Gran Recapte 2018
Menús temàtics dela Fàbrica de Solfa

Arxiu d'Autor

El català dels testaments del segle XV al Matarranya*

Javier Giralt Latorre publica Llibre de Testaments (1398-1429) d’en Pere Oriola, notari de Fondespatla. Edició i estudi lingüístic

// Artur Quintana

En la nostra Renaixença, en la recuperació del català com a llengua literària a l’Aragó, que com sabeu no ha començat fins als anys seixanta del segle passat, amb més de cent anys de retard en comparació amb tots els altres territoris de la llengua, en aquesta Renaixença té un paper molt important l’edició dels textos aragonesos en català del segle XIII fins a principis del XVIII, quan la submissió d’Aragó a les Lleis de Castella. I els seus editors en són ben conscients: com ho afirma al pròleg na Maite Moret en escriure que “aquest estudi palesa de bell nou que no hi ha cap mena de dubte que el català era la llengua pròpia de la Comarca del Matarranya”, i escriu de bell nou perquè ella mateixa i en Javier Giralt un any abans havien publicat El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya on en Jesús Vázquez Obrador deia al pròleg: “No puede haber duda alguna de que la lengua propia de la comarca del Matarraña era ya en la Edad Media el catalán”.

llegir més Sense Comentaris

La biga d’Ángel Ganivet*

// Artur Quintana

Ganivet fou nomenat cònsol espanyol a Helsingfors, capital del Gran Ducat de Finlàndia a Rússia, el 1895 i hi visqué fins al juny del 1898, quan el destinaren al Consolat d’Espanya a Riga, capital de Letònia, a Rússia, on se suïcidà el novembre del mateix any.

llegir més Sense Comentaris

En la mort d’en Germà Colon i Domènech

// Artur Quintana i Font

Obituari. El dia 22 de març del 2020 ha mort en Germà Colon i Domènech a Barcelona als 91 anys victima del corona virus. Era un dels grans estudiosos de les llengües romàniques. Nascut el 1928 a Castelló de la Plana estudià filologia romànica a la Universitat de Barcelona i ben aviat va passar a treballar a la de Lovaina, i el 1963 a la de Basilea on va treballar fins a la jubilació el 1997 com a catedràtic de Filologia Romànica.

llegir més Sense Comentaris

Dues pioneres: Maria Carbó i Palmira Jaquetti*

// Artur Quintana

Van ser de les primeres dones, o les primeres del tot, que van recollir cançons populars al nostre país. Palmira Jaquetti, en companyia del seu marit Enric d’Aoust, va investigar el 1929 per la Ribagorça d’Aneto a Gavarret i hi va tornar el 1931 en companyia de Maria Carbó, per fer recerca aleshores de Sant Orenç al Pont de Montanyana: 14 viles i viletes en total.

llegir més Sense Comentaris

2020 Any Palmira Jaquetti i Joan Perucho

// Artur Quintana

Enguany toca commemorar dos pesos pesats catalans —vade retro, Satana!— que van tenir una gran importància per a la cultura de la Franja i d’altres indrets de l’Aragó. Són en Joan Perucho que enguany hauria fet cent anys, propagador de la Fonda Alcalà i de Calaceit com a indrets de cultura, i que en les seves obres parla molt del Baix Aragó tant del català com del castellà —no recordo que esmente Favara, però si molts altres indrets del territori— Alcanyís, Els Ports, Mequinensa…

llegir més Sense Comentaris

Presentació de dos llibres a Alcanyís

// Artur Quintana

El dilluns 24 de febrer del 2020 s’ha fet la presentació a la Biblioteca d’Alcanyís, dels poemaris Multitud deshabitada. La suite de los versos. (Saragossa, erial ediciones 2018) d’en Fernando Morlanes i la traducció castellana d’Espills trencats (Saragossa, erial ediciones 2019) d’en Mario Sasot, patrocinada per l’Ajuntament de la ciutat, per l’Asociación Literaria Poiesis, la revista Compromiso y Cultura i erial ediciones. En Julio Moreno de Poiesis ha dirigit les presentacions. Ignacio Micolau, director de la Biblioteca patrocinadora, ha presentat els poemaris de Fernando Morlanes, escriptor, crític, editor —erial ediciones— i home de teatre.

llegir més Sense Comentaris

En la mort d’en Jordi Moner i Sinyol

// Artur Quintana i Font

Obituari. Us parlaré sobretot del Jordi ribagorçà com correspon a aquesta rúbrica. Havia nascut el 1933 al Prat de Llobregat i ha mort al 5 de desembre passat a l’Hospital Comarcal de Sant Celoni. Des del 2003 vivia a Llinars del Vallès on s’havia refugiat fugint dels atemptats de la ultradreta, amb bomba inclosa, a la seua casa de Sant Boi de Llobregat. Havia estudiat Dret a Barcelona i Filologia Romànica a Friburg, Marburg i Heidelberg.

llegir més Sense Comentaris

«L’anticatalanisme a Aragó ve de molt lluny»*

José Ignacio Micolau Adell, tècnic cultural i membre del Consell de Llengües

// Artur Quintana

José Ignacio Micolau Adell, conegut com a home de concòrdia, va nàixer a la Torre del Comte, al Matarranya, el 1956 en una família de petits propietaris agrícoles. És llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona i des de 1981 treballa com a tècnic de cultura de l’Ajuntament d’Alcanyís. Com a tal ha donat una gran empenta a la biblioteca i l’arxiu municipals i a moltíssims actes culturals alcanyissans i del Baix Aragó en general. Va ser soci fundador i president del CESBA, i col·labora intensament amb l’Instituto de Estudios Humanísticos, importants entitats culturals, totes dues, d’Alcanyís. És també soci d’ASCUMA i sovint n’ha estat membre de la Junta. Escriu, en castellà i català, majoritàriament de temes d’història baixaragonesos. Una bona part dels seus treballs han estat aplegats al llibre Cuestiones Bajoaragonesas publicat a Alcanyís l’any 2009. Recentment ha estat nomenat membre del Consell de Llengües d’Aragó. Ens trobem al seu despatx de la Biblioteca Municipal un dia…

llegir més 2 Comentaris

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: