La divulgació artística a través d’obres originals és sempre una bona notícia, i més al medi rural, lluny de les galeries d’arts urbanes i dels principals museus. Tres poblacions del Matarranya, Vall-de-roures, Calaceit i Maella, han exhibit este estiu diverses exposicions d’artistes contemporanis de diferent significació i trajectòria.
Al castell-església de Vall-de-roures se’n poden veure encara dues. Del 27 de juliol al 15 d’octubre, a les Cavallerisses de la planta baixa, s’exposen les caricatures de Luis Grañena: uns 100 personatges ben coneguts de l’esport, la política, lo món del cine…., executats amb una gràcia i mestria que fa inútil indicar qui és qui.
Una adaptació de diverses narracions de Jesús Moncada, l’escriptor de Mequinensa, es va escenificar el passat 5 de juny al Teatre Tarragona, com a cloenda de la Mostra de Teatre Jove de Tarragona en la seua 25a edició. Dirigits per Eduard Muntada, actor, professor i adaptador del text, un grup de quinze alumnes de l’Aula Municipal de Teatre de Lleida van representar Lo poble, dies després de l’estrena a la seua ciutat.
Llengua, política i ciència se van donar la mà dins d’un seminari celebrat lo passat 4 de maig a Tarragona, a la Universitat Rovira i Virgili, entorn de José Ignacio López Susín, director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó. Ho coordinava Joan Josep Pujadas, catedràtic del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social, expert en l’etnolingüística de l’Alt Aragó, qui va elogiar del conferenciant l’excepcional circumstància de reunir preparació, militància i adequació al càrrec.
Entre mitjans del segle XVII i el primer quart del XX la família Membrado va residir a Bellmunt del Mesquí. Establerta per Juan Membrado, que s’hi va casar amb Esperanza Sabater l’any 1656, i extingida amb Juan Pío Membrado Ejerique, mort sense successió al 1923, representa gairebé 300 anys de presència i d’una creixent influència a l’àmbit local i més enllà gràcies a una posició econòmica, que des de la venda inicial de bestiar i de fer de prestadors, es va fundar en la possessió de terres i els va emparentar amb d’altres famílies de terratinents comarcals. Ramón Mur, descendent seu, ho conta a la novel·la Sadurija. Anales secretos de la casa Membrado (CESBA, 1990).
En este context d’enfrontament en què la llengua, desgraciadament, continua sent arma de combat polític, voldria recordar la meua experiència com a professora de Llengua i literatura castellana durant 18 anys a l’Ensenyament Secundari a Catalunya. Mai hai tingut durant tot eixe temps cap problema ni entre els alumnes ni amb d’altres professors o els equips directius.
Circumstàncies personals i una magnífica crònica del periodista Màrio Sasot (que ha publicat TdF), me van encaminar fa poc a l’exposició “Dicen que hay tierras al Este”. Vínculos históricos entre Aragón y Cataluña. Siglos XVIII al XX. Molt oportuna, vaig pensar, considerant este moment de banderes d’uns contra els altres, de política i veïnatge perillosament combinats. La cita de la cançó de Labordeta com a lema, suggeridora, apunta proximitats.
Raül González Devís va defensar el dia 2 de novembre la tesi doctoral titulada “Entre la resistencia y la supervivencia: Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón (1946-1952)”. Dirigida pel professor Josep Sánchez Cervelló, degà de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili, és fruit de set anys de recerca,
Comentant la missa funeral celebrada a Maella pel compositor José Peris Lacasa en una carta meua al número 134 de Temps de Franja, vai afirmar que sempre parlava en castellà quan venia a la vila.
La nostra web Temps de Franja utilitza cookies pròpies i de tercers per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continues navegant entenem que n'acceptes el seu ús de conformitat amb la nostra Política de Cookies.TancarVeure més informació