// Carles Sancho

Acabo de rebre una comunicació de l’amic Artur Quintana coordinador de les col·laboracions a la revista Compromiso y Cultura, editada a Alcanyís, i quedo gratament sorprès de la quantitat de participants en l’ambiciós projecte periodístic iniciat el 2015. La publicació mensual d’actualitat crítica i cultural del Baix Aragó Històric, majoritàriament en castellà, edita cada número dos pàgines en la nostra llengua.

// Roberto Albiac

Potser és un dels meus primers records d’infància: uns tres anyets, mirant per davall de tomateres emparralades i bellugant fulles d’enciam per a organitzar carreres de caragols. Segurament, d’eixa manera, vaig descobrir què ere un hort. Gràcies a açò, dècades més tard, vaig viure un moment proustià al Parque del Agua-Luis Buñuel de Saragossa: passejava pel “Recorrido de los Alimentos” del jardí botànic quan un xiquet i la seua mare se van aturar davant d’un cartell, en veu de lector inicial vaig escoltar “TO-MA-TE-RA… ¡mamá, eso de ahí es una tomatera!”. “Poques competicions de caragols haurà fet este pobre crio”, vaig pensar.

// Roberto Albiac

Fa 10 anys que este mateix dia seguisco un ritual: posar a la llavadora dos samarretes, una lluïx lo nom de la meua penya, l’altra té a l’esquena en lletres grans “Comissió de Festes”. Això vol dir que és lo demà d’aquells dies anunciats per unes banderetes que el cerç movie a La Plaça i que es van acabar entregant centenars de racions de “llanguanissa en xiringol” lo Dia del Gos (tal i com designam a l’últim dia).

// Robert Albiac Balaguer

Has acabat los teus estudis secundaris i no saps quina titulació en futur estudiar? No trobes faena en lo teu currículum actual i te vols reciclar? Si eres d’eixes persones que viuen preocupats pel mercat laboral, potser t’hauries de plantejar estudiar Filologia Catalana, t’ho dic per experiència.

// Carlos Grifoll*

Tan sols deu dies a la regió del Tigray, al nord d’Etiòpia, per fer me qüestionar molts dels valors del desenvolupat món occidental, i com membre d’aquest primer món, molts d’aquestos suposats valors que en lo temps he adquirit.

Aquest ha sigut el meu segon viatge al Tigray com a membre de l’ONG ADIA. Al primer viatge vaig posar els peus a un món nou i desconegut per mi. Vaig aterrar allà en lo compromís ferm de seguir la tasca, que ara fa vint anys, va assolir ADIA en vers a la població del Tigray. La línia primera i principal, que seguim mantenint a dia d’avui, a sigut donar suport alimentari a les xiquetes i xiquets menors de cinc anys en greu perill de desnutrició.

// Roberto Albiac

Durant un curs de la meua etapa estudiantil, despertava cada matí en la panoràmica del 8è pis de la Residència d’Estudiants de la Université de Pau et des Pays de l’Adour. Contemplar des del Bearn l’espectacle de com la climatologia anave modelant tots los dies aquella frontera natural va fer que cresquere la meua fascinació per tot lo que representen los Pirineus: paisatges, pobles, llengües… Un dia vaig descobrir per casualitat l’occità ─i em vaig enamorar d’ell─ en un pamflet universitari del Med’Òc (Movement deus Estudiants d’Occitania) repartit quan anava a entregar documentació Erasmus, lo vaig retrobar bussejant pel dial en Ràdio País i sols va reaparèixer puntualment als cartells promocionals del Carnaval Biarnés i de l’escola Calandreta.

// Glòria Francino

El dia 11 de desembre de 2017 ha estat un dia trist per al Museu de Lleida i la seva gent; en canvi, per a la població de Vilanova de Sixena ha estat un dia d’eufòria i d’alegria, i s’entén, perquè les obres conservades, restaurades i comprades per la Generalitat de Catalunya, procedents del Reial Monestir de Santa Maria de Sixena, 43 d’elles, han tornat al seu lloc d’origen.

// Natxo Sorolla

«Estoy enamorado de cuatro babys. Siempre me dan lo que quiero. Chingan cuando yo les digo. Ninguna me pone pero». A les nostres societats compatibilitzem la contradicció que signifique que el sentit comú sigue feminista i que la música que més sona és lo reggaeton, florit de missatges masclistes. I esta contradicció alguna cosa té a veure en la despoblació. Al final, los sentiments i les baixes passions expliquen molt.