Com que l’estiu és vagarós, he estat endreçant per enèsima vegada els calaixos on deso retalls i fotocòpies dels temes del meu interès. Del munt de paperassa, van aguaitar unes notes i fotografies sobre Vil·la Fortunatus —el jaciment romà que tenim vora el poble— i vaig tornar a fantasiar —efecte, sens dubte, de la canícula estival que ens toca patir a la ribera del Cinca— sobre les persones que devien viure en aquest mas amb vistes a les ufanoses vores del Cinca i a les espectaculars postes de sol del Plla.
Núria conduïa a poc a poc gaudint del paisatge d’oliveres i ametllers per una carretera comarcal molt estreta, quedaven uns sis quilòmetres per a arribar a la N-232 que va des d’Alcanyís a Saragossa. Començava a ploure quan, després d’un revolt molt tancat, gairebé atropella un jove negre que caminava amb una gran motxilla.
La posada en marxa de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua l’1 d’octubre de 2021 era necessària per a la normativització dels idiomes minoritaris de l’Aragó, l’aragonés, el benasqués —legalment sota l’aixopluc de l’aragonés— i el català. L’AAL “està al servei de la societat aragonesa”, la seua tasca és “protegir el llegat dels nostres avantpassats, amb la finalitat de preservar-lo i transmetre’l, sempre amb rigor científic” i té com a atribució “establir les normes de l’ús correcte de l’aragonés i del català”.
Darrerament hi ha hagut una certa polèmica arran de l’ensenyament de la llengua a la Vall de l’Isàvena. Pel que fa a la qüestió caldria fer algunes consideracions prèvies: lluny de les elaboracions virtuals tenim la realitat dels parlants i la intel·ligibilitat mútua, i resulta indiscutible que quan aquesta intel·ligibilitat és recíproca en més d’un 90% i s’acosta al 100% estem parlant de la mateixa realitat, llengua o diasistema; de fet un diasistema té una mateixa llengua en els orígens, si voleu una “protollengua”, que per avatars històricopolítics ha esdevingut dos, o més, llengües oficialment diferents però mútuament intercomprensibles, com seria el cas de les llengües escandinaves o del gallec i el portuguès, i, també, de l’occità, el català i —per a alguns— el ribagorçà sud-occidental, que inclouria el ribagorçà baix-occidental i el mig-occidental, malgrat l’exigüitat de parlants d’aquest darrer.
Hi ha relació entre nivell socioeconòmic i les possibilitats de patir una malaltia? Tot i que soni estrany, sí, ja que són molts els exemples que tenim al nostre abast els professionals sanitaris per entendre sa importància de la renda de sa persona i per què aquesta pot condicionar, afavorir o predispondre a patir determinades malalties.
Fa temps, recordo que, a l’aparcar el meu cotxe a Benassal, em vaig trobar amb una agradable sorpresa: era una pintada contra la pluja àcida de la central d’Andorra. Vaig prendre unes fotografies, ja que considerava que era un testimoni d’un temps i de les protestes que van travessar els tres territoris contra un problema ecològic greu.
Gràcies, entre altres coses, al retrat meravellós que en va fer Blasco Ibáñez, tothom sap de què parlem si diem horta. No, no em refereixo a les històries truculentes que el bo de Vicent relatava al voltant de l’horta, sinó a l’horta com a paisatge. En qualsevol cas, una bona definició d’horta que fem a Fraga é aquella terra que rep l’aigua del riu, sigue a través de les seclles que van fer en temps dels àrabs o sigue a través del reg de tubs de pressió.
Recentment hem pogut llegir un tweet de cert historiador ribagorçà especialitzat en història medieval on al·ludeix despectivament a «irredemptistes catalans», «il·luminats ribagorçans» i «xapurriadistes». Anem a pams, i pensem que no tothom és igual i que cal destriar el gra de la palla.
La nostra web Temps de Franja utilitza cookies pròpies i de tercers per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continues navegant entenem que n'acceptes el seu ús de conformitat amb la nostra Política de Cookies.TancarVeure més informació