Els territoris rurals com els nostres, a banda i banda d’aquest pont gòtic sobre el riu de les Truites, hem estat històricament maltractats, menystinguts i oblidats per les administracions. Ens han posat l’etiqueta amb l’adjectiu de territoris buits o, potser més acuradament, buidats, però des d’ací reivindiquem la nostra ciutadania de primer nivell, en igualtat de condicions que qualsevol altre territori, i exigim el manteniment i millora de tots els serveis públics de les nostres comarques. Perquè aquesta terra no està buida, està plena de somnis, d’il·lusions i d’esperances de joves que volen créixer, formar-se i viure als seus pobles.
L’educació pública és l’únic garant que tenim als pobles perquè aquestes generacions més joves puguen desenvolupar-se en igualtat de condicions formatives que als entorns urbans. Per tant, instem a tot el veïnat dels nostres pobles a defensar-la aferrissadament.
L’administració pública, lluny de defensar els serveis públics, ha emprés una deriva extremadament perillosa de retallades que aboquen la població a fer ús de l’oferta privada que, paral·lelament, estan sent regada amb sucoses aportacions econòmiques de l’erari públic.
Al mateix temps, l’ens públic mira d’enfrontar els destinataris del servei, les famílies en el cas de l’educació, amb els professionals que l’ofereixen, els i les docents. Des del col·lectiu docent no els farem el joc, no caurem en eixe parany. Aquest és un problema de desmantellament dels serveis públics i és per això que ens manifestem i alcem la veu. Perquè tothom prengue consciència del que s’està orquestrant.
Avui ens trobem ací, aragonesos i valencians, per fer evident que aquesta destrucció dels pilars de l’estat del benestar no és exclusiva d’una administració o d’una altra, sinó que és un corrent ideològic que sota el paraigües d’una pretesa llibertat educativa ens aboca a la precarietat. Perquè tinguem-ho clar, al full de ruta de les retallades els nostres centres rurals hi són i tard o d’hora ens arribarà l’onada del desmantellament.
Ens trobem a la Pobla del Bellestar com a símbol d’unió d’uns territoris que mai hem viscut d’esquenes, sinó tot el contrari. I és des del vessant de l’educació que aquesta germanor es fa més evident. La Pobla va albergar a mitjans del segle XX una escola rural on acudien xiquets i xiquetes dels masos del voltant, de l’Anglesola i de Vilafranca. Avui, el riu el creua diàriament l’alumnat que, des dels pobles de l’Aragó, ve a Vilafranca a cursar el batxillerat o algun cicle formatiu. Podríem dir que som germans de riu.
Compartim molt més que un pont, compartim segles de relacions, costums i problemàtiques comunes i ara ens toca defensar aquells serveix públics que tant van costar d’aconseguir a les generacions que ens han precedit.
Per tot això, cridem ben fort que volem una educació pública, de qualitat i de proximitat!
Assemblees docents dels Ports, Alto Maestrazgo i Gúdar Pont gòtic del riu de les Truites
28 de maig de 2026