Senyor director.
Una felicitació pels dos últims editorials de Temps de Franja. El del número dels «25 anys» em va parèixer exemplar, amb una repassada excel·lent del recorregut de la revista i la crida a la continuació de la publicació al servei de les comarques que conformen el que convenim a dir Franja de Ponent —per cert, passem de llarg de la cita del president de la Comunidad.
L’editorial del número 168, «La vigència de noves fronteres», el trobo valent, és una denúncia contundent dels greuges que sofreix la Franja; de fet, al meu entendre, es tracta dels greuges que justifiquen l’existència d’aquest ens inventat que és la Franja de Ponent, sostingut per iniciatives com les que hi ha darrere de TdeF.
I ací és on, si m´ho permeteu, jo hi vull ficar l’accent. No són les fronteres, o no només les fronteres; es tracta d’injustícies, la injustícia històrica que hi ha darrere totes les fronteres que presenteu dolorosament a l’editorial: allò que hi dieu de la Sanitat, les relacions amb els mercats catalans, la vergonyosa segregació del bisbat, la desnaturalització del calendari de les festes…, la Llengua! Sí, tot això ens hauria i ha de de moure al clam i a la reivindicació i eixir de l’estat de masoquisme en què ens trobem instal·lats i buscar la manera de superar les injustícies.
Només em sobra de l’últim editorial allò que «el nostre tarannà no és incompatible amb l’Aragó ni amb l’Estat». Què voleu que us diga…
Francesc Ricart · Subsriptor
Publicat a Temps de Franja n.169, abril 2026