Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate

Nativitat Yarza. La primera alcaldessa catalana*

// Joaquim Montclús Esteban

La Generalitat de Catalunya va dedicar l’any 2022 a recordar i honrar la figura de Nativitat Yarza Planas amb motiu de complir-se els 150 anys del seu naixement. Malgrat que ha passat més d’un any, encara diverses institucions i municipis catalans organitzen actes i exposicions per a distingir la seva personalitat.

Nativitat Yarza Planas va ser una política, una mestra catalana i la primera alcaldessa d’Espanya, elegida democràticament en les eleccions de gener de 1934, en la candidatura d’Esquerra Republicana de Catalunya en la població de Bellprat.

Havia nascut, de manera realment circumstancial, a la ciutat de Valladolid, el 24 de desembre de 1872, a la «casa Portales de Fuente Dorada, número 25» i va ser batejada l’1 de gener a l’església del Salvador. Era filla de Manuel Yarza Lavilla, originari de Brea d’Aragó (Saragossa), i de Lorenza Planas Ramis, nascuda en Cuarte de Huerva (Saragossa). Els avis paterns, Mariano Yarza i Joaquina Lavilla també eren de Brea d’Aragó i els avis materns, Roque Planas, de Santa Cruz de Nogueras (Terol) i Margarita Ramis, de Manacor (Mallorca). El matrimoni va tenir tres fills, Bernarda, Nativitat i Mariano.

Manuel Yarza treballava de sabater per a l’exèrcit i, per tant, es veia sotmès periòdicament a una mobilitat forçosa. Quan feia pocs mesos que havia nascut la Nativitat, es va haver de traslladar a la plaça militar de Saragossa, amb tota la família; quatre anys més tard, el 1876, es van desplaçar tots a Barcelona, de manera que la futura mestra va fer pràcticament tota la seva criança a Catalunya.
Entre 1904 i 1905, Nativitat Yarza va estudiar magisteri a l’Escola Normal de Mestres d’Osca i en 1906 va començar a exercir de professora interina a Santa Margarida de Montbui. Després va estar destinada a Pontons, Vilada, Malla, Saderra (Oris), Vilanova del Camí, Igualada, Gandesa, Cabrera de Mar, Vidrà i Candasnos. El mes de desembre de 1929, Yarza va ser nomenada mestra en propietat de l’escola de Bellprat, per jubilació de l’anterior titular. Aquest petit poble de la comarca de l’Anoia, situat prop del castell de Queralt, envoltat de boscos i de camps de cultiu, tenia llavors poc més de tres-cents habitants. A l’escola assistien una quarantena d’alumnes de totes les edats, del poble i de les masies dels voltants.

Va participar en 1931 en la constitució de l”Asociación Femenina Republicana Victoria Kent”, juntament amb Irene González Barrio, Julia Balagué Casas, Magdalena Alabart Belart, Josepa Ferrer Vallès, Francesca Quelart Ferrer, Teresa Sabadell i Isabel Jornet.

Es va afiliar al Partit Republicà Radical Socialista i va ser una destacada propagandista i membre de la Junta Directiva del Centre Radical Socialista del districte IX de Barcelona. En 1933 va participar com a oradora en l’homenatge a Benito Pérez Galdós i al seixantè aniversari de la proclamació de la Primera República. També va participar activament en la instauració del Centre Radical Socialista de Bellprat. El 7 de juliol de 1933 va ser elegida sotssecretària de la Junta General Constituent de l’Institut Laic Benèfic de Catalunya.

Després dels mals resultats dels radicals socialistes en les eleccions generals de novembre de 1933, Nativitat Yarza abandona el partit de Marcel·lí Domingo per a encapçalar, poc després, la candidatura d’Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions municipals de Bellprat, resultant elegida alcaldessa el gener de 1934, sent així la primera alcaldessa de Catalunya.

Profund sentiment aragonès

Com ho justifica en diversos escrits i manifestacions, sempre es va sentir aragonesa. Heus aquí algunes de les seves declaracions:

“A continuació va fer ús de la paraula Nativitat Yarza que va fer constar prèviament que, fins i tot no sent catalana, es complau a rendir un homenatge a l’idioma català per ser la primera conferència o acte que celebra a Catalunya després de ser reconeguda l’autonomia.
Va enaltir la República laica per no prestar cap suport en cap confessió religiosa, deixant-los a tots en llibertat”. Publicat en el periòdic el Diluvi: diari polític d’avisos, notícies i decrets: Any 76, núm. 6 (7 gener 1933), pàgina 8.

