Un any més a Prada de Conflent (Catalunya Nord) s’ha celebrat la tradicional Universitat Catalana d’Estiu. Aquest any es va complir la 56 edició, Déu-n’hi-do!
En aquesta edició la presència de la Franja ha estat molt important. El dia 17 d’agost a l’auditori del Liceu Renouvier, en Tomàs Bosque va presentar el disc que canta a Desideri Lombarte.
Mirador fou un setmanari de literatura, art i política, fundat a Barcelona per Amadeu Hurtado i Miró el 1929. El primer número apareix el 31 de gener. La revista era una publicació de qualitat, tant des del punt de vista formal com de contingut, en la línia que les revistes culturals havien tingut en la Catalunya modernista.
La Tinença de Benifassà és una comarca històrica i natural del País Valencià, molt a prop de la comarca dels Ports i també del Matarranya, que actualment es troba integrada en la comarca del Baix Maestrat, malgrat que sempre ha estat més unida, potser per l’orografia, a la comarca dels Ports i també a les Terres de l’Ebre. Des del punt de vista judicial, fins fa poc, pertanyia al districte de Morella i, des del punt de vista eclesiàstic, pertanyia a l’arxiprestat de Santa Bàrbara, avui Montsià —la Tinença. La joia de la corona és el Reial convent de Santa Maria de Benifassà.
La Generalitat de Catalunya va dedicar l’any 2022 a recordar i honrar la figura de Nativitat Yarza Planas amb motiu de complir-se els 150 anys del seu naixement. Malgrat que ha passat més d’un any, encara diverses institucions i municipis catalans organitzen actes i exposicions per a distingir la seva personalitat.
Nativitat Yarza Planas va ser una política, una mestra catalana i la primera alcaldessa d’Espanya, elegida democràticament en les eleccions de gener de 1934, en la candidatura d’Esquerra Republicana de Catalunya en la població de Bellprat.
Algun dia s’acabarà definitivament la remodelació de la carretera que va d’Alcanyís a Morella, coneguda com l’N-232. Actualment, ja es poden recórrer els 65 km que hi ha de distància entre les dues ciutats en uns 40 minuts.
En aquells temps, malgrat que per la carretera encara circulaven cotxes tirats per cavalls, carros, tartanes i diversos animals apropiats per fer viatges, quan es va posar en marxa aquesta carretera, a principis del segle XIX, va ser tot un gran esdeveniment.
Joan Esculies i Serrat (Manresa, 1976) és un historiador, periodista i escriptor català. Principalment, ha publicat biografies, assaigs i articles acadèmics centrats en el catalanisme polític del segle xx. Ha estat guardonat amb diversos premis, entre d’altres, el premi Gaziel de biografies i memòries i el Carles Rahola d’assaig.
Darrerament ha publicat dues obres importants: Tarradellas, una certa idea de Catalunya (Pòrtic, 2022) i Josep Fornas, el solucionador (Pòrtic 2022).
En la primera l’historiador ha escrit una biografia exhaustiva i perspicaç, més enllà d’interessos partidistes. El treball d’Esculies permet conèixer l’evolució de Tarradellas a partir de les coincidències i discrepàncies amb figures com Francesc Macià, Lluís Companys, Carles Pi i Sunyer, l’abat Escarré, Josep Benet, Jordi Pujol, Adolfo Suárez o el rei Joan Carles.
El 13 de gener de 2020 ens va deixar l’escriptora Isabel-Clara Simó i Monllor a conseqüència d’una llarga malaltia que feia temps que arrossegava.
A part d’escriptora era periodista i també exercia com a política valenciana. Estava llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat de València i s’havia doctorat en Filologia Romànica.
Per molts era coneguda com la Canigona, un apel·latiu afectuós, que algú li va posar, perquè havia dirigit durant molts d’anys la revista Canigó.
Nascuda a la ciutat d’Alcoi el 4 d’abril de 1943, a finals de la dècada dels seixanta va fer un llarg camí cap al nord fins a arribar a la ciutat de Figueres. Allí es va casar amb el periodista Xavier Dalfó que editava la revista Canigó. Com a dona emprenedora que era, aviat es va fer càrrec de la direcció de la revista. Canigó va passar a ser un setmanari i també va traslladar la redacció a Barcelona.
Calaceit és una vila de la comarca del Matarranya, coneguda també amb els noms, inventats pels escriptors que van viure a la població, com Refugi d’Artistes, el Cadaqués de terra endins i també com la Capital Cultural del Matarranya.
Darrerament, l’Ajuntament de la vila ha col·locat unes petites plaques a les cases on van viure aquestes insignes persones, en les quals es pot llegir una petita biografia.
Aquest any es compleixen cent anys del naixement dels pintors Albert Ràfols Casamada i de la seva muller Maria Girona.
La nostra web Temps de Franja utilitza cookies pròpies i de tercers per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continues navegant entenem que n'acceptes el seu ús de conformitat amb la nostra Política de Cookies.TancarVeure més informació