Acaba d’eixir el número 147 de Temps de Franja, la “Revista de les comarques catalanoparlants d’Aragó”, tal com es subtitula. Sirà un número especial per celebrar els seus vint anys, des de novembre del 2000. Durant este temps s’ha encarregat de ser la veu de l’anomenada Franja d’Aragó, zona que compartís la llengua autòctona, minoritària i no oficial, i que s’estén per un estret territori a l’est de la comunitat autònoma, mal comunicat entre sí, des dels Pirineus al naixement al riu Matarranya.
Separat de la mimesi clàssica, l’art contemporani inventa, imagina, provoca… Ho fa a les grans metròpolis o també lluny d’elles en zones poc poblades com la comarca del Matarranya. Los arquitectes Christian Bourdais i Eva Albarrán impulsen ací Solo Houses, un interessant projecte a molts kilòmetres de la seua galeria al madrileny barri de Salamanca.
L’invent antiu del llibre ha mostrat la seua força en estos temps confinats. Llibreries i editorials los han venut per correu, i el format digital ha continuat escampant-se, inalterable i més fort en les circumstàncies, també accessible en préstec bibliotecari. Dos formats i una mateixa necessitat lectora. Imprès, però, té una presència incontestable i fascinant, que aguanta bé la competència digital.
Es presenta a Tarragona A History of Catalan Folk Literature
// M. D. Gimeno
La URV va acollir divendres 14 de febrer la presentació d’una nova i important publicació: A History of Catalan Folk Literature. Coordinada per dos professors del Departament de Filologia Catalana, Carme Oriol i Emili Samper, és fruit del treball de 15 especialistes en folklore de diversos àmbits del domini lingüístic català.
Escolto amb atenció les reflexions de Miguel Ángel Berna, aconvidat a impartir una conferència a la Universitat Rovira i Virgili. Molt reconegut, acumula una experiència de més 40 anys als escenaris de tot lo món ballant jotes i creant espectacles admirables. La jota tradicional va ser aniquilada durant los quaranta anys de dictadura, i lo que queda es “postureo”: balls acrobàtics i rígids, amb balladors distants entre sí,
Enguany la vila de Maella ha estat de sort. La loteria de Nadal ha dixat allí uns quants milions d’euros del primer premi. Ha estat molt repartit, en forma de participacions de 5€ del número 26.590, adquirit pel Centro Aragonés de Reus, del qual és soci un maellà resident allí, Àngel Mindan. Les ha anat venent
A l’anterior Temps de Franja apareixia una crònica sobre el lliurament “clandestí” del Premi Guillem Nicolau. Dedicat a un humanista del segle XIV, rector de Maella, ha viscut una trajectòria intermitent i discreta des de la primera concessió l’any 1986.
La llibreria Documenta de Barcelona va reunir el dilluns 26 de novembre uns quants apassionats dels contes. Es tractava precisament de la presentació de Passió pel conte (Voliana Edicions, 2018), un recull de 32 relats breus, precedit de 6 reflexions sobre el gènere, à càrrec d’un total de 36 autors, que va congregar alguns d’ells i un bon nombre d’assistents. L’editor i també contista Jordi Solé Camardons va fer una reivindicació del conte, “fruit d’un impuls”, envers la novel·la, “fruit d’un projecte”; l’extensa relació dels seus contistes preferits era la prova de la seua vitalitat i qualitat dins de la literatura catalana, tot i que va constatar un cert menysteniment al moment actual, en què triomfen best sellers de moltes pàgines.
