L’Enclave Cultural és un cicle d’activitats culturals organitzat per l’Ajuntament de Sant Esteve de Llitera. Enguany s’ha fet la vuitena edició, amb una gran varietat d’actes i un notable èxit de participació. Són unes jornades culturals atípiques per la seua durada i intensitat, que han abastat pràcticament tot el mes de març, a acte diari. Van començar el dia 7 amb la inauguració d’una exposició i van acabar el 28 de març amb una fira d’artesania i alimentació. Un programa digne d’una capital, però fet per un poble de 672 habitants. Té mèrit.

Per a descriure-ho de manera sintètica, direm que enguany s’han programat quatre conferències, una del pintor Fernando Alvira sobre el bicentenari de Goya, una de l’astrònom Ricardo Laviña sobre mitologia i constel·lacions, una altra de la historiadora Silvia Isábal sobre els conflictes socials derivats de la rivalitat entre dues famílies locals (els Barber i els Salas) durant els segles XVIII i XIX, i una altra del fotògraf Joaquín Murillo sobre les esglésies romàniques existents a la Llitera. Esta última en el marc de l’exposició sobre el tema organitzada per l’associació Litera Full-Frame que, com ja vam ressenyar en un article previ, va rotant per diferents municipis lliterans.
El cicle de l’Enclave Cultural va permetre veure també una exposició dedicada al naturalista Félix de Azara. Nascut a Barbuñales (Somontano) el 1742, l’home va fer carrera militar fins que va esdevenir naturalista per accident, quan el 1781 va ser anomenat cap d’una delegació per a marcar els límits fronterers entre les colònies portugueses i espanyoles, entre els rius Paranà i Paraguay. La comissió portuguesa que havia de fer de contrapart no s’hi va presentar i Azara va matar el temps cartografiant el territori i prenent notes de tot tipus d’animals que trobava, molt exòtics per a qualsevol europeu de l’època. La missió només havia de durar uns mesos, però Azara s’hi va quedar vint anys. Els seus estudis van inspirar moltes obres científiques posteriors, en particular la de Charles Darwin, que el cita diverses vegades a l’Origen de les Espècies.

Els actes musicals tampoc no hi van faltar, com l’espectacle de guitarra i percussió de Gloria Geberovich i Elena Arnaldos, o els concerts dels Indeseables (rock tamarità), Bellera o Chela i Gabriela (aquests darrers en el marc de la fira d’artesania). Hi va haver també diversos actes literaris, com la presentació del llibre ‘Juegos y recursos de un titiritero’, de Paco Paricio, ànima dels Titiriteros de Binéfar, fins al taller d’escriptura creativa impartit per Daniel Tejero i Roberto Malo, passant per diversos conta-contes per infants i per adults. A més, el dissabte 14 de març, es va representar amb gran èxit una original versió de l’obra de teatre ‘La Cena de los Idiotas’ per part de la companyia Talía Teatro, de Montsó, que va omplir de gom a gom el local social.

Les activitats culinàries hi van tenir el seu lloc, amb un concurs de cuina de ‘Perolada’, un tast i maridatge de cerveses artesanes, a càrrec d’Espina de Ferro (cervesers de l’Anoia), i una activitat d’elaboració i tast de ‘coqueta’ (que en altres llocs de la Llitera anomenem ‘pataca’). En definitiva, cal reconèixer que l’ajuntament de Sant Esteve s’ha pres la cultura molt seriosament i s’ha proposat compartir-la i fer-la arribar a tothom.
Publicat a Temps de Franja n.169, abril 2026
