Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate

Author Archive

Lo cresol

Ensenyar català com a aragonès*

 // Artur Quintana i Font

Ensenyar català com a aragonès, o com aconseguir la quadratura del cercle? És fàcil: només cal que observeu què fan a les escoles de l’Alt i Mitjà Isàvena. L’any 1984 va ser possible per primera vegada des de feia segles d’ensenyar català a les escoles del nostre país que ho demanessen. Les de l’Alt i Mitjà Isàvena no ho van demanar.

Continue Reading

Aragó

Taula rodona Veus en el Cerç

// Artur Quintana i Font

El 14 de març, ha tingut lloc al Liceo d’Alcanyís la clausura de l’exposició Veus en el cerç, creada per la DGPL, sobre les escriptores en aragonès i català, present a la ciutat des de la inauguració el 4 de febrer, i sobre la qual ja us vam informar –en podeu llegir el text a tempsdefranja.org. L’exposició havia estat prèviament a Jaca i Saragossa, i seguirà el 18 a Mequinensa. Sembla que després anirà només a Benasc. I perquè no, en tot cas, a Barcelona, on fàcilment trobaria bona acollida i gent interessada tant al Centre Aragonès com a la Universitat? I a Osca tampoc, o a Fraga, ciutats ambdues les més populoses tant de l’aragonesofonia la primera, i de la catalanofonia nostrada la segona? Us ho deixo ací.

Continue Reading

Cultura

Josep Miquel Gràcia Zapater. Notes a la seva poesia

// Artur Quintana

En Josep Miquel declara ser de vocació —poètica— tardana. Efectivament va néixer l’any de desgràcia 1941 i no va començar a fer de poeta fins al 1999, o sia quan tenia 58 anys. Deu anys després havia publicat vuit llibres de poesia des de Davall d’una olivera del 2002 fins a Pasqual Andreu, lo Florit del 2010. Al 2023, passats gairebé quinze anys, li quedaven per publicar tres poemaris d’aquella dècada: D’arbres, flors, fruits i llavors , Progressies i el gruixut volum de Viles, pobles, gent i més. Avui en presentem els dos primers aplegats en un sol llibre: D’arbres i progressies com a número 8 dins de la col·lecció ‘Lo Trinquet’.

Continue Reading

Lo cresol

Ensarronada*

// Artur Quintana i Font

Quan en Jordi Solé Tura i companys, els dits pares de la Constitució, van rebre l’encàrrec de redactar-la, tenien clar que els calia fer-la tan democràtica com fos possible i sense apartar-se mai dels principies franquistes, ja fos perquè els va ser així indicat o perquè ells mateixos n’estessen convençuts. Es tractava d’un veritable tour de force: assolir en política la quadratura del cercle. I, a fe de Déu, ho van aconseguir.

Continue Reading

Lo cresol

Tot recordant n’Ánchel Conte*

N’Anchel Conte Cazcarro nasquè el 1942 a Alcolea de Cinca, on son pare, guàrdia civil, estava destinat. La família procedia de Robres. Seguint els trasllats paterns visquè a Sariñena i Barcelona, i ací féu el batxillerat i estudià Filosofia i Lletres (Secció d’Història). Acabada la carrera, desitjant tornar als orígens, el 1968 trobà plaça de professor de secundària al Colegio Libre Concertado de l’Aínsa, on féu una gran feinada, amb esplèndida pedagogia trencadora, no gens del grat del Governador Civil d’Osca, en Víctor Fragoso del Toro, que el 1973 va manar que no li renovessen el contracte. Després de breu temps ensenyant a Saragossa, Terol i Osca Conte tornà a Barcelona on obtingué càtedra de professor de secundària i s’hi doctorà a la Universitat.

Continue Reading

Lo cresol

La “descoberta” del Carxe*

// Artur Quintana

El Carxe és una comarca murciana de llengua catalana situada als altiplans homònims entre les Serres del Carxe i la Pila, a tocar del País Valencià: 300 kms2 i uns 600 habitants, que a la primera meitat del XX eren uns 2.000 i que la crisi de l’agricultura ha delmat. Com massa sabeu, dels quatre estats que ens pensen i manen, tres —Espanya, França i Itàlia— fan tot el que poden perquè les gents de llengua catalana i de la cultura que aquesta conforma no sapiguem el nom de la nostra llengua —ni on es parla. Una més d’entre les moltes mesures que ens apliquen per fer-nos desaparèixer. Tanmateix algueresos, franjatins, valencians, illencs i principatins sempre hem sabut que parlem la mateixa llengua: català.

Continue Reading

Lo cresol

Expansions*

// Artur Quintana

Deia en Nebrija que La lengua siempre fue compañera del imperio. Efectivament mentre a la Corona d’Aragó governaren les dinasties dels Casals d’Aragó i Barcelona —fins al 1412— fou així: les llengües aragonesa i catalana van avançar en paral·lel a la conquesta de territori, primer del Califat i després de les taifes, i arribant fins a Múrcia: l’aragonès més per l’interior i el català més per la costa, d’on aqueixa darrera llengua passà a les Balears, i més tard, ara en lluita contra regnes cristians, s’expandí a Sardenya i puntualment a Sicília, Atenes, Neopàtria, Nàpols, Tunis i Albània, que va ser la darrera conquesta l’any 1461 on la llengua catalana va acompanyar l’Imperi Aragonès.

Continue Reading

Lo cresol

En la mort de na Michela Murgia*

// Artur Quintana

L’escriptora i activista independentista sarda va morir a Roma el 10 d’agost d’enguany als 51 any d’un càncer de ronyó diagnosticat dos mesos abans. Havia nascut a Crabas, a la costa occidental de Sardenya al golf d’Oristany, bastant al sud de l’Alguer. Era catòlica, antifeixista i feminista. Entre nosaltres és especialment coneguda tant per la seua abundosa obra literària, la relació religiosa amb Montserrat, el compromís independentista sard —interessada i respectuosa amb la catalanitat algueresa— com per la crítica social, el feminisme, defensora de les persones LGBTI, i antifeixista —a la Itàlia de na Giorgia Meloni.

Continue Reading

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: