Arqueologia del Nadal: del foc rural al ‘kitsch’ global*

Escrit per M. D. Gimeno Puyol a 16 de desembre de 2025

bookmark_fill [#1227] Created with Sketch. Publicat a

// M. D. Gimeno Puyol

Cada Nadal és un espill del país que érem i del que volem ser, projecció d’una sèrie de tradicions que se superposen les unes a les altres. A la meua memòria particular d’estes festes me’n queden tres, d’intensitat variable: los majestuosos Reis Mags de les nits de la infància, l’eco imperceptible del tronc de Nadal contat per mi pare però no mi per mi mare i el flamant Pare Noel incorporat pels més jóvens de la família. Tres capes simbòliques d’orígens i temps diferents. Lo tronc de Nadal primer naxia d’una societat rural que, al ritme les estacions i la relació directa en la terra, unia al voltant del foc famílies extenses que convivien a una mateixa casa en un ritual de simplicitat màgica: fent cagar torrons i pixar vi blanc invocava enmig de l’hivern a l’abundància. Vingut d’un món pagà insondable, s’ha reviscolat en algunes escoles recordant una tradició de l’àmbit catalanoparlant, aliè a l’Aragó oficial però molt present a Catalunya. Los Reis Mags del calendari cristià, celebrats a la litúrgia, han anat creixent alhora al calendari emocional gràcies a l’esplendor de les cavalcades, amplificat per la televisió, que es multipliquen també a les viles que encara tenen xiquets: les carrosses i els vestits brillants damunt d’un tractor són capaços de sorprendre’ls cada volta més grans, obstinats a creure —o dir que creuen— en màgies per no abandonar la infància. Des de fa ja temps, s’ha afegit en força a la celebració lo Pare Noel, figura importada d’un nord a on neva sovint, que recorre països sobre un trineu volador. Un imaginari exòtic, simpàtic i irresistible, que les pel·lícules anglosaxones i els centres comercials han sabut convertir en icona global, rei mediàtic que arriba ràpid al principi de les vacacions escolars, desplaçant sense resistència les altres narratives. Així lo tronc modest, tapat en una manta vella, que pervivia tranquil fa uns cent anys, és arqueologia i símbol d’un món rural que es desfà entre les llums de la globalització urbana i de les sirenes del consum.


*Publicat a Diario de Teruel, 13 de desembre de 2025

Etiquetat a