Les denominacions varien: de primer són “reines”, “dames” o el gentilici del poble, i com a complement, “infantil”, “d’honor” o “de les festes”, en un costum que va succeint-se de forma similar cada any a la festa major de molts pobles. Conviuen lo sector infantil i el de més edat, les xiquetes i les jóvens d’uns 18 anys, sovint les “quintes” —concepte suposat quan hi havia mili masculina i també ara, inexistent—, que presidiran los actes més solemnes i tradicionals de les festes d’estiu.
Piscina, gelats, festes majors i també cultura són sinònims d’estiu. A la nostra dispersa geografia rural s’han consolidat propostes culturals de qualitat ben reconegudes i reconeixibles. Les quatre del Matarranya, des de la música rock a la clàssica, passant per les arts escèniques més innovadores, les presenta la comarca en un cartell unificat com a «Festivals del Matarranya», exhibint força i vocació.
Un mapa mostra a l’examen la concentració de parcs eòlics a Catalunya en grisos i negres; 159 al Baix Ebre i 148 a la Terra Alta numeren la trista victòria del Sud interior. Lo vent no bufa al Nord-Est. Pregunta de selectivitat catalana 2024: “Quines característiques tenen en comú aquestes comarques?”: zones rurals, poc poblades i sòl barat, però lluny dels principals centres de consum d’energia, diu la pauta de resposta.
Iniciatives econòmiques al territori, recuperació històrica i llengua a la Portellada
// M. D. Gimeno
L’Associació Cultural del Matarranya va celebrar el 18 de novembre la seua 30a trobada anual, una activitat que vol fer difusió cultural en algun poble matarranyenc, agermanant socis i veïns. Continuada en el temps, en data variable i alguna interrupció presencial durant la pandèmia, constituís un gran mèrit en temps de crisi de l’associacionisme tradicional, aquell que busca la presència física de cares i veus. I que manté una seu social, que mira de pagar una administrativa que treballa el dia a dia, que té una junta que es va reunint periòdicament i uns socis per quota, que fa activitats culturals (llibres, exposicions, conferències, cursos…) seguint l’esperit dels estatuts fundacionals, i que publica una revista com esta.
Cartell a l’esquerra de la porta de la notaria: “Horario de atención al público: lunes a viernes, 09:00-13:30. Horari d’atenció al públic: dilluns a divendres 09:00-13:30”. Cartell a la dreta: “Para consultas, pedir cita previa 976 63 84 99. Per a consultes, demanar cita prèvia 976 63 84 99”. No m’ho puc creure!
Panxo Sánchez, nascut a Oriola (Baix Segura / la Vega Baja) el 1982, és el vocalista i compositor de Zoo, la banda valenciana més carismàtica del moment. Germà del també músic Pablo Sánchez —cantant i compositor de La Raíz i Ciudad Jara—, va participar molt activament a la presentació de Zoo Il·lustrat, un projecte que reuneix pedagogia, música i concienciació lingüística, els passats 30 de juny i 1 de juliol a Pena-roja. Va oferir un taller de rap per als xiquets mentre el poble s’omplia de color i música… en valencià.
De no ser les que obren alguns masos, han desaparegut aquelles claus grans de ferro que no cabien a la faldriquera. Les han substituït altres més llugeres d’alumini, que han anat variant al mateix temps que s’han reforçat los panys i blindat les portes per posar la cosa difícil als lladres. No queden tampoc, inútils, aquells picaports del mateix ferro, que avisaven de què hi havia algú al carrer demanant pas, però se’n troben de supervivents tant a les portes nobles d’alguna casa restaurada, forjats per un ferrer artista, com rovellats a les velles i buides de les nostres viles.
Los nous governs autonòmics de coalició entre dreta i ultradreta han encomençat a ficar en pràctica polítiques regressives pel que fa al català i enfortir la presència del castellà, que creuen amenaçat o, simplement, superior. Actuen en llicència per anular qualsevol diferència, seguint un modus operandi que es concreta en la supressió de subvencions a les associacions que treballen per la llengua i cultura autòctones, en l’acció restrictiva a l’ensenyament i en eliminar distincions o activitats culturals en català. A la comunitat valenciana, en dos models d’escola segons la llengua vehicular, la Llei de Plurilingüisme eliminarà el 25% d’ensenyament en valencià a les comarques castellanoparlants mentre que a les valencianoparlants lo 25% sirà en castellà; ja han suprimit l’Oficina de Drets Lingüístics. A les Illes Balears, on hi ha un sistema educatiu d’immersió en català, es pretén la segregació en nom de la llibertat de la família a elegir l’elecció de la llengua. També s’hi ha eliminat la Direcció General de Política Lingüística, igual que a Aragó. A la nostra comunitat lo dret a l’ensenyament en la llengua materna equival a una solitària assignatura optativa tant a la franja catalanoparlant com a les zones de l’aragonès, però en l’actual context tot pot anar a pitjor. La recent constituïda Academia Aragonesa de la Lengua persistís sense la minsa subvenció que tenie i encara a un despatx minúscul sense seu pròpia. S’han acabat les subvencions. I tant lo president Azcón com lo vicepresident Nolasco van exercint de filòlegs aficionats en seu parlamentària i fora d’ella, obsessionats en la denominació científica de “català”, que ells canvien pels eufemismes d’“aragonés oriental” o els noms de les variants locals. No sé quina nosa los podem fer els quatre gats que parlam català a la zona oriental —o els encara menys parlants de l’aragonès—, pocs i en evident regressió; no m’explico quina por fem, desperdigolats a la Franja desestructurada, encara sense massa consciència de lo nostre davant del castellà oficial, fort, prestigiat i conegut per tots. Ignorància, exageració, mala fe i catalanofòbia atàvica.
La nostra web Temps de Franja utilitza cookies pròpies i de tercers per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continues navegant entenem que n'acceptes el seu ús de conformitat amb la nostra Política de Cookies.TancarVeure més informació
