Gran Recapte 2018
Menús temàtics dela Fàbrica de Solfa

Arxiu d'Autor

Lo ‘catalán de Aragón’

// Artur Quintana i Font

Observo que la Dirección General de Política Lingüística en tractar de les llengües del nostre país les anomena castellano, aragonés i catalán de Aragón en aquest ordre discriminatori, i no pas de manera neutra, com fóra per ordre alfabètic: aragonés, castellano i catalán de Aragón. Per què? Doncs perquè el castellà es llengua de primera i les altres de segona, tercera o quarta si molt convé.

llegir més Sense Comentaris

Presentació a Tortosa d’una antologia desideriana

// Artur Quintana i Font

El dimecres dia 22 de juliol s’ha presentat a Tortosa Camins trescats. Trenta poemes imprescindibles de Desideri Lombarte, editat a Tortosa a l’abril del 2020 per Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili com a número 5 de la Col·lecció Campus Terres de l’Ebre. El Campus Terres de l’Ebre i Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre n’han promogut l’edició, són dues institucions culturals de les Terres de l’Ebre, un territori que, com tothom sap, se situa, si fa no fa, a tota la conca de l’Ebre al sud de Mequinensa, amb el seu límit ponentí a la partida dels Camarons de la Ginebrosa dellà Guadallop, per terres aragoneses, catalanes i valencianes.

llegir més 1 Comentaris

El català dels testaments del segle XV al Matarranya*

Javier Giralt Latorre publica Llibre de Testaments (1398-1429) d’en Pere Oriola, notari de Fondespatla. Edició i estudi lingüístic

// Artur Quintana

En la nostra Renaixença, en la recuperació del català com a llengua literària a l’Aragó, que com sabeu no ha començat fins als anys seixanta del segle passat, amb més de cent anys de retard en comparació amb tots els altres territoris de la llengua, en aquesta Renaixença té un paper molt important l’edició dels textos aragonesos en català del segle XIII fins a principis del XVIII, quan la submissió d’Aragó a les Lleis de Castella. I els seus editors en són ben conscients: com ho afirma al pròleg na Maite Moret en escriure que “aquest estudi palesa de bell nou que no hi ha cap mena de dubte que el català era la llengua pròpia de la Comarca del Matarranya”, i escriu de bell nou perquè ella mateixa i en Javier Giralt un any abans havien publicat El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya on en Jesús Vázquez Obrador deia al pròleg: “No puede haber duda alguna de que la lengua propia de la comarca del Matarraña era ya en la Edad Media el catalán”.

llegir més Sense Comentaris

La biga d’Ángel Ganivet*

// Artur Quintana

Ganivet fou nomenat cònsol espanyol a Helsingfors, capital del Gran Ducat de Finlàndia a Rússia, el 1895 i hi visqué fins al juny del 1898, quan el destinaren al Consolat d’Espanya a Riga, capital de Letònia, a Rússia, on se suïcidà el novembre del mateix any.

llegir més Sense Comentaris

En la mort d’en Germà Colon i Domènech

// Artur Quintana i Font

Obituari. El dia 22 de març del 2020 ha mort en Germà Colon i Domènech a Barcelona als 91 anys victima del corona virus. Era un dels grans estudiosos de les llengües romàniques. Nascut el 1928 a Castelló de la Plana estudià filologia romànica a la Universitat de Barcelona i ben aviat va passar a treballar a la de Lovaina, i el 1963 a la de Basilea on va treballar fins a la jubilació el 1997 com a catedràtic de Filologia Romànica.

llegir més Sense Comentaris

Dues pioneres: Maria Carbó i Palmira Jaquetti*

// Artur Quintana

Van ser de les primeres dones, o les primeres del tot, que van recollir cançons populars al nostre país. Palmira Jaquetti, en companyia del seu marit Enric d’Aoust, va investigar el 1929 per la Ribagorça d’Aneto a Gavarret i hi va tornar el 1931 en companyia de Maria Carbó, per fer recerca aleshores de Sant Orenç al Pont de Montanyana: 14 viles i viletes en total.

llegir més 2 Comentaris

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: