Enguany commemorem el Mil·lenari de la fundació del Monestir de Montserrat per n’Oliva, bisbe de Vic i abat de Ripoll. Faltaven només sis anys perquè el Califat Cordovès s’esfondrés i donés pas als Regnes de Taifes. Poc després els comtes catalans i els altres magnats peninsulars deixaven de ser poc o molt vassalls califals, a començar a conquerir-ne taifes. La fundació montserratina fou feta encara amb el propòsit de refermar la frontera, tal com ho feien des d’enfront els convents musulmans de les ràtzies. Ja hi havia hagut vida monàstica des del segle IX a la muntanya montserratina, des de les quatre ermites de Santa Maria, Sant Iscle, Sant Pere i Sant Martí de finals del segle IX a la fundació del Monestir de Santa Cecília, de data no ben precisada, però força anterior a la del Monestir de Montserrat. Tanmateix els comtes barcelonins trigarien cent anys a fer avançar la frontera fins dellà Ebre, cent anys, diguem, amb l’ai al cor per si atacaven els musulmans. Després el monestir cresqué molt i el culte montserratí s’estengué per tota la Corona d’Aragó i en la seua expansió mediterrània. Entre nosaltres, al Matarranya, ja al segle XIII es fundà el santuari montserratí de Fórnols. El 1484 Montserrat passà per intervenció dels Reis Catòlics a dependre de la Congregació Benedictina de Valladolid i s’hi instal·laren monjos castellans, trametent a la Corona de Castella les importants rendes del Monestir —i amb trifulgues permanents entre monjos catalans i castellans. Tanmateix la dependència castellana permeté que un ermità montserratí, Bernat de Boïl, acompanyés Colom en un dels viatges a Amèrica, iniciant així l’extensió del culte montserratí a ultramar. La Guerra del Francès causà grans danys al Monestir i la desamortització d’en Mendizábal acabà d’esfondrar-lo quasi del tot. Ja al 1840 se n’inicià la restauració sense lligams amb Valladolid. Ha esdevingut un centre de l’espiritualitat i cultura catalanes, amb una gran biblioteca i intensa activitat editorial. Actualment hi resideixen 76 monjos distribuïts entre els monestirs de Montserrat, de Cuixà, i el Santuari del Miracle. A Montserrat hi ha una de les més antigues escolanies, fundada al segle XIII.
*Publicat a Diario de Teruel, 19 de juliol de 2025