“La Senyora Nativitat Yarza, alcaldessa de Bellprat, diu que està vinculada amb Aragó, que encara que no hagi nascut allí, els seus pares eren aragonesos, i contempla amb alegria el renaixement que s’observa clarament en la personalitat aragonesa en aquests moments.” Publicat a la Humanitat: Any 4, núm. 766 (26 abr. 1934). Pàgina 4.

“Després de la conferència es va celebrar un banquet en el Palau de Projecció, banquet que va ser presidit per Companys, qui va asseure al seu costat a l’única alcaldessa catalana, Nativitat Yarza, alcaldessa de Bellprat. Es dona el cas que aquesta alcaldessa és d’origen castellà”. Entre altres periòdics, El Sud: diari de la tarda: Any III, Número 494. 1934, març 12, portada.

D’altra banda, la figura de Gaspar Torrente és considerada com la personalitat més rellevant de l’aragonesisme polític en la primera meitat del segle XX. Nascut a Campo, en 1888 i mort a Barcelona, en 1970.

A principis de 1934, a Barcelona, Gaspar Torrente amb els seus seguidors va aconseguir fundar el partit Estat Aragonès. Un partit polític, nacionalista, aragonès i d’esquerres, inspirat en el partit d’Estat Català.
El dia 22 d’abril de 1934, a les 10 de la nit, coincidint amb el dia de Sant Jordi, es va dur a terme l’acte inaugural d’Estat Aragonès. Entre els oradors es va comptar amb la figura de Nativitat Yarza Planas. No era un acte puntual, sembla que feia anys que es coneixia amb Gaspar Torrente i participava de les mateixes idees.

Després d’un llarg epistolari amb Marcel·lí Domingo, principal dirigent del Partit Republicà Radical Socialista, tot indica que va ser arran del fracàs electoral de 1933 del PRRS que Yarza i d’altres companys van acceptar unir-se a Esquerra Republicana de Catalunya, partit pel qual va encapçalar la candidatura de Bellprat en les eleccions municipals de 1934. Per aquestes dates el seu amic Gaspar Torrente també va deixar el federalisme republicà i es va unir a Esquerra Republicana de Catalunya. El 12 de juny de 1934 va entrar a treballar en el Departament de Finances de la Generalitat de Catalunya.

Quan el juliol de 1936 es va produir l’aixecament dels militars rebels, Nativitat Yarza, amb seixanta-tres anys, es va allistar a la Columna del Barri, integrada essencialment per membres del PSUC i la UGT, per a lluitar al costat de les forces lleials de la República. La columna, que va arribar a agrupar un mínim de quinze centúries, havia marxat cap al front d’Aragó el 24 de juliol i ella es va incorporar, sortint de Barcelona, just un mes després, el 24 d’agost. En la població de Tardienta, principalment, va fer tasques de proveïments per a les trinxeres.

El novembre de 1937 assisteix al Primer Congrés Nacional de la Dona. Aquest congrés es va desenvolupar del 6 al 8 de novembre en el Palau de la Música Catalana. Nativitat Yarza va prendre la paraula en representació del PSUC en la sessió del 7 de novembre.
Amb la pèrdua de la guerra, a principis de 1939 es va exiliar a França. En 1940, la Comissió Depuradora de Magisteri la dona de baixa com a mestra.

A partir de 1953, va viure a Tolosa en condicions molt dures i penoses, treballant com planxadora, però la seva edat, després de complir els 80 anys, ja no li permetia continuar fent aquest pesat treball i va acabar acceptant una ajuda del Spanish Refugee Aid, un comitè creat per la nord-americana Nancy Macdonald per a ajudar als refugiats en territori francès.
Va morir a Tolosa, a 87 anys, a l’hospital de La Gravi, el 16 de febrer de 1960, per una caiguda en baixar de l’autobús. Anys abans, com narren els historiadors i biògrafs Isidre Surroca Llucià i Antoni Dalmau, els seus familiars havien esperat en la barcelonina estació de França la seva volta després de rebre una carta en la qual els anunciava el seu retorn. Però l’única cosa que van arribar van ser les seves maletes; ella mai va aparèixer.


*Article publicat en aragonès a la tardor de 2023 a la revista aragonesa Orache, número 21, agüerro 2023.

Tags:

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: