En els darrers anys han sorgit del món editorial espanyol interessants llibres situats en el marc històric de la Guerra Civil, la immediata postguerra i la llarga angúnia del franquisme. Em venen, de sobte, al cap, la saga de novel·les contemporànies de l’Almudena Grandes i, més recentment, l’última obra publicada d’Ignacio Martínez de Pisón, la magnífica Castillos de Fuego.
En ells, el lector pot “visualitzar” i sentir, en viu i en directe, com palpitava la vida de la gent en eixes èpoques a través de personatges ficticis o històrics, on els fets que protagonitzen són contats des de la perspectiva narrativa de la seua contemporaneïtat i la mateixa pertinença espacial i geogràfica.
Tanmateix, en la novel·la La mestra i la bèstia, de la Imma Monsó (Lleida,1959), els fets d’un temps obscur, amerat de foscors i de silencis com van ser els anys 40, 50 i 60 de la dictadura franquista, es van reflectint, molt a poc a poc, al llarg de la novel·la, en la mirada atònita, despistada, de vegades absent i contradictòria de la protagonista, davant una realitat que no aconsegueix abastar, que la supera.
Amb motiu de la celebració del Dia del Llibre, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca va presentar, divendres 21 d’abril a les 20:00 hores, en el Palau Montcada de Fraga, una nova publicació titulada Pous de gel de Fraga. Tres segles d’història, estudi sobre els tres pous de gel que successivament abastiren la població fragatina, a càrrec d’Aránzazu Montaner Satorres, com a resultat d’una beca Amanda Llebot per a projectes de recerca que convoca anualment l’entitat.
El divenres, 14 d’abril a les 19 h. a la biblioteca del Pont de Suert, com un preludi del proper Sant Jordi, va tinre lloc la presentació de la nova novel·la d´Emili Bayo, Després de la tempesta, acàrrec dels professors de la UdL, Xavier Macià, de Viu de Llevata, i Jordi Suils, del Pont de Suert, que van fer referència a la seua biografia, obra i premis rebuts en la seua trajectòria com a escriptor.
L’autor Emili Bayo va explicar que va començar a escriure novel·la el curs 1992-1993 quan va ser destinat com a professor de llengua castellana i literatura a l’institut del Pont de Suert,del que guarda un bon record. Des de llavors, aquesta afició a l’escriptura no l’ha abandonat. Com van constatar els presentadors són bastantes les obres de l’autor inspirades en la geografia lleidatana i en fets històrics de postguerra, i en esta novel·la els fets s’ambienten a l’entorn de Deltebre i de la Ràpita, protagonitzada per tres personatges principals, i d’altres que els acompanyen al llarg de la narració.
A la capella de la Universitat de Barcelona es va presentar el passat 12 d’abril el llibre d’Àngel Villalba Descregut. L’acompanyava en l’acte el catedràtic de Filologia Romànica, el valencià José Enrique Gargallo, membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. El castellonenc mostrà gran satisfacció de poder presentar el volum de seu amic favarol en una de les sales de més rellevància de la seua universitat. Gargallo va fer una ressenya cronològica del contingut del llibre, on queden relatades les vivències pel propi autor.
Felip IV i la seua cort van arribar a Fraga la primavera de 1644 i es van establir a la ciutat. Durant aquesta estada Velázquez va fer dos retrats: el de Felip IV i el del bufó “El Primo”. El motiu d’aquest viatge va ser visitar la primera línia del front de la Guerra del Segadors a Lleida. El clima de insurrecció social de Catalunya va esclatar el 7 de juny de 1640. La revolta va significar la ruptura entre el Principat i la monarquia hispànica i l’inici d’una guerra que va dur al govern català a buscar suport a França. La guerra va convertir Catalunya en un gran camp de batalla.
Durant la primera part del seu regnat, el rei va compartir les responsabilitats dels afers d’Estat amb Gaspar de Guzmán, comte-duc d’Olivares, que va desenvolupar una política de conflictes armats. Després de la caiguda d’Olivares, Felip IV es va encarregar personalment dels afers del govern ajudat per Luis Méndez de Haro i el duc de Medina de las Torres.
Tot just fa uns dies de la publicació d’Entre la llegenda i la història. Contes de la Ribagorça d’en Jordi Moners i Sinyol, ben conegut entre nosaltres especialment pels seus estudis dels parlars i la literatura popular ribagorçanes. No ha estat gens planer el procés d’edició d’aquest llibre enllestit el 2009. En Jordi l’havia presentat a diverses editorials —al CERIB, IEA, IEBC, Universitat de Lleida i Pagès Editors—, que s’hi van mostrar prou interessats, però que finalment no el van publicar. Ara apareix, catorze anys desprès d’haver estat enllestit i quatre de la mort d’en Jordi, com a número 48 de la col·lecció «La Cullereta» de l’editorial Garsineu de Tremp. Són 40 capítols sobre literatura popular i història oral de Castigaleu, localitat ribagorçana de la Vall de l’Isàvena.
Queretes comptarà amb una seu permanent del Museu de Teruel que, a la vegada, depèn de la Diputació Provincial. Serà l’única seu a tota la província fora de la capital. La iniciativa s’ha produït quan els patrons de la Fundació ‘Germán López & Marian Sanz’, per assegurar la continuïtat del projecte museístic, han decidit donar llur col·lecció artística a la Diputació Provincial de Teruel. La Fundació actualment compta amb una àmplia i ben equipada galeria d’art de 540 m2 inaugurada el 2012. Per al projecte van adequar una casa antiga del carrer Major restaurada, on hi han instal·lat un selecte fons artístic de 140 obres —pintura, gravats, fotografia i escultura— d’un centenar d’autors, que tenen com a característica principal que van crear llurs obres en la dècada dels anys 80 de segle passat.
El dissabte 18 de març s’ha fet una presentació dramatitzada a la llibreria Ona Llibres de Barcelona del premi Guillem Nicolau 2022 de na Marta Momblant per l’aplec de narracions Dona LletraAigua amb bona assistència de públic —al voltant de 70 persones— i de vendes del volum editat per Gara d’Edizions —la primera i única editorial comercial del nostre país que publica també en català— i pel Govern d’Aragó que, de tant en tant, també ho fa.
La presentació va anar a càrrec del grup teatral La Tarda Escènica, dirigida per la dramaturga Marta Momblant, consistent en una entrevista de l’autora per part de na Teresa Urroz i les lectures dramatitzades de fragments de les cinc narracions del volum premiat per part dels actors Núria Badia, Susana Egea, Ariadna de Guzmán, Pep Planas, Eva Poch, Sílvia de la Rosa i l’entrevistadora. Així com una breu intervenció musical de trompeta melòdica d’en Samuel Sánchez. I tot plegat va donar una lectura esplèndida i exultant, i especialment contundent en el diàleg entre la Salvatgina aragonesa de llengua catalana i la veïna aragonesa lapaïsta, que us transcric ací, perquè el visqueu els que no heu pogut ser a la representació:
