Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate

Posts Tagged ‘Lo cresol’

Lo cresol

Oltra, un exemple més de guerra bruta*

// Antoni Bengochea

El resultat del cas Mónica Oltra era obvi des del primer moment, però han hagut de passar un parell d’anys de calvari judicial i mediàtic per a què la causa s’arxivés. I el poder oligàrquic (econòmic, mediàtic i judicial) seguirà fins que el procés contra ella s’hagi exhaurit. Em resulta força ingenu pensar que algú demani perdó. Això és una guerra i a les guerres ningú demana perdó. A Oltra la van denunciar per encobrir els delictes sexuals del seu exmarit.

Continue Reading

Lo cresol

Ensarronada*

// Artur Quintana i Font

Quan en Jordi Solé Tura i companys, els dits pares de la Constitució, van rebre l’encàrrec de redactar-la, tenien clar que els calia fer-la tan democràtica com fos possible i sense apartar-se mai dels principies franquistes, ja fos perquè els va ser així indicat o perquè ells mateixos n’estessen convençuts. Es tractava d’un veritable tour de force: assolir en política la quadratura del cercle. I, a fe de Déu, ho van aconseguir.

Continue Reading

Lo cresol

women holding hands

Dones, mites i ruralitat*

// Raquel Llop

Enguany he passat el 8 de març, per primera volta en molts anys, a casa, a una vila petiteta del Matarranya històric, lluny de les grans manifestacions a les que estava acostumada assistir anys enrere, lluint pancartes i banderes, acabant la jornada sense veu i amb molta esperança, amb eixa il·lusió de qui confie en que hi ha una altra manera de fer les coses, que existeix un petit foradet per on colar-li un gol al patriarcat. Pel moment l’any 2024 me demane més casa i menys ciutat, allunyar-me del soroll i apropar-me a les arrels.

Continue Reading

Lo cresol

Terrorisme a la carta*

// José Miguel Gràcia

En aquestes línies aplicaré tan sols el sentit comú, perquè estic convençut que no calen altres coneixements per opinar sobre el comportament dels jutges —d’alguns jutges vull dir— sobre el tema de la Llei d’Amnistia per als implicats en el procés català. On s’ha vist que abans d’aprovar una llei pel Parlament, gran part dels magistrats que conformen el Consell del Poder Judicial, altres magistratures, associacions o a títol individual, s’oposin a la futura llei? Un Consell caducat fa cinc anys, que repugna per inconstitucional i per la seua unilateral politització, s’aixeca com a garant de la Constitució, marcant les línies d’actuació del poder legislatiu. No en tenen prou d’aplicar el dret sinó que volen crear-lo.

Continue Reading

Lo cresol

La nosa o la por*

// María Dolores Gimeno

Los nous governs autonòmics de coalició entre dreta i ultradreta han encomençat a ficar en pràctica polítiques regressives pel que fa al català i enfortir la presència del castellà, que creuen amenaçat o, simplement, superior. Actuen en llicència per anular qualsevol diferència, seguint un modus operandi que es concreta en la supressió de subvencions a les associacions que treballen per la llengua i cultura autòctones, en l’acció restrictiva a l’ensenyament i en eliminar distincions o activitats culturals en català. A la comunitat valenciana, en dos models d’escola segons la llengua vehicular, la Llei de Plurilingüisme eliminarà el 25% d’ensenyament en valencià a les comarques castellanoparlants mentre que a les valencianoparlants lo 25% sirà en castellà; ja han suprimit l’Oficina de Drets Lingüístics. A les Illes Balears, on hi ha un sistema educatiu d’immersió en català, es pretén la segregació en nom de la llibertat de la família a elegir l’elecció de la llengua. També s’hi ha eliminat la Direcció General de Política Lingüística, igual que a Aragó. A la nostra comunitat lo dret a l’ensenyament en la llengua materna equival a una solitària assignatura optativa tant a la franja catalanoparlant com a les zones de l’aragonès, però en l’actual context tot pot anar a pitjor. La recent constituïda Academia Aragonesa de la Lengua persistís sense la minsa subvenció que tenie i encara a un despatx minúscul sense seu pròpia. S’han acabat les subvencions. I tant lo president Azcón com lo vicepresident Nolasco van exercint de filòlegs aficionats en seu parlamentària i fora d’ella, obsessionats en la denominació científica de “català”, que ells canvien pels eufemismes d’“aragonés oriental” o els noms de les variants locals. No sé quina nosa los podem fer els quatre gats que parlam català a la zona oriental —o els encara menys parlants de l’aragonès—, pocs i en evident regressió; no m’explico quina por fem, desperdigolats a la Franja desestructurada, encara sense massa consciència de lo nostre davant del castellà oficial, fort, prestigiat i conegut per tots. Ignorància, exageració, mala fe i catalanofòbia atàvica.

 


*Publicat a Diario de Teruel, 9 de març de 2024

Continue Reading

Lo cresol

Primer cap de setmana de març*

// Judith Bielsa

Gran part de la riquesa cultural dels àmbits rurals radica en les seves tradicions, les quals constitueixen el teixit que uneix les comunitats amb el seu passat, transmetent valors, costums i sabers ancestrals. Tot i això, en els darrers temps, hem vist una transformació gradual d’aquestes tradicions cap a una major inclusivitat, un procés necessari per garantir la seva continuïtat i rellevància. Les tradicions rurals són el testimoni viu de la història d’una comunitat: des de les festes populars fins als oficis artesanals, aquestes pràctiques reflecteixen la identitat única de cada lloc i el seu patrimoni cultural. Preservar-les és fonamental per mantenir viva la memòria col·lectiva i enfortir el sentiment de pertinença.

Continue Reading

Lo cresol

Protocols de la vergonya*

// Antoni Bengochea

Fins a dia d’avui cinc són les fases de l’argumentació de la Presidència de la Comunidad de Madrid per eludir la seva responsabilitat en el cas dels 7291 morts a les residències de la seva comunitat quan la pandèmia de la COVID 19:


Continue Reading

Lo cresol

Tot recordant n’Ánchel Conte*

N’Anchel Conte Cazcarro nasquè el 1942 a Alcolea de Cinca, on son pare, guàrdia civil, estava destinat. La família procedia de Robres. Seguint els trasllats paterns visquè a Sariñena i Barcelona, i ací féu el batxillerat i estudià Filosofia i Lletres (Secció d’Història). Acabada la carrera, desitjant tornar als orígens, el 1968 trobà plaça de professor de secundària al Colegio Libre Concertado de l’Aínsa, on féu una gran feinada, amb esplèndida pedagogia trencadora, no gens del grat del Governador Civil d’Osca, en Víctor Fragoso del Toro, que el 1973 va manar que no li renovessen el contracte. Després de breu temps ensenyant a Saragossa, Terol i Osca Conte tornà a Barcelona on obtingué càtedra de professor de secundària i s’hi doctorà a la Universitat.

Continue Reading

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: