Matarranya: tres comarques i més que un riu

Escrit per M. D. Gimeno Puyol al 23 de febrer de 2021. Publicat a Matarranya

// M. D. Gimeno Puyol

L’impuls cultural i turístic, la normalització del català i l’evolució econòmica constituïssen les línies comunes estos vint anys a la secció del Matarranya, que a part d’esta comarca inclou les quatre viles del Baix Aragó-Casp i les del Bergantes-Mesquí dins del Baix Aragó-Alcanyís.

Molta de la informació prové de les múltiples activitats d’ASCUMA com les trobades anuals, edicions de llibres i CDs, fires… o de la Comarca, com les Jornades Culturals i el festival de teatre Matarranya Íntim. També s’han ressenyat les celebrades a diferents pobles, com los concursos de relats i pintura de Pena-roja, sense oblidar les de comarques frontereres com la Fira del Llibre Ebrenc i les provinents de noves associacions (Amics de Nonasp, la «Wirberto Delso» de Favara…). Cal ressaltar els homenatges a figures de la nostra cultura desaparegudes com Teresa Jassà o Toni Llerda. 2014 va ser l’any Desideri Lombarte, i les necrològiques han recordat Ramon Saura «lo Ciego de Mont-roig»; Gema Noguera, Virgilio Albiac i Romà Vallés, pintors; mossèn León Andía, rector de la Vall del Tormo; José Peris, compositor maellà…

En l’àmbit de la música s’han ressenyat les trobades de cant coral i el CD Música tradicional al Matarranya (2010), un cicle comarcal d’orgues des de 2005, trobades de grallers i dolçainers a Massalió, concerts de les escoles municipals de música, i, dins de gèneres més actuals, lo Franja Rock de l’Associació de Joves de Pena-roja i els concerts dels Draps, que han crescut junts amb esta revista. Entre els cantautors han reaparegut Tomàs Bosque i Àngel Villalba, i el Duo Recapte ha actuat a les escoles.

Trobada Cultural del Matarranya del 2017 a Mont-roig. / Carles Terès

Quant al patrimoni artístic, s’han restaurat esglésies, s’han senyalitzat monuments, s’han declarat alguns BIC i s’ha creat una ruta dels Ibers. S’han recuperat jocs tradicionals per iniciativa comarcal, Margarita Celma va aplegar amb els alumnes de primària cançons tradicionals a Cantem junts (2007), la festa popular de Sant Antoni és d’interès turístic d’Aragó (2010) i a Torredarques ha tornat lo ball del poll. Pena-roja va obrir una seu de Dinópolis i Valljunquera un arxiu fotogràfic de la memòria històrica comarcal. La de la Guerra Civil s’ha traduït en publicacions, xerrades i recreacions històriques i algun compte pendent com la fossa comuna de Mont-roig.

La defensa de la llengua i el dret d’estudiar català sense Llei de Llengües ha tingut ampli reflex en estes pàgines tant en els seus aspectes positius, com la creació del grup de pares Clarió el 2013 i la celebració d’una jornada a Calaceit el 2007 amb motiu dels 20 anys de la impartició de l’assignatura a les escoles, i aspectes negatius com los feits de la Codonyera al 2010 o la denúncia i judici a Artur Quintana al 2008.

En la qüestió de la normalització lingüística mos hem feit ressò de retolacions bilingües de carrers, voluntàries i sense empara legal, o de les guerres de cartells. Han sorgit alguns mitjans de comunicació en català com Ràdio Matarranya, la Veu del Matarranya de Favara, tres columnes a la premsa provincial i comarcal (La Comarca, Diario de Teruel i Compromiso y cultura) i la Televisió de Nonasp.

Al camp de la investigació hem valorat projectes com l’elaboració de mapes de la toponímia comarcal i la publicació de documents notarials en català del segle XIV a càrrec de Javier Giralt i Maite Moret.

L’economia, a cavall entre la tradicional agropecuària i l’expansió turística, ha vist nàixer nous projectes i algunes apostes dinamitzadores com lo Consell Regulador de l’Oli del Baix Aragó, rutes senderistes com la Via Verda, fires (la tòfona a Bellmunt, la bresquilla a Maella) i agents particulars, alguns premiats, com Aceites Arboleda de Valljunquera i el Restaurant Matarranya i el formatge de cabra de la Freixneda.

Entre els problemes recurrents, la demografia decreixent, la climatologia adversa i la crisi ramadera de 2008. L’enfrontament entre la part alta del Matarranya i la baixa per l’aigua de rec va acabar en acord i la construcció d’unes basses. Han continuat les reivindicacions de millors carreteres i la lluita per preservar el medi natural amb plataformes com la del Bergantes o la Gent del Matarranya, contrària a un macroparc eòlic. En definitiva, un territori viu, que lluita per continuar sent-ho.