Presentació este estiu a les localitats respectives dels mapes 8 i 9 de la col·lecció “Toponimia Aragonesa”
// Redacció
Entre el final de la legislatura autonòmica, les noves eleccions i un govern en funcions, han aparegut publicats los raders mapes del projecte “Toponímia Aragonesa”, dos d’ells matarranyencs: lo número 8 de Maella (comarca administrativa del Baix Aragó-Casp) i el 9 de Torredarques (comarca del Matarranya). Juntament amb lo de Longás/Longars (a les Cinco Villas) i un nou fascicle del Parc Nacional d’Ordesa i Monte Perdido (del Sobrarbe) arriben a 10 les publicacions cartogràfiques que ha coordinat la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) i la Comisión Asesora de Toponimia Aragonesa (CaTA), creada el 2016, dins d’un projecte global de recuperació i divulgació dels topònims tradicionals. Així ho recorda a cada mapa el pròleg de José Luis Soro en qualitat de conseller de Vertebració del Territori.
Enmig de la indolència estival i les festes majors, lo pacte entre PP i VOX a Aragó ha aixecat certa polseguera. L’empremta ideològica d’ultradreta ha suscitat unes quantes veus crítiques sobretot per la denominació de violència “intrafamiliar” i l’oposició a la llei “trans” i per derogar la Ley de Memoria Democrática de Aragón. Poc s’ha dit, en canvi, del punt 10: “Promover la riqueza y diversidad de nuestro territorio, defendiendo nuestro patrimonio histórico y cultural”, un enunciat trampa que, en realitat, restringís i ataca. Se suprimiran la Direcció General de Política Lingüística i, segons roda de premsa, la recent Academia Aragonesa de la Lengua. S’eliminaran les subvencions —molt mínimes— a entitats “sin ánimo de lucro en materia de política lingüística”, redirigint-les a empreses promotores de fires locals i artesanals: una clara il·legalitat per les ja concedides.
“FEM CORRO” enceta un format de converses obertes a l’aire lliure
// Redacció
L’Associació Guirigall de Maella va iniciar el passat 4 d’agost “Fem corro: converses obertes sobre temes actuals”. Així es vol reviure la dinàmica dels “corros” de gent a l’estiu, a la porta de les cases a l’hora de la fresca, com una manera d’intercanviar idees entre els veïns però a partir de les reflexions d’experts en les matèries de debat. Este primer corro va tractar sobre “La despoblació al món rural: problema & solucions”, a la plaça Alta, moderat per la Loli Gimeno, sòcia del Guirigall, en la intervenció de Marc Martí, politòleg de Massalió, promotor de la “Nit en blanc” i del Centre Social l’Argilaga” —que té una interessant programació mensual d’arts escèniques i música— i Natxo Sorolla, sociòleg, professor de la Universidad de Zaragoza, originari de Pena-roja però resident a Favara. Dos persones en formació i en una manifesta aposta vital pel territori.
Lo Dia del Llibre, ara internacional, eixe gran invent comercial dels llibreters de Barcelona ja fa un segle, torna alegre cada 23 d’abril. A Catalunya, lo cavaller sant Jordi acompanya les vendes de llibres en la de les de roses, que continuen regalant los hòmens a les dones que estimen, símbol llegendari de princeses traspassat al temps del feminisme empoderat. A Aragó, la posició al santoral de l’antiu patró de l’estament nobiliari a tota la Corona ha determinat la festa oficial de la comunitat, en època de classes socials sense déus ni protectors de ficció.
La plaça dura del Pilar de Saragossa està oberta al sol amic d’un domenge de març. A dins, la plata de l’altar major brilla, ben polida després de la restauració de l’impressionant retaule principal: prodigi de relleus i sanefes d’alabastre i policromies fines a la predel·la. Entre tantes cares anònimes de la capital, reconec uns antius veïns de la vila: un matrimoni que estan sentint missa i un canonge del capítol de la basílica, que li dona la comunió a mi mare. La parella i nosaltres dos mos quedam xarrant contents a l’eixida, davant la Llonja. Una xica jove, embarassada, està cota mirant-mos i somriu, i no és que sigue coneguda nostra, sinó una turista catalana que para atenció a les particularitats del nostre accent: “Som de la Franja!”, li diem orgullosos; ella ja ho intuïa.
La Dirección General de Política Lingüística aragonesa, a través de la Comisión Asesora de Toponimia de Aragón (CATA), té engegat un projecte de recollida i verificació dels topònims de la comunitat. Sovint sotmesos a irregularitats a la cartografia i amenaçats per l’oblit, es pretén incloure els termes originaris dins del Nomenclátor de Aragón, que gestiona l’Instituto Geográfico de Aragón (IGEAR), i oficialitzar-los. Cada procés encomença en la presentació d’un llistat provisional a la CATA fins a l’aprovació successiva del Consell Cartogràfic d’Aragó i del Consell de Govern, que acaba amb la publicació al BOA.
Les converses de la família en lo nostre català franjolí destaquen del castellà general i sorprenen a més d’un a l’habitació de l’hospital Miguel Servet, on jeu mi pare malalt. Dies de vetlla trista. Al d’Alcanyís, en canvi, hospital de referència de les viles del Matarranya catalanòfon i del Baix Aragó, que ho és en part, les proporcions idiomàtiques s’equilibren més, i allí ningú s’estranya quan escolta la nostra diversitat de parles. Al de Saragossa una metgessa mos sint a mi mare i a mi, i pregunta d’a on som: la nostra parla li recorda la d’un amic que té a Valljunquera i d’un altre de la zona, una mica diferenciada.
Que la jota està molt arrelada a tot Aragó és indiscutible. Així, les festes del Pilar 2022 l’han feit pregonera seua, encarnada en dos parelles de joteros que han parlat en primera persona en un pregó firmat per José Luis Melero: «Soy la jota aragonesa y llevo acompañándoos toda la vida», dieve, i continuave apel·lant a la seua presència en tots los temps i règims polítics, sense cap color, identificada especialment en lo «pueblo llano» aragonès, que l’ha cantat i ballat.
