Quina influència tenen les xarxes socials en els usos lingüístics? Quin impacte té l’algoritme digital d’Instagram o TikTok en la percepció de llengua dels estudiants de la Franja d’avui? Són percepcions diferents d’aquelles que tenen els joves del Baix Segrià, per exemple? Quin paper tenen els creadors de contingut en la creació d’un imaginari personal i col·lectiu? Quines polítiques lingüístiques cal dur a terme des de l’administració en aquest àmbit? Com pot el teixit associatiu contribuir a enfortir la llengua a partir d’aquesta nova realitat dels nostres dies?
Aquestes són només algunes de les nombroses qüestions que el divendres 21 de novembre van tractar-se a l’acte «Les xarxes socials, una amenaça al futur de la nostra llengua?» que l’Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC) que presideix l’historiador de l’art Pep Labat va organitzar al cor de Fraga a partir de les recerques de la Universitat de Lleida. Eren les 18 h de la tarda i la renovada sala d’actes del Palau Montcada —l’icònic casalot del segle XVII— ens recordava que si tenim futur, és perquè tenim història, parafrasejant aquell Congrés de Cultura Catalana d’ara fa mig segle.
Amb l’anàlisi de l’investigador de la Universitat de Lleida, Fernando Senar -autor de la recerca marc de la qual es presentaven les conclusions-, i les valoracions dels catedràtics de Psicologia i Sociologia de la UdL, Àngel Huguet i Cecilio Lapresta, —i d’aquell qui escriu aquestes línies, com a secretari de Plataforma per la Llengua—, aviat les interessants xifres acadèmiques quantitatives, els sorprenents gràfics i els percentatges de la presentació passen a generar debats d’actualitat participativa, per tal de recordar als presents que el demà ja és avui, i que les tendències són mesurables (i modificables).
Així, amb alcaldes, exregidors municipals, docents de català i actius de la societat civil es plantegen quines poden ser les claus d’un canvi de tendència que permetin anar més enllà de la realitat que ens evidencien les dades i superar l’actual situació d’emergència lingüística, amb una forta repercussió en l’ús social quotidià i el prestigi global de la llengua. Sorgeixen nombroses idees: des d’oferir eines als estudiants de català que tinguin interès en la creació de continguts d’actualitat per tal que puguin desenvolupar els seus projectes, fins a reconèixer i projectar els nous talents franjolins per situar-los en un star system autocentrat en llengua catalana, passant per la connexió dels referents digitals de la Franja amb aquells dels diferents territoris del domini lingüístic.
Amb tot aquest seguit de qüestions plantejades —i la possibilitat d’obrir noves vies d’actuació en l’àmbit educatiu, social i mediàtic—, l’anunci de noves recerques de la Universitat de Lleida al voltant de la matèria ofereix les bases per tal de transformar la situació actual i fer del català, també, la llengua de les pantalles.
Publicat a Temps de Franja n.169, abril 2026