Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate

Author Archive

Lo cresol

Geografia humana*

// María Dolores Gimeno

Un mapa mostra a l’examen la concentració de parcs eòlics a Catalunya en grisos i negres; 159 al Baix Ebre i 148 a la Terra Alta numeren la trista victòria del Sud interior. Lo vent no bufa al Nord-Est. Pregunta de selectivitat catalana 2024: “Quines característiques tenen en comú aquestes comarques?”: zones rurals, poc poblades i sòl barat, però lluny dels principals centres de consum d’energia, diu la pauta de resposta.

Continue Reading

Matarranya

Una mirada a la 30a Trobada Cultural

Iniciatives econòmiques al territori, recuperació històrica i llengua a la Portellada

// M. D. Gimeno

L’Associació Cultural del Matarranya va celebrar el 18 de novembre la seua 30a trobada anual, una activitat que vol fer difusió cultural en algun poble matarranyenc, agermanant socis i veïns. Continuada en el temps, en data variable i alguna interrupció presencial durant la pandèmia, constituís un gran mèrit en temps de crisi de l’associacionisme tradicional, aquell que busca la presència física de cares i veus. I que manté una seu social, que mira de pagar una administrativa que treballa el dia a dia, que té una junta que es va reunint periòdicament i uns socis per quota, que fa activitats culturals (llibres, exposicions, conferències, cursos…) seguint l’esperit dels estatuts fundacionals, i que publica una revista com esta. 

Continue Reading

Cartes dels lectors

Català a la notaria

Cartell a l’esquerra de la porta de la notaria: “Horario de atención al público: lunes a viernes, 09:00-13:30. Horari d’atenció al públic: dilluns a divendres 09:00-13:30”. Cartell a la dreta: “Para consultas, pedir cita previa 976 63 84 99. Per a consultes, demanar cita prèvia 976 63 84 99”. No m’ho puc creure!

Continue Reading

Entrevista

«Veig la llengua catalana molt viva al Matarranya»

// M. Jiménez, R. Lombarte, L. Rajadell

Panxo Sánchez, nascut a Oriola (Baix Segura / la Vega Baja) el 1982, és el vocalista i compositor de Zoo, la banda valenciana més carismàtica del moment. Germà del també músic Pablo Sánchez —cantant i compositor de La Raíz i Ciudad Jara—, va participar molt activament a la presentació de Zoo Il·lustrat, un projecte que reuneix pedagogia, música i concienciació lingüística, els passats 30 de juny i 1 de juliol a Pena-roja. Va oferir un taller de rap per als xiquets mentre el poble s’omplia de color i música… en valencià. 

Continue Reading

Lo cresol

two black skeleton keys on an old paper

Portes obertes*

// María Dolores Gimeno

De no ser les que obren alguns masos, han desaparegut aquelles claus grans de ferro que no cabien a la faldriquera. Les han substituït altres més llugeres d’alumini, que han anat variant al mateix temps que s’han reforçat los panys i blindat les portes per posar la cosa difícil als lladres. No queden tampoc, inútils, aquells picaports del mateix ferro, que avisaven de què hi havia algú al carrer demanant pas, però se’n troben de supervivents tant a les portes nobles d’alguna casa restaurada, forjats per un ferrer artista, com rovellats a les velles i buides de les nostres viles.

Continue Reading

Lo cresol

La nosa o la por*

// María Dolores Gimeno

Los nous governs autonòmics de coalició entre dreta i ultradreta han encomençat a ficar en pràctica polítiques regressives pel que fa al català i enfortir la presència del castellà, que creuen amenaçat o, simplement, superior. Actuen en llicència per anular qualsevol diferència, seguint un modus operandi que es concreta en la supressió de subvencions a les associacions que treballen per la llengua i cultura autòctones, en l’acció restrictiva a l’ensenyament i en eliminar distincions o activitats culturals en català. A la comunitat valenciana, en dos models d’escola segons la llengua vehicular, la Llei de Plurilingüisme eliminarà el 25% d’ensenyament en valencià a les comarques castellanoparlants mentre que a les valencianoparlants lo 25% sirà en castellà; ja han suprimit l’Oficina de Drets Lingüístics. A les Illes Balears, on hi ha un sistema educatiu d’immersió en català, es pretén la segregació en nom de la llibertat de la família a elegir l’elecció de la llengua. També s’hi ha eliminat la Direcció General de Política Lingüística, igual que a Aragó. A la nostra comunitat lo dret a l’ensenyament en la llengua materna equival a una solitària assignatura optativa tant a la franja catalanoparlant com a les zones de l’aragonès, però en l’actual context tot pot anar a pitjor. La recent constituïda Academia Aragonesa de la Lengua persistís sense la minsa subvenció que tenie i encara a un despatx minúscul sense seu pròpia. S’han acabat les subvencions. I tant lo president Azcón com lo vicepresident Nolasco van exercint de filòlegs aficionats en seu parlamentària i fora d’ella, obsessionats en la denominació científica de “català”, que ells canvien pels eufemismes d’“aragonés oriental” o els noms de les variants locals. No sé quina nosa los podem fer els quatre gats que parlam català a la zona oriental —o els encara menys parlants de l’aragonès—, pocs i en evident regressió; no m’explico quina por fem, desperdigolats a la Franja desestructurada, encara sense massa consciència de lo nostre davant del castellà oficial, fort, prestigiat i conegut per tots. Ignorància, exageració, mala fe i catalanofòbia atàvica.

 


*Publicat a Diario de Teruel, 9 de març de 2024

Continue Reading

Aragó

Manifest en defensa del català a la Franja

Lo 40è aniversari de la Declaració de Mequinensa convoca centenars de franjolins de Nord a Sud

// M. D. Gimeno Puyol

L’1 de febrer de 1984, un moment històric es va gestar al Castell de Mequinensa. 17 alcaldes de la Franja van estampar les seues signatures en una declaració que avui perdura com a símbol de la lluita pels drets lingüístics dels catalanoparlants aragonesos. Eren moments d’eufòria democràtica i d’empatia autonòmica en les diferències. Quatre dècades després, este 24 de febrer de 2024, l’Ajuntament de Mequinensa ha marcat l’aniversari en una jornada reivindicativa que també commemorava el Dia Internacional de la Llengua Materna.

Continue Reading

Lo cresol

Sant Antoni popular*

// María Dolores Gimeno

Sant Antoni Abat és un sant primerenc, que reapareix cada 17 de giner en este món de comunicacions audiovisuals i en continua evolució tecnològica. És un supervivent popular a la nostra geografia rural d’uns temps en què l’agricultura era majoritària, és a dir, fa uns pocs anys pretecnològics, quan los animals presidien les faenes agrícoles o constituïen la base de la subsistència, criats a casa. Humil patró de l’estament popular a l’antiua corona d’Aragó, en lo gorrinet davant del cavaller Sant Jordi dels nobles, ara la seua festa és d’interès turístic a la comunitat autònoma, una etiqueta moderna. Al Matarranya se li han dedicat festes estos dies entre la devoció i el folklore.

Continue Reading

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: