Després de la Declaració de Mequinensa de l’1 de febrer del 1984, eixe mateix setembre, van iniciar-se les classes de català en les aules de la Franja que ho van demanar com una assignatura optativa per als alumnes dels centres de Primària i Secundària. D’això ja fa més de quaranta anys.
En la Declaració de Mequinensa, signada pel Conseller de Cultura del Govern d’Aragó José Ramon Bada, originari de Favara, i representants de 17 ajuntaments franjolins, es proposava, entre altres iniciatives per dignificar i promocionar la nostra llengua «…que el català pugui ser ensenyat com assignatura optativa, i per ara en fase experimental, a les escoles i centres d’ensenyament dels municipis de la Franja oriental d’Aragó que ho demanin».

Aquell mateix curs 1984-85 «en fase experimental» van ser nomenats 6 professors de català, va arribar l’assignatura a 12 centres, a 791 alumnes que van optar per estudiar la seua llengua i a un total de 10 municipis de la Franja. Areny de Noguera, Montanui i Pont de Montanyana a la Ribagorça, el Campell i Tamarit a la Llitera, Fraga —tres centres— i Mequinensa al Baix Cinca i Favara i Nonasp al Baix Aragó-Casp. Entre estos 12 centres dos n’eren de Secundària a Fraga i Tamarit de Llitera. Deu cursos més tard, el 1994-95, els centres ja comptaven amb 24 professors de català, que ensenyaven a 3.050 alumnes, de 34 centres i de 29 municipis. L’assignatura de català arribà també a la comarca del Matarranya —Calaceit primer i després Arenys de Lledó, Massalió i Queretes. Des del curs 2003-2004 totes les viles de la comarca compten amb professorat de català en els seus centres d’ensenyament. A la del Baix Aragó l’assignatura de català s’oferirà a l’alumnat el curs 2004-2005 al CRA de Castellot d’on formen part les escoles d’ Aiguaviva de Bergantes, la Canyada de Beric i la Ginebrosa. I també el municipi de Bordón, a la veïna comarca del Maestrat.
En l’article d’Artur Quintana «L’ensenyament de l’aragonès i del català», publicat a la revista Compromiso y Cultura el març del 2023, l’autor escriu que durant el curs 2021-2022 el català s’estudiava a 37 centres aragonesos per un total de 4.150 alumnes. Però Quintana es lamentava que algunes poblacions de la Ribagorça de parla catalana els centres d’ensenyament no ofereixen l’assignatura de català si no l’aragonès —les Paüls, la Pobla de Roda, Lasquarri, Llaguarres, Jusseu i Torres del Bisbe. A la Llitera, a Sanui, passa el mateix, aragonès i no català, com hauria de ser, i a Sant Esteve de Llitera i Peralta de la Sal, viles catalanoparlants, sense l’opció d’aprendre l’alumnat la llengua pròpia. Al Baix Aragó ni a la Codonyera, ni a la Torre de Vilella, ni a Bellmunt del Mesquí els centres tampoc ofereixen la possibilitat d’estudiar el seu català. Com és ben evident encara tenim molt per recórrer en l’ensenyament de la llengua pròpia del territori en els centres educatius aragonesos. Cal continuar endavant, malgrat els reiterats entrebancs, per dignificar-la i promocionar-la.

Esta última legislatura s’ha suspès el Programa Jesús Moncada, iniciat el curs 2001-2002, que portava als centres activitats i tallers d’animació cultural en català i també la celebració del Dia de la Llengua Materna amb iniciatives engrescadores i molt participatives. Essencials sobretot en les escoles rurals de les nostres viles. Els centres franjolins participen en la revista Temps de Franja amb el suplement Temps d’escola, on es recullen les notícies i l’activitat de l’alumnat de l’assignatura del català i que va iniciar-se el curs 2017.
A més de les escoles i dels centres de Secundària, a la Universitat de Saragossa també hi tenim una bona oferta, des del curs 1985-86, i un excel·lent professorat per estudiar llengua catalana. La Declaració de Mequinensa, fa més de quaranta anys, ja ho proposava «Que la universitat de Saragossa, dins dels seus plans d’estudis i d’investigació es faci càrrec de les necessitats culturals i lingüístiques d’Aragó». I ja està consolidada, amb molt bona acceptació d’alumnat, l’assignatura de català a les Escoles Oficials d’Idiomes d’Alcanyís, Fraga, Montsó i Saragossa.
Publicat a Temps de Franja n.169, abril 2026
