Gran Recapte 2018
Campus EbreFolk 2024 Móra d'Ebre

Sant Antoni popular*

// María Dolores Gimeno

Sant Antoni Abat és un sant primerenc, que reapareix cada 17 de giner en este món de comunicacions audiovisuals i en continua evolució tecnològica. És un supervivent popular a la nostra geografia rural d’uns temps en què l’agricultura era majoritària, és a dir, fa uns pocs anys pretecnològics, quan los animals presidien les faenes agrícoles o constituïen la base de la subsistència, criats a casa. Humil patró de l’estament popular a l’antiua corona d’Aragó, en lo gorrinet davant del cavaller Sant Jordi dels nobles, ara la seua festa és d’interès turístic a la comunitat autònoma, una etiqueta moderna. Al Matarranya se li han dedicat festes estos dies entre la devoció i el folklore. La part religiosa se manté en les celebracions de missa i professó i la benedicció tradicional d’animals, que ara siran mascotes. A Massalió fan los tres tombs al voltant del sant, i a Queretes la proclama en vers de les “lobes”. D’origen medieval, los diables o diablets apareixen a la Torre del Compte a la plega, a la foguera de la Freixneda i a la de la Portellada a fer el ball del Muixó; a Vall-de-roures són diableres. És una celebració comunitària, que pot encomençar anant junts a buscar llenya. A alguns pobles volten per les cases fent plegues de productes típics, sovint a càrrec de xiquets, que a Torredarques fan una esquellada; al final hi haurà la subhasta (Fondespatla, Ràfels, Valljunquera, Mont-roig). Lo foc marca la reminiscència pagana, element central que convoca cenes populars al seu voltant, seguit de balls en orquestra o disco-mòbil jove. La festa se reinventa, unint usos nous a la tradició local o engolint-la. A Vall-de-roures la missa és “baturra” i va seguida pels “dichos” satírics de José Serrat “lo Bitxo”, en lo seu mocador i faixa des del balcó de l’ajuntament, que als anys 70 usava la llengua autòctona i ara castellà del tot. A Pena-roja van organitzar alhora la jornada cultural “Terra de maquis”. I a la Torre del Compte van cremar “l’arbre dels desigs”. Lo foc purificador s’ha encès també per les comarques veïnes.


*Publicat a Diario de Teruel, 20 de gener de 2024

Tags:

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: