1994 i aquest al Nobel del 2010. Les necrològiques informen també de les seves històries de faldilles, però només de les oficials , gens de les altres que n’hi deuria haver, o potser no. Un primer matrimoni no gaire llarg, desprès 50 anys casat amb la cosina Llosa —i tres fills—, i vuit anys amb na Preysler, per tornar, a la cosina a les acaballes. No obliden aquell cop de puny que etzibà a Gabo, per retreure-li que d’esquerres s’hagués fet ultraconservador. De tot això en parlen, però no amollen detall de la seua exuberant catalanofòbia. Comença tot declarant que quina llàstima que el Tirant hagi estat escrit en català. Diu de l’independentisme català —ell que venia de l’independentisme peruà— que és fanàtic i tòxic i ha omplert Espanya —i el món— de guerres, de sang i de cadàvers. Quan el PEN internacional demanà la llibertat dels Jordis, Vargas se’n va donar de baixa, malgrat ésser-ne president honorífic de feia anys. Sobre l’antiquetxuanisme d’en Vargas, especialment envers Arguedas, res.
*Publicat a Diario de Teruel, 27 de juny de 2026