La primera menció documental de la jota a l’Aragó apareix en un llibre de visites pastorals de la Diòcesi de Tortosa del segle XVIII en relació a Calaceit, en què es prohibeix la pràctica d’aquest ball indecent sota pena d’excomunió. Desoint les advertències moralitzants, la jota va guanyar les places i va acabar pujant a l’escenari. Tanmateix, al territori de la Corona d’Aragó s’hi ballaven també altres danses i, d’altra banda, la jota no ha estat mai un ball exclusiu d’Aragó.
Lo pròxim dissabte 30 de setembre l’associació de recerca etnogràfica ESPAI DE SO de Tortosa farà la presentació del seu projecte “Eines innovadores per al foment, transmissió i recuperació de la música popular i tradicional com a mitjà de participació i cohesió social”, dut a terme amb altres entitats valencianes, piemonteses i portugueses i el suport de la Unió Europea.
Estan sent dies de sobreviure a unes temperatures realment insuportables, d’aguantar una xafogor fastigosa i un aire calent que sembla eixit del mateix infern. Dies, també, de ser testimonis d’un masclisme sufocant i bascós que ja es fa bola. Un masclisme ranci que fa pudor de carajillo i que entre “falta i gol” falte a tota dona que agarre per davant. És trist, però com, en el fons, los fets d’estos últims dies no han acabat de sorprendre a ningú. Pot ser perquè era un secret a veus o per aquelles velles actituds tan assumides de què els homes en situació de poder (o no) poden fer absolutament allò que vulguen en qui se trobon per davant, més encara quan aquelles que es creuen en el seu camí són dones joves.
Estem d’enhorabona. António Guterres, secretari general de l’ONU, va informar fa unes setmanes que l’escalfament global finalment ha acabat. Comencem ara una nova fase climàtica. Quines bones noticies, no?
Definitivament no. No ho són. Guterres ha informat que entrem ara a la etapa de l’ebullició global; després que este estiu les temperatures del planeta s’hagin multiplicat, i hagen fet rècords globals als quatre punts cardinals. Ara s’esperen condicions climatològiques exageradament adverses, una acceleració a la fosa dels casquets àrtics i antàrtics i una acusada falta d’aigua, sobretot al nostre país.
Segona conversa del “FEM CORRO” a Maella, un format en perspectives
// Redacció
Després d’un exitós primer “corro” sobre despoblació lo passat 4 d’agost, la plaça Alta de Maella va tornar a ser l’escenari d’un altre el dia 25. Ara els convidats eren Víctor Vídal, agricultor ecològic de la Portellada —i un dels promotors de la seua Fira de l’Hort i el Jardí—, i Javi Montaner, viticultor de Maella i propietari de l’empresa “Vinos Montaner”, en la Loli Gimeno novament com a moderadora, de l’Associació Guirigall de Maella, que ho organitza. Concebut com una conversa a partir dels coneiximents i pràctiques d’experts locals o de les comarques veïnes, en este cas van abordar el tema “Viure de l’agricultura: algunes reflexions”, una manera de continuar l’anterior “corro”, en què Marc Martí i Natxo Sorolla van destacar que les viles agrícoles són les úniques que encara retenen població.
Ja está obert el termini de preinscripció a les escoles d’Idiomes d’Aragó on el català és una de les llengües que s’imparteixen. Per aquest curs 2023-24 es pot cursar de l’A1 a B2 a Saragossa o a Montsó (on també es podran seguir els cursos a través d’una plataforma digital), C1 a Fraga i de B2 a C2 a Alcanyís (tots es poden seguir a través d’una plataforma digital i el C1 i el C2 són semipresencials amb classes també on line).
La preinscripció acaba el 23 de setembre, es fa on line, són 2 minuts, és gratuïta i és requisit per matricular-s’hi després.
Lo Trentenari: quinze matrimonis casats quan la Guiarra, als 1950 tenien la penya a una casa de la carrera Major mig assolsida per les bombes de Franco. En una premsa de raïms llogada, replegaven vi per tot l’any i així no se gastaven al bar ni un rial. De més jóvens, van fer excursions a l’Estanca i al pantà de Santolea en lo camió del Pelat. Com jo anava per allí en l’Oncle, un dia, refitolant pel rinconet més amagat de la bodegueta, vaig veure un calendari girat de cul cap a la paret, i en posar-lo de cara, pos que hi havie una dona despullada, i als vuit anys imagineu la impresió que me va fer…
Mossèn Anton Navarro i Grangé (1867-1936) és un poeta ribagorçà que va ser molt conegut, apreciat i actiu en els cercles culturals de la seva època, especialment a Lleida, Juneda, Barcelona i Sabadell. Va néixer a Vilaller, d’on era la seva mare, i va passar la seva infantesa i adolescència entre Vilaller, Viu de Llevata i Viella (d’on era el seu pare), a redós de les muntanyes de l’Alta Ribagorça i la Vall d’Aran; un paisatge pirinenc que va recrear en molts dels seus poemes. Va guanyar molts premis en els certàmens literaris que se celebraven en diversos llocs, i el 1922 va ser proclamat Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de Barcelona.
