Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

Arxiu d'Autor

El professor Rémi Carbonneau*

// Artur Quintana

Aquest politòleg quebequès, actualment resident a Berlín com a col·laborador científic de l’Institut Sòrab (Serbski Institut) de Lusàcia, es doctorà a la Universitat Quebequesa de Montreal amb un treball —consultable a la xarxa— on, comparant el tractament que Espanya mostra a la llengua catalana amb la manera com ho fa Alemanya amb la sòrab, evidencia que tant un estat com l’altre tendeixen a una concepció lingúístico-cultural unitària castellana o alemanya, concloent que tant el federalisme alemany com l’estat de les autonomies són incapaços de donar un ple tractament en llibertat ni a catalans ni a sòrabs.

llegir més Sense Comentaris

«Sóc un apassionat de la literatura popular»*

Josep Antoni Carrégalo Sancho, escriptor i estudiós de la cultura popular matarranyenca

// Artur Quintana i Font

L’endemà de Cap d’Any, de vesprada, pugem a Mont-roig, a casa de l’escriptor, amb vistes esplèndides a la Mola, al Masmut i la Cogulla. Abans d’anar per feina hem fet una curta eixida —els dies encara curtegen— fins a la Torre Manero a admirar-ne la centenària i monumental carrasca, que avui se’ns presenta mutilada, ja que fa poc se li ha esguellat un dels cimals, i veure si trobem alguns fredolics —poca collita, malauradament. Però sí que arreplego un mot nou per a nosaltres d’en Josep Antoni: la tovura, aquest muntet arrodonit de pinassa o molsa que delata la presència a sota d’un bolet. De tornada a la vila berenem com cal i encetem la conversa mentre na Sigrid ens fotografia.

llegir més 1 Comentaris

Tot fent cultura arran de Franja*

// Artur Quintana

Styli locus, en el nostre llatí vol dir indret, lloc, punt de trobada de teoria i creació literàries, i ho rebla el subtítol: una eina de creació literària, sobreentenent en català a l’Aragó. En proposà el nom n’Esteve Betrià. És la primera i única revista d’eixa temàtica al nostre país. De periodicitat semestral, és publica per Iniciativa Cultural de la Franja des del 2009, com a encartat de la revista Temps de Franja. N’han aparegut 23 números de

llegir més Sense Comentaris

Cent anys de Joan Perucho*

// Artur Quintana

Joan Perucho nasqué a Barcelona, al barri de Gràcia, al carrer del Torrent de l’Olla dins d’una família de classe mitjana. La mare era de Medina del Campo i el pare de Guàrdia de Tremp. En aquell mateix carrer tingueren anys a venir el domicili els mequinensans Edmon Vallès i Jesús Moncada. En fer els 18 anys, el 1938, Perucho defensà Barcelona des dels antiaeris del Carmel dels bombardeigs dels sediciosos, i l’any 1939 en poc més d’un mes passà de defensar la República a participar en l’ocupació de la Menorca republicana per part dels nacionals. Això li permeté d’obtenir el carnet d’excombatent que als anys 40 anava molt bé per a obrir portes. Potser d’aquella estada bèl·lica menorquina li va eixir, sense adonar-se’n, el seu gran interès per la cultura bizantina ben present a l’illa.

llegir més 1 Comentaris

Antoni M. Badia i Margarit, ciència i passió*

// Artur Quintana i Font

En Badia va morir als 94 anys i ara, sis anys després, commemorem el seu centenari. Pertanyia a la segona gran fornada dels estudiosos moderns de la llengua catalana junt amb En Francesc de B. Moll, en Joan Coromines i en Manuel Sanchis Guarner precedits tots ells per la d’en Fabra i mossèn Alcover. Va investigar en molts camps de la llengua: la fonètica experimental, la toponímia, la dialectologia —va engegar l’Atles Lingüístic del Domini Català—, la gramàtica descriptiva del català de la que en publicà dos gran manuals, així com un d’història de la llengua, i en el cas de l’estructuralisme i de la sociolingüista va ser-ne el primer en aplicar-los al català, i en aquest darrer camp hi anà ben a fons.

llegir més Sense Comentaris

Endavant Lo Trinquet!

// Artur Quintana i Font

L’any 2009 na Montserrat Martínez i en Rafael Lorenzo, aleshores directors de l’Instituto de Estudios Turolenses, en presentar la col·lecció Lo Trinquet, de llibres en llengua catalana d’autors terolencs o vinculats a la província, van declarar que: L’Instituto vol així contribuir amb veu pròpia al tan necessari estudi i foment de la llengua catalana a Terol i de la cultura aragonesa que conforma. Així consta a la pàgina 9 del primer llibre de la col·lecció publicat: Artur Quintana i Font (Ed.): Roda la mola. Poesia del Baix Aragó de llengua catalana dels orígens als nostres dies.

llegir més 1 Comentaris

10 anys dels Fets de la Codonyera*

// Artur Quintana

El 2020 és any de moltes commemoracions, unes per lloables motivacions, altres per infàmies i avoleses. Entre les primeres ens cal als franjatins de recordar els 100 anys del naixement d’en Joan Perucho que en la seva prosa novel·lística descriu sovint el nostre territori, personatges i fantasmes, els 125 de Palmira Jaquetti recol·lectora del text i la música de tantes cançons ribagorçanes, i els 25 de publicació de la columna setmanal “Viles i gents” al diari La Comarca d’Alcanyís. Així com també la infàmia i avolesa dels 10 anys del Fets de la Codonyera.

llegir més Sense Comentaris

100 números d’«El Eco del Barranfondo»

// Artur Quintana i Font

Aquest dies llegeixo el número 99 d’aqueixa revista de la Torre de Vilella, que rebo des de fa molt de temps, i a la pàgina 3 observo que demanen col·laborar amb un treball al proper número 100. Penso oferir-los unes notes sobre com EB (El Eco del Barranfondo) informa d’aquest patrimoni tan íntimament aragonès que és la llengua catalana, pròpia i històrica de la Torre de Vilella, a l’Alt Mesquí, al Matarranya Històric, que d’ençà de l’oficialització de les comarques ha estat afegida al Bajo Aragón. Ací us n’ofereixo un avenç.

llegir més Sense Comentaris

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: