Aquell dia va caure la nit sense saber que ho farie per tant de temps, exactament quatre-cents seixanta-set dies, o potser serie més precís dir quatre-centes seixanta-set nits. Nits denses, sumides en una foscor infinita, una foscor que pareixie no tindre fi.
Les paraules primer les escoltes, tapat al bressol, al pit de la mare, a la vora del foc o d’una estufa o a la fresca del bon temps. Nativitat que acompanya la vida, la dibuixen a través de conceptes: un gos, lo papa, la casa, un beset, meu, teu, bo, roín… A Nadal un pas de gall i als Reis, tonto és que no ho coneix, perquè van creixent inevitablement com los dies. Mentres s’allarga la llum de la tarde, les vas pronunciant, entre dubtes i encerts, i sense saber com, arriba la primavera.
La lluita contra el canvi climàtic sovint s’ha presentat com una qüestió purament tècnica i de bones intencions globals. Tanmateix, una mirada més crítica ens revela que aquesta agenda, lluny d’estar exempta d’interessos polítics i econòmics, pot ser utilitzada com una eina de perpetuació de desigualtats i injustícies. L’anomenat “ecoblanqueig” d’alguns Estats, com el d’Israel, n’és un exemple paradigmàtic.
Sempre convé de recordar els grans personatges de la nació, i fou així com vam rebre amb alegrois condignes la notícia de la creació el 27 de setembre del 2017 de la “Cátedra Johan Ferrández d’Heredia de las lenguas propias de Aragón” per part del Govern en col·laboració amb la Universitat de Saragossa.
Fer alguna cosa extraordinària implique anar més enllà d’allò que és habitual o esperat, definint una visió clara i significativa que inspiro i supero els límits coneguts, posant-li passió i compromís per crear alguna cosa que tingue valor i impacte per a altres persones; és un procés que requerix creativitat, resiliència i adaptació a les circumstàncies, en definitiva, fer allò extraordinari passe per fer les coses de veritat, des del cor i des de les tripes, des d’allà on no te pots separar perquè forme part de tu.
S’imaginen un cuiner que no prova els seus plats? Ací està, cullera en mà, removent una salsa que no sabrà si fa gust de glòria o a detergent. Riuen vostès? O un cirurgià que opera “d’oïda”, confiant en la seva intuïció i en un tutorial de YouTube. Ara no riuen tant! També es podrien imaginar als professionals de la lectura i l’escriptura que saben de què van les obres de qualsevol tipus i tema perquè ha llegit un resum a la pàgina web de l’editorial o a Wikipèdia. No és per a riure.
En els últims dies, s’han fet públics testimonis de diverses agressions masclistes protagonitzades per dos germans rapers amb un seguiment important dins l’escena de la música urbana. Aquestes denúncies ens fan reflexionar sobre una problemàtica que persisteix i que, massa sovint, queda invisibilitzada dins d’aquell món cultural que pretenia ser progressista i crític amb les injustícies socials.
La nostra web Temps de Franja utilitza cookies pròpies i de tercers per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continues navegant entenem que n'acceptes el seu ús de conformitat amb la nostra Política de Cookies.TancarVeure més informació