M’acaba d’arribar el 8è volum de la col·lecció en català «Lo Trinquet» que edita l’Instituto de Estudios Turolenses, que enguany compleix 75 anys. Es tracta D’arbres i progressies, un poemari de l’amic Josep Miquel Gràcia Zapater amb qui comparteixo el Consell d’Edició de la col·lecció amb l’Artur Quintana que, a més n’és el director. «Lo Trinquet» és un ambiciós projecte editorial, que s’inicià el 2009 amb Roda la mola. Poesia del Baix Aragó de llengua catalana dels orígensals nostres dies a cura d’Artur Quintana i Font, dedicada a editar obres en català d’autors de Terol o que hi estan vinculats, així com també de temàtica terolenca de qualsevol autor. En esta mateixa col·lecció Gràcia ja havia publicat el tercer volum en vers Pasqual Andreu, lo Florit, sobre el famós bandoler de la Sorollera que va portar de corcoll les autoritats i la guàrdia civil a finals del segle XIX i principi del XX del nostre territori.
‘Calaceit, refugi d’artistes’ és la nova i interessant proposta per conèixer la capital cultural del Matarranya, recorrent els seus carrers i visitant les cases on hi havien viscut escriptors i artistes que van fer de la població un gran nucli cultural a finals del segle passat. Fins ara són set els habitatges que formen part d’este itinerari pel bonic nucli històric de Calaceit.
El passat 5 d’agost es va organitzar una passejada programada dins de la Setmana Cultural de la vila on hi vam participar una cinquantena de persones. La responsable de l’Oficina de Turisme local va ser l’encarregada de presentar la proposta, explicant, a part de les referències dels personatges que es poden llegir en els cartells informatius, anècdotes més informals que no apareixen en les seues biografies.
Entre les exposicions que es poden veure este estiu al Matarranya voldria recomanar molt especialment la que el Museu Juan Cabré de Calaceit dedica a homenatjar el centenari del naixement de Romà Vallès (Barcelona, 1923-2015) i que titula ‘En movimiento’. El pintor català va ser soci d’ASCUMA fins la seua mort. Encara recordo el cartell de la 17a Trobada Cultural del Matarranya del 2007 amb la seua empremta artística i la seua exposició al castell de Vall-de-roures d’aquell mateix estiu que ell ens va comentar magníficament com a excel·lent pedagog que era. La mostra a Calaceit fa un recorregut molt complet per tota la seua llarga i exitosa trajectòria pictòrica i fa una especial referència a la seua vinculació amb la vila del Matarranya on va fixar la seua segona residència el 1970.
Lo proppassat 17 de juny d’enguany va tindre lloc al Liceu d’Alcanyís el lliurament de premis corresponent al IX Certamen de Microrrelats “Javier Tomeo” 2023 de temàtica social, convocat per l’Associació Literària i Artística Poiesis i la revista Compromiso y Cultura, que s’encarrega de publicar els textos seleccionats amb la col·laboració de la llibreria Ibáñez i l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament d’Alcanyís.
Lo certamen de narració curta té diferents categories; el vencedor de la Categoria General va ser per al relat Hasta mañana de José Luís Chaparro, de Badajoz. També es van donar cinc accèsits, un per a El último verano de Margarita del Brezo, de Ceuta; La herencia de Ramon Ferreres, de Barcelona; Observatorio celeste de Julia Otxoa, de Lasarte-Oria; Miércoles de Alejandro Santana, de Vigo, i Nuevo Mundo de Inmaculada Bosch Racero, de Málaga.
Lo dissabte 10 de juny d’enguany s’ha celebrat el XIII Encuentro Coral Ciudad de Alcañiz a la Sala Juan de Lanuza del Castell-Convent d’Alcanyís amb la participació de tres cors, dos d’aragonesos i un de valencià: Cor Unión Musical Nuestra Señora de Pueyos d’Alcanyís dirigit per na Beatriz Barceló Colomer i amb la participació del baríton Juan Gracia Gracia, Cor Carnevale de Castelló de la Plana sota la direcció d’en José Ramón Calpe i amb la participació del baríton Joan Malonda i la pianista Isabel Pellicer i Cor Miralbueno de Saragossa dirigit per n’Ana Cristina Vicente i al violí en Sergio Franco i al piano n’Ana Belén Blázquez.
En els darrers anys han sorgit del món editorial espanyol interessants llibres situats en el marc històric de la Guerra Civil, la immediata postguerra i la llarga angúnia del franquisme. Em venen, de sobte, al cap, la saga de novel·les contemporànies de l’Almudena Grandes i, més recentment, l’última obra publicada d’Ignacio Martínez de Pisón, la magnífica Castillos de Fuego.
En ells, el lector pot “visualitzar” i sentir, en viu i en directe, com palpitava la vida de la gent en eixes èpoques a través de personatges ficticis o històrics, on els fets que protagonitzen són contats des de la perspectiva narrativa de la seua contemporaneïtat i la mateixa pertinença espacial i geogràfica.
Tanmateix, en la novel·la La mestra i la bèstia, de la Imma Monsó (Lleida,1959), els fets d’un temps obscur, amerat de foscors i de silencis com van ser els anys 40, 50 i 60 de la dictadura franquista, es van reflectint, molt a poc a poc, al llarg de la novel·la, en la mirada atònita, despistada, de vegades absent i contradictòria de la protagonista, davant una realitat que no aconsegueix abastar, que la supera.
Amb motiu de la celebració del Dia del Llibre, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca va presentar, divendres 21 d’abril a les 20:00 hores, en el Palau Montcada de Fraga, una nova publicació titulada Pous de gel de Fraga. Tres segles d’història, estudi sobre els tres pous de gel que successivament abastiren la població fragatina, a càrrec d’Aránzazu Montaner Satorres, com a resultat d’una beca Amanda Llebot per a projectes de recerca que convoca anualment l’entitat.
El divenres, 14 d’abril a les 19 h. a la biblioteca del Pont de Suert, com un preludi del proper Sant Jordi, va tinre lloc la presentació de la nova novel·la d´Emili Bayo, Després de la tempesta, acàrrec dels professors de la UdL, Xavier Macià, de Viu de Llevata, i Jordi Suils, del Pont de Suert, que van fer referència a la seua biografia, obra i premis rebuts en la seua trajectòria com a escriptor.
L’autor Emili Bayo va explicar que va començar a escriure novel·la el curs 1992-1993 quan va ser destinat com a professor de llengua castellana i literatura a l’institut del Pont de Suert,del que guarda un bon record. Des de llavors, aquesta afició a l’escriptura no l’ha abandonat. Com van constatar els presentadors són bastantes les obres de l’autor inspirades en la geografia lleidatana i en fets històrics de postguerra, i en esta novel·la els fets s’ambienten a l’entorn de Deltebre i de la Ràpita, protagonitzada per tres personatges principals, i d’altres que els acompanyen al llarg de la narració.
