Les paraules primer les escoltes, tapat al bressol, al pit de la mare, a la vora del foc o d’una estufa o a la fresca del bon temps. Nativitat que acompanya la vida, la dibuixen a través de conceptes: un gos, lo papa, la casa, un beset, meu, teu, bo, roín… A Nadal un pas de gall i als Reis, tonto és que no ho coneix, perquè van creixent inevitablement com los dies. Mentres s’allarga la llum de la tarde, les vas pronunciant, entre dubtes i encerts, i sense saber com, arriba la primavera.
S’imaginen un cuiner que no prova els seus plats? Ací està, cullera en mà, removent una salsa que no sabrà si fa gust de glòria o a detergent. Riuen vostès? O un cirurgià que opera “d’oïda”, confiant en la seva intuïció i en un tutorial de YouTube. Ara no riuen tant! També es podrien imaginar als professionals de la lectura i l’escriptura que saben de què van les obres de qualsevol tipus i tema perquè ha llegit un resum a la pàgina web de l’editorial o a Wikipèdia. No és per a riure.
La imatge de l’escriptor que fuig del soroll i busca refugi en la solitud és quasi tan antigua com la literatura mateixa. Horaci, gran poeta llatí, ja ho cantava amb el seu famós beatus ille, un tòpic literari que exalta la felicitat del savi que tria la vida tranquil·la lluny del món.
Les denominacions varien: de primer són “reines”, “dames” o el gentilici del poble, i com a complement, “infantil”, “d’honor” o “de les festes”, en un costum que va succeint-se de forma similar cada any a la festa major de molts pobles. Conviuen lo sector infantil i el de més edat, les xiquetes i les jóvens d’uns 18 anys, sovint les “quintes” —concepte suposat quan hi havia mili masculina i també ara, inexistent—, que presidiran los actes més solemnes i tradicionals de les festes d’estiu.
Piscina, gelats, festes majors i també cultura són sinònims d’estiu. A la nostra dispersa geografia rural s’han consolidat propostes culturals de qualitat ben reconegudes i reconeixibles. Les quatre del Matarranya, des de la música rock a la clàssica, passant per les arts escèniques més innovadores, les presenta la comarca en un cartell unificat com a «Festivals del Matarranya», exhibint força i vocació.
Un mapa mostra a l’examen la concentració de parcs eòlics a Catalunya en grisos i negres; 159 al Baix Ebre i 148 a la Terra Alta numeren la trista victòria del Sud interior. Lo vent no bufa al Nord-Est. Pregunta de selectivitat catalana 2024: “Quines característiques tenen en comú aquestes comarques?”: zones rurals, poc poblades i sòl barat, però lluny dels principals centres de consum d’energia, diu la pauta de resposta.
Iniciatives econòmiques al territori, recuperació històrica i llengua a la Portellada
// M. D. Gimeno
L’Associació Cultural del Matarranya va celebrar el 18 de novembre la seua 30a trobada anual, una activitat que vol fer difusió cultural en algun poble matarranyenc, agermanant socis i veïns. Continuada en el temps, en data variable i alguna interrupció presencial durant la pandèmia, constituís un gran mèrit en temps de crisi de l’associacionisme tradicional, aquell que busca la presència física de cares i veus. I que manté una seu social, que mira de pagar una administrativa que treballa el dia a dia, que té una junta que es va reunint periòdicament i uns socis per quota, que fa activitats culturals (llibres, exposicions, conferències, cursos…) seguint l’esperit dels estatuts fundacionals, i que publica una revista com esta.
Cartell a l’esquerra de la porta de la notaria: “Horario de atención al público: lunes a viernes, 09:00-13:30. Horari d’atenció al públic: dilluns a divendres 09:00-13:30”. Cartell a la dreta: “Para consultas, pedir cita previa 976 63 84 99. Per a consultes, demanar cita prèvia 976 63 84 99”. No m’ho puc creure!
La nostra web Temps de Franja utilitza cookies pròpies i de tercers per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continues navegant entenem que n'acceptes el seu ús de conformitat amb la nostra Política de Cookies.TancarVeure més informació
